El Govern ha trobat un gran nínxol impositiu del que treure una gran rendibilitat. I ho ha fet a costa dels autònoms. Ho comprovem en observar les xifres que deixen el primer any en què els autònoms que van cotitzar pel cessament d'activitat (l'anomenat 'atur dels autònoms') van començar a sol·licitar les ajudes corresponents després de deixar de treballar per compte propi.
I és que, dels 8.418 autònoms que van sol·licitar la prestació per cessament d'activitat, tan sol 1.538 van poder accedir a ella. En altres paraules: el Govern va rebutjar el 81,72% de les peticions.
Es cotitza per ella, però no es cobra
Però si el nombre d'autònoms que van accedir a aquesta prestació va ser baix, no així ho va anar el de cotitzadors: segons les dades oficials, van anar 501.530 els autònoms que van cotitzar per aquest concepte en tot 2012.
Segons les dades aproximades que en el seu moment van donar tant PSOE com PP, la recaptació per aquest concepte en 2011 va ser superior als 50 milions d'euros, una quantitat molt allunyada dels 2,1 milions que el Govern assegura haver desemborsat en 2012, la qual cosa deixa un saldo positiu proper als 48 milions d'euros en les arques de l'Estat. En aquest context, cal preguntar-se: per què solament un 18,28% dels sol·licitants d'aquesta prestació van poder cobrar-la? Les raons es troben en els requisits redactats en 2010 pel Govern del PSOE i mantinguts ara pel de el Pàg.
D'entrada, per accedir a la prestació la baixa no pot ser voluntària, sinó justificada. El criteri sembla lògic, però, què s'entén per 'baixa justificada'? És aquí on comença el garbull: segons la disposició legal, el cessament es justificaria, entre altres coses, amb criteris com "unes pèrdues derivades de l'exercici de la seva activitat, en un any complet, superiors al 30% dels ingressos, o superiors al 20% en dos anys consecutius i complets".
No obstant això, "en cap cas el primer any d'inici de l'activitat computarà a aquests efectes", amb el que s'explica a partir del tercer any.
No sembla fàcil pensar que un autònom que porti dos anys perdent diners aguanti donat d'alta només per accedir a aquesta prestació, *máxime quan, durant un any, ha hagut de cotitzar un 3% de la seva base per poder optar a aquesta ajuda i tenint en compte que, com diu la llei, la prestació s'estén durant sis mesos en el millor dels casos, i durant sol dos en el pitjor.
D'aquesta manera, si ben el Govern anima als autònoms a dedicar part dels seus impostos a aquesta ajuda, la veritat és que les condicions per finalment poder cobrar-la (encara que s'hagi cotitzat per ella) són prou complexes perquè, com diem, solament un 18,28% dels sol·licitants hagi pogut accedir a la mateixa.
Obligatòria per 2014
No obstant això, el problema no acaba aquí, ja que, si en 2011 va haver-hi poc més de 500.000 autònoms que van cotitzar per poder optar a aquesta ajuda, la intenció del Govern és que aviat ho facin els poc més de tres milions d'autònoms que hi ha al nostre país.
Així ho ha assegurat en diverses ocasions la ministra Fátima *Báñez, des del ministeri de la qual s'està treballant perquè la cotització per aquesta prestació sigui obligatòria per a tots els autònoms del nostre país a partir de l'1 de gener de 2014.
De fet, és una mesura l'obligatorietat de la qual ja es va intentar aplicar a 2013, però finalment es va rebutjar per les protestes de nombrosos grups d'autònoms, que, a la vista de les xifres, veuen en aquesta prestació un nou impost, en comptes d'una ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS