Un país en fallida, per l'enorme endeutament. ¿Hauria organitzar els Jocs Olímpics Sis raons de pes per les quals Madrid no hauria d'organitzar els Jocs Olímpics.

L'aventura olímpica de Madrid 2020 podria costar molt més del que els seus organitzadors diuen. Sobre el paper, els organitzadors de la candidatura espanyola asseguren que es gastaran 2.400 milions d'euros, però els Jocs portaran uns beneficis de més de 2.000 milions d'euros. A més, la candidatura compta amb invertir altres 1.500 milions en seus esportives, la vila olímpica, infraestructures i el desplegament de seguretat.
El comitè avaluador del COI que aquesta setmana ha examinat amb lupa Madrid va reconèixer que l'aposta espanyola és sòlida, viable, ajustada. Igual que les seves predecessores, i les previsions gairebé sempre van fallar. Per mostra, unes dades: el 2004, els organitzadors de Londres 2012 van dir que es gastarien 2.400 milions de lliures, i el pressupost final es va disparar fins als 9.300. Atenes va pressupostar en 1.600 milions de dòlars uns Jocs que van acabar costant 16.000. "Els diners va ser dilapidat d'una manera irreflexiva", va explicar anys després una exdiputada grega, per a qui aquell dispendi va ser "el germen de la gran crisi grega actual". Està Espanya i Madrid preparades per albergar uns Jocs Olímpics? El Confidencial es fa ressò de les veus que veuen els Jocs Olímpics com una pèrdua de diners per al país i no com una inversió.
1. Diners mal emprat. El portaveu municipal d'UPyD, David Ortega, insisteix que els pressupostos olímpics es disparen amb enorme freqüència, "com s'ha demostrat en el cas de Londres 2012 i en la pròpia ciutat de Madrid", on la construcció de la Caixa Màgica, una instal · lació construïda per les Olimpíades ia la qual l'Ajuntament no sap com treure-li partit, va passar d'un pressupost de 120 milions d'euros a 290. "La qüestió no és si és possible gastar aquests diners, sinó en què ha d'emprar".
2. Seguretat absurda. El pressupost en Seguretat de Londres 2012 va passar, al canvi, de 338 milions d'euros a 664. No va ser l'únic cas espectacular de desviament pressupostari: la despesa parell les cerimònies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics va passar de 51 milions a 103. Ortega avala la teoria que sí que és cert que 1.670 milions d'euros de diners públics seran assumibles, "però estarien millor destinats a una altra partida". Dit d'una altra manera, "entre les tres administracions i en un termini de set anys podem comprar-nos un Ferrari, però no hauríem dedicar com a país a una altra cosa?".
3. Edificis sense utilitzar. Després dels hipotètics Jocs, Madrid podria trobar-se amb més Caixes Màgiques, més elefants blancs per alimentar i dels que tot just treure profit. "A què es dedicaria el Centre Aquàtic, per exemple?" Avui ja "es podria parlar d'excés de recintes esportius": Palau d'Esports, Caixa Màgica, Madrid Arena i Palau de Vistalegre, que han competit durant anys per acollir esdeveniments esportius semblants, com la Lliga i l'Eurolliga de Bàsquet.
4. Un país en fallida. L'economista Daniel Lacalle, tot i "adorar els Jocs Olímpics", creu que l'aventura olímpica té més efectes negatius que positius, principalment per l'enorme endeutament del país. "Estem en un entorn en el qual s'han hagut de prendre mesures molt dràstiques per contenir el dèficit, i no s'ha aconseguit del tot". Uns Jocs Olímpics generen un efecte placebo, "costen moltíssims diners i poques vegades es recupera la inversió" com a Londres, que "no han millorat ni el dèficit, ni el creixement ni l'atur". "Si Espanya no tingués una situació tan dramàtica de deute, es justificarien uns Jocs". A més, el cost d'operar les instal · lacions un cop construïdes es perllonga a futur. "Viatjar a Johannesburg i veure els estadis buits i els costos del Mundial encara amuntegant, o el Regne Unit en recessió després dels jocs d'aquest estiu, haurien de ser elements de reflexió".
5. Ostatges. Un estudi sobre els Jocs Olímpics per la càtedra Pasqual Maragall de la Universitat de Barcelona, ​​signat per Joaquín Pasqual, Eloi Serrano i Francesc Trillas, recull que "els organitzadors són ostatges de les entitats patrocinadores, els operadors de televisió, els arquitectes, els professionals i indústria de l'esport ". El pressupost inicial per als Jocs Olímpics d'hivern de Sotxi (Rússia) que se celebraran el 2014 va ser de 12.000 milions de dòlars. L'última revisió li atribueix ja 33.000, un 175% més de despesa. Un altre exemple que posen és el dels Jocs de la Commonwealth de 2010 a Delhi, Índia, que es va presentar amb 6.200 milions de rupies i el pressupost final va ser 11 vegades superior.
6. Negocis aturats. El columnista de Financial Times, Simon Kuper, reconegut per les seves investigacions sobre temes esportius, socials i econòmics, va reconèixer després de l'experiència de Londres 2012 que la ciutat va perdre diners. "Molts diuen que pels jocs estan venint molts turistes, però també un alt percentatge de gent de negocis que normalment ve durant aquesta temporada d'estiu a invertir, no entra, es queda lluny de la City". Kuper va recordar que Londres ha estat seu olímpica en tres ocasions, les altres dues el 1908 i 1948, i assegura que no ha quedat cap llegat. "No hi ha instal · lacions que encara segueixin en ús".