El 14 d’abril de 1931 a Mataró Ara ha fet 82 anys que a la balconada de l’Ajuntament de Mataró es va proclamar la República .El republicanisme havia guanyat i el monarca Alfons XIII va fer les maletes i va fugir exiliat cap a França on un any abans havia marxat el dictador que havia acabat amb les llibertats del poble.

A l’inici de la dècada dels anys 20 Espanya patia una greu crisi socio-econòmica i política. Després de la fi de la I Guerra Mundial les exportacions espanyoles havien baixat i l’economia se’n va ressentir. Al carrer es vivia un clima crispat amb enfrontaments cada cop més forts entre els obrers i la patronal.

El 1921 a la vall del Rif es produeix l’episodi bèl·lic conegut com el Desastre d’Annual on van morir més de 8.000 soldats espanyols a mans dels rebels marroquins capitanejats per Abd el-Krim. El país era un polvorí i la possibilitat de l’esclat d’una revolució de les classes populars era latent. Tot això va fer que el 13 de setembre de 1923 es produís un cop d’estat per part del Capità General de Catalunya Primo de Rivera que va tenir el suport del monarca Alfons XIII, dels sectors de dreta, de bona part de l’alta burgesia i de l’estament eclesiàstic. Aquí a Catalunya bona part de la burgesia catalana va donar suport al cop d’estat per fer front sobretot al moviment obrer anarquista que cada cop tenia més pes a casa nostra.

Però tot i que el govern de la Mancomunitat de Catalunya va estar vigent fins el 1924, el dictador un cop al poder va reprimir tota forma de nacionalisme català, prohibint partits, associacions, institucions i símbols catalans i fins i tot l’ús de la llengua catalana. En aquest sentit, l’any 1928 Primo de Rivera, un any abans de l’Exposició Internacional que havia de donar a conèixer Barcelona al món, va fer enderrocar les quatre columnes de Montjuïc obra de l’arquitecte mataroní Puig i Cadafalch que simbolitzaven les quatre barres de la bandera catalana.

El gener de 1930 aquell militar que durant set anys havia governat el país amb mà de ferro abandona el país amb destí a París, aconsellat pel monarca Alfons XIII que no volia perdre la corona. Amb el dictador a terres franceses, el monarca col·loca al poder al general Berenguer i comença el període històric que es coneix com a “Dictablanda”, fent al·lusió a les gran diferències que hi havia entre el govern de Berenguer i el seu antecessor. Per altra banda el 17 d’agost de 1930 es reuneixen a Sant Sebastià tots els partits constitucionals, republicans, socialistes i nacionalistes bascos i catalans contraris al règim i al monarca.

Les primers eleccions que s’havien de celebrar eren les municipals, la data era el 12 d’abril de 1931. Després de molts anys la ciutadania, encara que només van poder votar els homes, podia anar a les urnes i escollir els seus representants. Les eleccions es veien com plebiscit entre monarquia i república, la campanya electoral es va polaritzar de manera extraordinària i els dos bàndols van movilitzar el seus partidaris. Tot i que en el còmput general de vots els partits monàrquics van aconseguir la victòria, a les grans ciutats les coalicions d’esquerres i republicanes, com a Mataró o Barcelona van guanyar. Hem de pensar en que en els pobles petits molts jornalers votaven a qui l’amo o el cacic els deia.

A la nostra ciutat, s’hi van presentar dues candidatures, la candidatura Republicano-Socialista formada per tres partits, Esquerra Republicana per Catalunya, Acció Catalana Republicana i l’Agrupació Socialista, filial del PSOE a Mataró. L’altra candidatura era l’Administrativa, formada per polítics i personalitats mataronines de caire conservador que molts d’ells havien format part dels ajuntaments de la Dictadura de Primo de Rivera.
Al final la victòria va ser per la candidatura Republicano-Socialista. Hem de dir que aquest triomf a casa nostra, com a bona part de Catalunya, per part de les coalicions d’esquerres va ser gràcies al recolzament de sota mà de la CNT. Tot i que el sindicat de caire anarquista no va fer campanya per cap candidatura, va donar llibertat al seus afiliats per anar a les urnes i votar a favor de la República.

Des de dalt del balcó Lluís Viladevall president d’Acció Catalana va proclamar la República Catalana. Durant la celebració, des de dalt del balcó de l’ajuntament, es va tirar avall un bust del monarca Alfons XIII.

L’endemà 14 d’abril de 1931 a la balconada de la Plaça de Sant Jaume es va proclamar la República Catalana . A Mataró el balcó de l’ajuntament continuava albergant discursos de polítics i autoritats, fins i tot d’un capità del regiment d’artilleria de Mataró que va informar de la proclamació del president Macià i que l’exèrcit es posava al costat del poble. I tot això mentre al carrer sembla que la banda municipal va tocar els Segadors, la Marsellesa i fins i tot la Internacional.

A les 12 de la nit d’aquest mateix dia es va constituir formalment el nou Ajuntament de Mataró que va tenir com a alcalde el senyor Josep Abril. 
La República havia triomfat, i ho havia fet per la via democràtica, el que no havia aconseguit l’aixecament armat d’un any abans a Jaca, ara ho havia aconseguit la voluntat d’un poble.