Wert concedeix subvencions milionàries a més de 100 revistes i 200 editorials com Editorial-editora del diari El Mundo, revista editada per FAES-el laboratori d'idees del PP etc.

José Ignacio Wert es va sentir esplèndid per començar l'any. I és que el Ministeri de Cultura va triar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'1 de gener de 2013 per designar els agraciats amb subvencions milionàries per a l'edició de llibres i revistes culturals. En concret, fins a 209 editorials es van repartir 2.020.000 d'euros en ajudes per a la publicació de les seves obres. A més, els editors de fins a 109 capçaleres van tenir accés a 1.710.000 d'euros addicionals. En total, el Govern compromet per ambdues resolucions un desemborsament de 3,74 milions malgrat les creixents restriccions pressupostàries.
La signatura més beneficiada en el repartiment de fons per a l'edició de llibres-corresponents a l'any 2012 - és Galàxia Gutenberg, amb 29.593,55 euros, seguida per Editorial Crítica i ERRADA Naturae Editors, també per sobre dels 29.000 euros. Per darrere, un grup important d'editorials-entre elles Edicions Akal, Llibres de l'Asteroide o Calambur Editorial-es mou a l'entorn dels 27.000 euros. Entre els llibres subvencionats, des de clàssics com una nova edició dels Contes complets de Txèkhov (Editorial Pàgines d'Espuma) fins aproximacions als Rolling Stones (Edicions ensopegada), passant per reflexions sobre l'¿Feixisme a Espanya? (Sepha Edició i Disseny).
El Ministeri de Cultura justificava al juny la convocatòria d'ajuts a l'edició de llibres en tant "l'individu troba en la lectura una eina bàsica per al desenvolupament de la seva personalitat i, des d'un punt de vista social, a més, la lectura és un element imprescindible per a la construcció d'una societat democràtica madura i plural ". És més, recordava que el sector dels llibres i la premsa generen 54.800 llocs de treball a tot el país i que les subvencions garanteixen "l'edició de les obres que, tot i tenir una rellevància cultural excel · lent, tenen un abast comercial reduït".
Una inquietud que provaria el fet que "obres d'importància notable des del punt de vista cultural tinguin tirades i ingressos per vendes considerablement inferiors a altres projectes editorials més condicionats per la lògica del mercat", diu la resolució del 18 de juny. Tot a la despesa dut a terme el 2012, la partida recollida el 2011 per "l'edició de llibres i la seva distribució en biblioteques" era més gran i encara es disparava fins als 3.620.000 d'euros. Un descens en la dotació que hauria accentuar el 2013. El pressupost per a cultura contemplat en els pressupostos generals de l'Estat per l'any en curs s'eleva a 721.710.000, un 19,1% menys respecte a la dotació inicial de 897,52 fixada per al 2012.
Reflex de la transició
Les ajudes a les revistes culturals es divideixen en dues partides, una destinada a empreses - puja a 1,27 milions d'euros-i una altra a institucions sense fins de lucre-s'eleva a 437.343,25 euros-. De la primera beuen 74 editores, entre elles Unitat Editorial-editora del diari El Mundo-, que obté 28.409 euros per L'aventura de la història i Descobrir l'Art. Entre les publicacions subvencionades, capçaleres com a Església Viva, Cuina Futur, Ruta 66, Rock de Lux, Política Exterior, Ecologia Política, Lletres Lliures, Òpera Actual, Le Monde Diplomatique o Zirkolika-revista de les arts circenses-.
Revistes publicades per institucions sense ànim de lucre com Revista d'Occident o Foreign Policy-i així fins a 35 - també reben fons. Quaderns de pensament polític, revista editada per FAES-el laboratori d'idees del PP-es va apuntar 13.333,33 euros. Tot malgrat que Wert va assegurar el passat mes d'abril, durant la presa de possessió del seu número dos, José María Lasalle, que un dels seus objectius al capdavant del Ministeri era "acabar amb la cultura de la subvenció", si bé ha precisat que no "amb les subvencions a la cultura". Un dels pilars en aquest esforç era precisament la posada en marxa d'una nova llei de mecenatge.
Cultura argumenta la despesa en subvencions al col · lectiu de revistes causa de la seva importància com a reflex de la transició. "No hi ha dubte que les revistes culturals ocupen un lloc destacat en el marc d'aquesta política pública de foment de la lectura-diu la resolució-. Aquestes publicacions són expressió de les llibertats polítiques i del dret a la informació, com queda il · lustrat de manera palmària per la pròpia trajectòria d'aquestes publicacions al nostre país, on prop del 40% de les revistes actualment existents van ser fundades en els anys subsegüent a la transició democràtica ".