dijous, 24 de gener de 2013

Pacte anticorrupció. El problema no és que Rajoy sigui incapaç d'impulsar un pacte anticorrupció, sinó que s'hagi vist obligat a proposar.




Quina cosa diuen, el pacte anticorrupció? Home, d'una banda jo què sé i per altra què quiereis que us digui, com diem per la meva terra El Priorat. Als espanyols, segons sembla, els sembla d'allò més normal que ni més ni menys que un president del Govern faci semblant proposició indecent.
És a dir, que la corrupció hagi adquirit naturalesa de "assumpte d'Estat", com la transició política, com la Constitució, com l'accés a l'OTAN, com l'ingrés a Unió Europea, com la política antiterrorista, com la "eurosumisión" constitucional , coses així, i pugui entrar amb tots els honors a la selecta i excepcional col · lecció històrica de pactes de la Moncloa.
Ja ha dit Rubalcaba que "pacte anticorrupció d'entrada, no", com va fer el seu mentor Felip amb el maleït assumpte de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Rubalcaba és que vol explotar el filó de Luis Bárcenas.
Del marxisme de Karl al marxisme de Groucho.
El recent socialisme espanyol postfranquista, aquell que va sorgir del fred de Suresnes, va descobrir fa temps la teoria de la relativitat ideològica. Va ser en un Congrés Extraordinari, quatre mesos després del XXVIII Congrés de maig de 1979, no sé si us acuerdais, quan van renunciar al Marxisme del bo de Karl i es van apuntar al marxisme del divertit de Groucho:Aquests són els meus principis. Si no li agraden tinc altres.
És cert, senyors del jurat, que a l'OTAN ens va ficar Calvo Sotelo. Però amb la indispensable ajuda d'un Felipe González, no sé si te'n recordes, convertit en un expert en circular amb l'intermitent a l'esquerra i girar després de cop, sense avisar, a la dreta.
Com aquella tàctica del jove guru de Suresnes li va proporcionar al socialisme espanyol majoria absoluta, 202 escons i catorze anys ininterromputs de poder, aquests nois de Ferraz han anat canviant de principis a gust del consumidor. De manera que no es preocupin vostès. Els principis actuals de Rubalcaba li impedeixen acceptar un pacte anticorrupció, però té altres preparats pel que fa les enquestes reflecteixin, com esperen Elena Valencià i els seus Pegamoides, que Lluís Bárcenas s'ha convertit en un taló d'Aquil · les de Rajoy.
Corruptes anònims.

 
El problema no és que Rajoy sigui incapaç d'impulsar un pacte anticorrupció, sinó que s'hagi vist obligat a proposar. La qüestió no és que Rubalcaba s'hagi negat, de moment, sinó que no l'hagi descartat a perpetuïtat. L'assumpte és que l'olor de podrit a Espanya és tan intens, tan penetrant, tan sostenible, tan pervers, tan divers, tan extens, que el mateix en lloc d'un pacte per tallar en sec, els surt talment una comuna de " corruptes anònims "per deixar la" mossegada ".
No em negaran vostès que pot tenir la seva conya que la casta política, el tercer problema reflectit pels espanyols en els informes del CIS, es posin un dia d'aquests a elaborar un vergonyós i vergonyant "pacte anticorrupció". Que es tanquin a porta tancada entre les quatre parets del Congrés, es muntin un numeret tipus alcohòlics anònims: "em dic fulano de tal i sóc un corrupte", i ens sorprenguin amb fumata blanca a la Carrera de San Jerónimo, intentant colar-nos gat per lliure, pacte institucional per una altra conspiració del silenci del creu i ratlla.

 
Però si els fa il · lusió arribar a un pacte davant Déu, la història i el sofert poble espanyol, almenys que comencin retirant totes les pomes podrides de totes les cistelles ideològiques, de tots els partits i de totes les institucions. Ni comissions d'investigació parlamentària, ni endogàmics judicis partidaris, ni pactes de fiscalies, ni conyes marineres d'aquestes. Qui hagi ficat la mà a la caixa, en qualsevol caixa, als tribunals, a la presó (en estricta aplicació de la Llei) oa casa, després d'haver tornat el botí, naturalment. I la resta del personal, que es posi a elaborar una llei nítida i transparent de protecció mediambiental política.
¿Sants innocents o col · laboradors necessaris?
Ja sé, ja sé que hi ha el perill que les nostres institucions quedin mig buida o mig plenes, segons es miri. Però els més interessats en aturar la gangrena política de la corrupció haurien de ser, precisament, els "innocents", aquesta espècie política, de debò perill d'extinció, que es lamenta en privat, off the record, davant la injustícia mediàtica que paguin presumptes justos per presumptes culpables.
Tenen raó, sent. El que passa és que, després, en públic, confonen la lleialtat als seus respectius partits amb un gregari silenci dels anyells, un culte fanàtic als cèsars i els seus Olimpos o la por irracional a perdre el xollo. Anem, que tenen els seus moments sublims de sinceritat, de remordiment, en els que reconeixen el pecat original de la democràcia espanyola, però perden la seva esbombada innocència i es converteixen en "col · laboradors necessaris" ocultant els noms dels pecadors.
Aquest país no necessita un opac pacte anticorrupció, sinó l'expulsió indiscriminada dels mercaders i xoriços que nien en partits polítics, patronals, sindicats, institucions financeres, mitjans de comunicació i altres temples en ruïnes de la democràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS