En un programa de ràdio fa uns dies, el periodista, Melcior Miralles, en una entrevista telefònica al president de la Patronal Madrilenya, Arturo Fernández, que al seu torn és el concessionari dels serveis de restaurant del Senat, el Congrés dels Diputats i de l'Assemblea de Madrid, li preguntava com és possible poder donar menús als seus senyories per la ridícula quantitat de 3,55 euros?.
El senyor Fernández va començar per negar la major, dient que no era cert, que aquesta quantitat no era correcta, i que com qualsevol podia comprendre, era impossible poder servir un menú per aquest preu, amb les despeses que això comporta de personal, etc. , i poder obtenir uns beneficis com qualsevol altra empresa o negoci.
El que no sabia aquest senyor és que el periodista tenia a la mà un tiquet en el qual figurava aquest import, cosa que corroborar la resta de tertulians que l'acompanyaven.
La resposta del Sr Fernández va ser cedir, però només a mitges, dient. "Pot ser aquest el preu, però només d'un plat, o mig menú. El menú complet costa més, com el d'un restaurant normal i corrent".
De nou el periodista va tornar a insistir: "Al tiquet que jo tinc posa: Dos plats, postres, beguda i cafè".
Davant aquesta asseveració, el president de la patronal, sense voler donar el seu braç a tòrcer, va respondre que no estava al corrent del preu, que tot i ser ell mateix el concessionari, no coneixia l'import dels menús que se servien als seus senyories en els restaurants d'aquestes tres institucions.
Davant la perplexitat dels periodistes per aquesta resposta, va dir que:
"Si no, el seu negoci seria una ruïna, i per això, aquests serveis ESTAN SUBVENCIONATS AMB FONS PÚBLICS.
Ens hem assabentat, doncs, que els seus senyories, tot i cobrar suculentes dietes, que justifiquen en haver de viure en una ciutat que no és la seva de residència habitual, només paguen pels seus menjars una tercera part del que costa el menú més barat a qualsevol altre treballador que ha de mantenir de la seva butxaca.
Ens assabentem també que li costa menys el menjar a un senador o diputat del que paga qualsevol escolar per portar el menjar de casa en una carmanyola, que paga 3,80? per l'ús del menjador i del forn microones en què se l'escalfa.
Ens hem assabentat, de passada, que a costa dels diners de tots, quan una empresa és ruïnosa, que venent a preus per sota del cost es podria anar en orris, és rescatada amb els diners de tots, inclosos dels que estan en el atur, dels que no arriben a final de mes, dels quals han de fer enginyeria financera per repartir el sou de misèria que cobren en arribar el primer de cada mes.
Ja coneixem el motiu per què l'anterior president del govern, Sr Zapatero, quan li van preguntar a TV el preu d'un cafè en un bar qualsevol, no sabés l'import. Si tenim en compte que dos plats, postres, beguda i cafè valen 3,55? el cafè només ha de caminar bastant per sota dels 80 cèntims que aquest senyor va assegurar que costava.
Ja n'hi ha prou de casta de privilegiats que només coneixen la crisi perquè han sentit parlar.
Ja n'hi ha prou de vividors del conte que es reserven per a ells uns drets que estan traient al poble.
Ja n'hi ha prou de gent sense escrúpols, sense cultura molts d'ells i sense vergonya tots, que estan vivint a costa de robar i treure drets als altres, per crear-se per si mateixos els que els ve de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS