L'ofensiva contra les lletres catalanes. Si no es veuen amb cor de preservar la independència editorial, com seran capaços d'assolir la independència nacional?.

Seria dramàtic, realment dramàtic, que es materialitzés l'absorció de Grup 62 per part de Grupo Planeta, com pronostiquen alguns mitjans de comunicació. Seria dramàtic perquè, a partir d'aquell moment, el gros de l'edició en català no sols quedaria sota control d'un poderós conglomerat, sinó que aquest conglomerat, a més de ser l'editor del diari ultranacionalista espanyol La Razón, està visceralment en contra dels drets nacionals de Catalunya, fins al punt que ja ha llançat amenaces contra el procés sobiranista engegat pel govern català. Cal ser molt ingenu, molt, per creure que tot plegat no és res més que una simple operació de mercat. Ja sabem que la ingenuïtat catalana frega nivells patològics, però no podem ser tan mesells d'acotar el cap davant d'una ofensiva d'aquesta magnitud.

La venda de les accions de La Caixa a Planeta forma part de la mateixa ofensiva. De fet, sense aquesta acció de La Caixa, l'operació espanyolitzadora de Planeta no seria possible. Catalunya té molts enemics a Espanya, però els pitjors de tots, els més indesitjables, són catalans i viuen a Catalunya. Sense ells, no hauríem de témer res. Però els tenim, i la dominació espanyola del nostre poble, els darrers tres segles, no s'explica sense l'ajut persistent i caragirat del col·laboracionisme català. La Caixa sap molt bé què significa que Planeta passi a tenir el control gairebé absolut dels llibres que es publiquen a Catalunya, ja que sota l'aparença d'un control empresarial s'hi amaga un control del pensament. Ara volen controlar-nos el pensament. I és que estem parlant de llibres, no pas de crispetes o de mocadors de paper. Estem dient que l'editor de La Razón, com a déu omnipotent, decidirà què es publica i què no es publica al nostre país en el camp de la novel·la, del conte, de l'assaig, de la poesia, de la dramatúrgia... Estem dient, en definitiva, que si algú no ho impedeix, d'ara endavant les lletres catalanes estaran controlades hegemònicament per l'ultranacionalisme espanyol.

Arribats aquí, la pregunta és: i qui ho pot evitar, això? Doncs el Govern en companyia d'Esquerra, naturalment. Llevat, és clar, que per a aquests dos partits el procés sobiranista consisteixi a arronsar-se d'espatlles mentre el país va caient a trossos i Espanya va desmantellant totes aquelles empreses i institucions que ens han mantingut vius i que ens han permès arribar fins aquí. CiU i Esquerra, a més, saben de sobres la terrible transcendència que tindria l'absorció de Grup 62 per part de Planeta. Recordem que l'entrada d'Enciclopèdia Catalana en el grup, amb un 34% de les accions, va ser justament per impedir que Planeta -que també en té un 34%- pogués fer el que pretén. Ara, però, si La Caixa marxés, Planeta se situaria com a accionista majoritari amb un 64%. El 2% restant pertany a petits accionistes històrics.

Crec que és molt convenient que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es pronunciï ràpidament sobre aquesta qüestió i que pressioni CiU i Esquerra perquè avortin l'operació. El control hegemònic de les lletres catalanes per part de Grupo Planeta suposaria el control de totes les llibreries de Catalunya i dels llibres que s'hi venen. I això és inadmissible. No és hora de perdre el temps al Congrés espanyol -cambra en què no tenim cap possibilitat aritmètica- fent frases enginyoses per lluir-se en els telenotícies. Ara és hora de passar a l'acció. Altrament, seran molts els catalans que pensaran: si no es veuen amb cor d'evitar la 
caiguda de Grup 62 a mans de l'espanyolisme, com seran capaços d'evitar la caiguda de Catalunya a mans d'Espanya? Si no es veuen amb cor de preservar la independència editorial, com seran capaços d'assolir la independència nacional?

  Víctor Alexandre