} La proclamació d’independència és una acte unilateral que només pot
formalitzar el President de la Generalitat
§ Això no obstant, s’hi poden afegir municipis, consells
comarcals, diputacions i
les entitats socials que ho considerin oportú
} La proclamació ha d’anar precedida d’una votació en
seu parlamentària,
on els representants han de tenir llibertat de vot
§ El vot ha de ser públic
§ L’aprovació de la declaració requereix de majoria simple
La declaració d’independència ha de ser pública i
formal, i
ha d’incloure un conjunt de declaracions
} Una declaració
d’independència pròpiament dita
} Una manifestació de la voluntat de restituir la sobirania de
Catalunya
} Una declaració de la voluntat de considerar Catalunya hereva i
successora de
l’Estat espanyol, i continuadora de la seva
sobirania monetària
} Una declaració en favor de la Pau, l’Estat de Dret, la Democràcia i
els Drets Humans, fent especial referència a la Carta dels Drets
Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i el
Conveni Marc per a la protecció de les minories nacionals del
Consell d’Europa,
entre altres
La declaració d’independència ha de ser pública i
formal, i
ha d’incloure un conjunt de declaracions
} Una manifestació de la voluntat europeista,
i la garantia de
l’aplicació de la legislació europea a Catalunya
} La subscripció a l’Acta Final de Hèlsinki (1975),
els acords sobre
no proliferació nuclear, els propòsits i els principis continguts en
els articles 1 i 2 de la Carta de les Nacions Unides,
entre altres
instruments jurídics
} Una crida en favor de la readmissió de Catalunya a la comunitat
internacional
} L’obertura d’un procés constituent i
la convocatòria d’un
referèndum per la independència
La independència de Catalunya tindrà un conjunt de
conseqüències
} Conseqüències directes de la independència:
§ La restitució
de la sobirania històrica, la
personalitat jurídica i la
subjectivitat internacional de Catalunya.
§ La reincorporació de Catalunya al concert internacional i
la seva
adhesió als organismes internacionals
§ La dissolució
de l’Estat espanyol i l’extinció de la seva personalitat
jurídica i subjectivitat internacional
§ El monopoli
de l’exercici de l’ús de la força per part de l’Estat
català dins
del seu territori.
§ La immunitat
jurisdiccional de les autoritats catalanes davant
institucions polítiques i jurisdiccionals espanyoles
§ La responsabilitat internacional de Catalunya davant
altres estats
§ La retrocessió de tots els títols reials pertanyents a
Catalunya, i amb
ells la dissolució de la unitat de la Corona espanyola i l’extinció
de la
seva
continuïtat.
La independència de Catalunya tindrà un conjunt de
conseqüències
} La declaració
de successió de l’Estat espanyol té
dues dimensions:
§ Dimensió interna: té per objectiu assegurar la continuïtat
de les disposicions de
l’ordenament jurídic espanyol a l’Estat català mentre no siguin
modificades mitjançant
el procediment legislatiu habitual. S’inclou l’aplicació
transitòria de l’Estatut (2006) tal i
com l’aprovà per Parlament de Catalunya.
§ Dimensió externa: té per objectiu assegurar la recepció
automàtica en l’ordenament
jurídic català i el compliment íntegre d’aquells tractats que no
siguin constitutius
d’organitzacions internacionals.
} El procés
democràtic i la consulta popular sobre l’adopció de la constitució
catalana, atorga legitimitat democràtica a
la independència de Catalunya.
} La declaració de la voluntat de restituir la sobirania històrica de Catalunya i la
retrocessió dels títols reials l’atorguen legitimitat històrica.
} Formalització de la candidatura de Catalunya a les Nacions
Unides, OCDE, UE i
altres organitzacions internacionals, i inici de les negociacions d’adhesió.
La transmissió de la nacionalitat espanyola seguirà
un
conjunt de normes generals i particulars
Normes generals:
} Art. 15 Declaració Universal dels Drets Humans:
§ Tota persona té dret a una nacionalitat - ningú pot ser
privat
arbitràriament de la seva nacionalitat
} Altres normes generals:
§ Proscripció d’arbitrarietats i no discriminació per raó de
raça,
llengua, ideologia...
§ Respecte a la voluntat individual
§ Prevenció de la situació d'apatrídia
§ Principi de respecte a la unitat familiar
La transmissió de la nacionalitat espanyola seguirà
un
conjunt de normes generals i particulars
} Normes particulars al cas de la successió d’Estats (res.55/153
AGNU, 2000):
§ La transmissió de la nacionalitat només afecta a persones
amb
nacionalitat de l’Estat predecessor
§ Dret a la nacionalitat d’almenys d’un dels Estats objecte
de secessió
§ Presumpció de la nacionalitat: residència habitual
§ Normalment suposa pèrdua d’una nacionalitat per adquisició
d’una
altra
§ Casos de residència en tercers Estats: voluntat
individual, demostrar
un vincle amb l’Estat
§ Residents habituals sense nacionalitat de l’Estat
predecessor: no els
afecta a la seva situació jurídica
§ S’admet la renúncia a la doble nacionalitat excepte en
casos que
puguin comportar apatrídia
§ Funcionaris Estat espanyol (militars, guàrdies civils,
diplomàtics,
hisenda...) i la seva nacionalitat segons naturals catalans o
residents
§ Cal distingir entre la nacionalitat de les persones
físiques i de les
persones
jurídiques
El reconeixement de l’Estat català
} El reconeixement no és un acte constitutiu sinó merament
declaratiu d’una situació
de facto.
