El problema són els desnonaments, no les protestes ... Espanya alberga a tres milions de persones en extrema pobresa i sis milions de desocupats.

Més de cent mil desnonaments en 2012. Moltes desenes de milers de persones es van veure desposseïdes dels seus habitatges, altres van perdre els seus locals de negocis. Agents judicials, policies i serrallers per treure a les persones dels seus aixopluc més íntim. Violència legal, però no necessàriament legítima.
Els desnonaments s'han constituït en un problema social i humanitari de primera magnitud, en un univers en què desenes de milers d'euros, recolzats pels impostos dels ciutadans, han estat injectats a una banca irresponsable. Aquesta mateixa banca, una part de la qual ha rebut aquests diners públic, procedeix amb tota crueltat amb ciutadans que els han ajudat tot i les gratificacions corruptes dels seus executius.
La resposta social ha trigat a arribar. Ciutadans compromesos en la seva indignació amb aquest estat de coses, han organitzat protestes davant els despatxos i els domicilis d'alguns dels polítics que consideren responsables de la política econòmica que ha conduït a aquesta situació.
Sens dubte és incòmode que persones profereixin crits i escarafalls en àrees privades o públiques d'aquests representants. És possible que es violenti la intimitat d'aquests dirigents. Però criminalitzar les protestes sense buscar solució a l'origen d'aquestes no deixa de ser un capítol més d'aquesta política de desigualtat que fa que no es protegeixi els ciutadans comuns i es vigili la bombolla de vidre dels que no pateixen les conseqüències de la crisi.
Espanya alberga a tres milions de persones en extrema pobresa, a sis milions de desocupats i centenars de milers de persones que no reben cap ingrés per organitzar la seva supervivència. Davant això, els 15 executius més ben pagats de l'IBEX 35 s'acaben de repartir 135 milions d'euros.
Els escàndols de corrupció anuncien desenes de casos de poderosos que s'han apoderat de l'aliè. La Amnistia fiscal ha permès regularitzar capitals en negre a preus irrisoris. I algú s'estranya que hi hagi ciutadans que es plantin a la porta de casa de dirigents polítics que emparen aquestes pràctiques i no reaccionen contra la pobresa dels seus conciutadans?
Com sempre, aquesta societat tendeix a escandalitzar de les molèsties que els causen als poderosos i tanca els ulls davant les tragèdies dels humils.