Espanya, on els llibres no són cultura però els toros i els desnonaments, sí Us comptem amb una crítica taurina com el PP es va baixar els pantalons.

 

Les tardes al Congrés dels Diputats són com jugar a la ruleta: Mai saps el que et va a sortir, però gairebé sempre perdràs. Ahir va ser admesa la *ILP que, presumiblement, convertirà al toreig en Bé d'Interès Cultural. Aquesta iniciativa comptava amb 5.000 signatures a favor. En canvi, la presentada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca amb l'objectiu de paralitzar els desnonaments, tenia 1.500.000. Pretenien tombar-la, però el PP va fer alguna cosa que un catòlic mai ha de fer: Practicar la marxa enrere. Quan es van assabentar del suïcidi d'un matrimoni de jubilats que anava ser *deshauciado, van veure la que se'ls venia damunt, es van canviar de jaqueta, es van penjar la medalla i van votar a favor. Perquè el cabreig que s'ha generat arribi als lectors ABC i La Razón, hem decideixo explicar la notícia com a ells els agrada: Amb una crítica taurina. La primera crítica taurina d'esquerres de la història. Aquí va:

Tarda amb sol brillant a la madrilenya Plaça del Congrés dels Diputats. Toros a parells en una abarrotada Monumental de la qual ningú va sortir a coll i en la qual molts més cues van merèixer ser tallats.

El primer va tenir mort ràpida. L'audiència amb prou feines ocupava l'estesa, degudament retornada del tradicional prefaci *carajillero, que ja saltava a la sorra un jove torero *pichafloja, Toni Cantó. Aposto *zagal, del com un encara no entrelluca si és un destre que es fa l'esquerrà, un esquerrà que no se sap destre, o simplement un *gilipuertas encriptat. Tristos vols de capot els de el valencià, que es va marcar un desvergonyiment amb un tan fluix en tècnica com *churretoso en intencions: «els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat». El gest li va valer l'esbronc dels concurrents, que en la carpa van demanar el seu cap i la seva cua en el *twitter. Van acudir a rematar la feina els mossos del PP, que atacant a una com en *Fuenteovejuna, van assestar sengles acers per declarar “La Festa” (*sic) Bé d'Interès Cultural. Gran dia per al toreig, dolent per als toros.

Si el primer toro va descoratjar, el segon va compensar la vetllada. La *miura *Ada *Colau, amb prou feines mitja tona provinent de la ramaderia de la *PAH, va envestir amb tremenda bravesa al *mongoloide destre Teodoro *Matos. El popular, lluny de la talla que demandava una feina *bulliciosa del voler, va rebre, gens més encarar, un solemne *tabacazo de neta factura. Banyada de milió i mitjà de signatures per part de *Colau, que va deixar al destre *culidescubierto qual sobri de *Bárcenas, perforat en el seu ja de per si *escuálida dignitat i segant el seu escrot, si és que tal mai va existir. El destre aguantava l'aiguat, pur tremp davant la gentada. S'enrocava en el *burladero de el “NO” com un mussol *cobardica després de les faldilles de mamà. Va voler la destinació que un '*Deus Ex*Machina' provinent de les *Pitiusas, lamentable i lamentat, donés una bolcada a la feina. Va acudir en el seu socors altre vil *botarate, l'encara més destre (en el pitjor dels sentits) *banderillero Alfonso Alonso. La seva intenció, rematar la feina amb una estocada de llei que li obrís el forrellat de la tan anhelada porta gran del desnonament. Mes *Colau, com a bon toro de sang noble, es va rebotar, es va venir a dalt i *atizole tal burxada en el *bullate que *dejole més *botarate i més *mamarrachuzo, encara si cap, del que el destre va irrompre en el rodo. El torero (per cridar-ho d'alguna manera que no enterboleixi la memòria de la seva santa mare) va donar el “SÍ” a contracor, la *ILP va ser admesa i l'estesa va esclatar en *jolgorios i *agasajos. *Codau i els seus *compinches van sortir del rodo, no a coll, com mereixia l'ocasió, sinó a net *matencado, endolcit per ventura pel fàcil verb del Molt poc Honorable Jesús Posada, que des de la *pudiente poltrona de la seva llotja presidencial, va esgrimir un sonor “PROCEDEIXIN A l'EXPULSIÓ, CONY!” deixant clar al respectable els qui havien estat coronats herois de la tarda, i els qui, vilans.