No es requereix un reconeixement unànime per formalitzar la restitució de
la nostra subjectivitat internacional, però convé que sigui prou
majoritari entre els
països del nostre entorn, ja que constituirà un element de prova
de la subjectivitat
internacional de Catalunya.
} El reconeixement pot ser exprés o tàcit, individual o
múltiple, i quedarà subjecte a
les disposicions del Dret Internacional en matèria de
reconeixement d’Estats.
L’establiment de relacions consulars o l’enviament i recepció de
legacions
diplomàtiques transitòries no suposen el reconeixement d’Estats.
El Dret
Internacional Públic proscriu qualsevol altre forma d’intervenció.
} El reconeixement del govern espanyol i de la resta de
successors de l’Estat
predecessor estarà condicionat a la manifestació del seu
reconeixement de l’Estat
català, en
reciprocitat.
El reconeixement de l’Estat català
} El reconeixement del govern espanyol i de la resta de
successors de l’Estat
predecessor estarà condicionat a la manifestació del seu
reconeixement de l’Estat
català, en reciprocitat.
} La manca de reconeixement només afecta a les relacions
entre l’Estat que (no)
ens reconegui i l’Estat català. La negativa al reconeixement de l’Estat
català, serà
entesa en el sentit que l’Estat que ens nega el seu reconeixement,
només reconeix
una única entitat sobirana: Espanya. De ser així, només podrà
reclamar a Espanya
el compliment dels seus deures internacionals, inclosos el pagament del seu
deute.
} Els països clau pel nostre reconeixement internacional
són: els cinc membres del
Consell de Seguretat de les Nacions Unides, els membres de l’OCDE
i de la UE,
Israel, i el Vaticà a més d’algunes potències regionals com
Argentina, Brasil o
Aràbia Saudita, entre altres.
} Clar treballar urgentment aquesta qüestió. La proclamació
d’independència només
pot ser efectiva una vegada assolit el compromís de certs Estats
al seu
reconeixement,
no abans.
La independència de Catalunya i la UE
} La UE no preveu mecanismes d’expulsió dels seus membres.
Tampoc
preveu l’expulsió d’aquella part del territori d’un Estat membre
que s’hagi
independitzat.
} El Dret Internacional estableix que els tractats signats
per l’Estat
predecessor passen directament a l’Estat successor.
§ Aquest no s’hi pot desvincular, ni tornar-los a negociar
§ La resta de la parts signatàries no el poden excloure.
§ Aquesta norma general té una excepció: els tractats
constitutius
d’organitzacions internacionals. En aquest cas l’Estat successor
ha de
demanar-ne l’ingrés. Per exemple, l’Estat català hauria de demanar
l’ingrés a
la ONU...
§ Però el tractat de Schengen, en canvi no es constitutiu de
cap organització
internacional, s’hauria d’aplicar directament.
} Mentre la UE i els seus membres no reconeguin l’Estat
català, aquest no
tindrà cap obligació d’assumir la part del deute de l’Estat
espanyol que en
principi ens correspondria.
} Per tant, ens reconeixerà tothom, i la UE, la primera; si
no, no cobren; i menys encara
d’una Espanya
sense Catalunya.
La independència de Catalunya i la UE.
Tractat de Schengen.
} Una vegada declarada la independència, s’hauria d’obrir un
període de
transició, durant el qual, sense deixar d’aplicar les disposicions
del Dret
comunitari i les seves normatives, Catalunya hauria de negociar la
seva
adhesió.
} No ens podran aplicar cap mena de restricció a la lliure
circulació de
persones, mercaderies i capitals; perquè el Tractat de Schengen no
és
constitutiu de la UE i per tant, s’hauria d’aplicar directament
} Estem davant d’una ampliació interna. Com Escòcia o
Flandes o Euskadi
§ El mateix passaria amb Flandes s’hi s’independitzés. En
cas contrari,
Brussel·les (seu dels principals organismes de la UE i capital de
Flandes),
quedaria fora
de la UE. Seria una situació absurda
La independència de Catalunya i la UE. La pesseta.
} Catalunya com Estat que sorgeix de la dissolució d’Espanya
podrà
considerar-se hereu i continuador dels drets i les obligacions
establertes
al tractat de Maastricht sobre la unió monetària.
} La pràctica internacional demostra que davant d’un cas de
secessió o
davant de la dissolució d’un Estat, cada nova entitat sobirana
recupera el
seu llegat en matèria monetària.
} La pesseta era una moneda catalana fins el 1868, any en
que va ser
adoptada per Castella, i la pesseta, forma part de l’estructura de
l’euro.
} No hi ha cap raó objectiva ni jurídica ni política, per
permetre que
Catalunya no pugui considerar-se continuadora de la sobirania monetària
de l’Estat
espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS