Cada setmana de suspensió del procés
d'independència és una setmana que Espanya guanya. Si en el lapse que es
va produir de la Diada del 2012 a les eleccions del 25 de novembre
l'aparell de l'Estat va començar a reaccionar per aturar l'ímpetu del
moviment sobiranista amb l'erosió del lideratge de CiU i de Mas, és
incalculable l'abast de les maniobres que poden ordir en els dos anys
que suposadament resten abans de la consulta. El gran actiu del cas
català, allò que marca la diferència respecte a les aspiracions d'altres
nacions sense estat (Escòcia, el País Basc, el Quebec, Flandes) i
l'evidència que va desconcertar les autoritats espanyoles per la força i
la rapidesa amb la qual va irrompre, és l'existència d'una clara
majoria social a favor de l'estat propi. Com assenyalen totes les
enquestes, si avui hi hagués un referèndum oficial d'independència, el
suport al sí al nou estat seria abassegador, superaria amb contundència
el cinquanta per cent del cens en la participació i el llindar del
cinquanta-cinc per cent dels vots a favor de la plena sobirania, que són
els paràmetres ja acceptats en algun cas per la comunitat internacional
en la validació d'un procés d'aquestes característiques. Recordem que
en el context català no es tracta només que les enquestes assenyalin que
més d'un cinquanta per cent de la població amb dret de vot es
decantaria per abandonar Espanya sinó que només un vint-i-sis per cent
està a favor de mantenir el règim actual, aproximadament els sectors de
votants que donen suport al PP i a Ciutadans, i que representen una
minoria (vet aquí el gran descobriment dels darrers anys), amb la qual
cosa el sistema constitucional espanyol no es pot continuar legitimant a
Catalunya.
Aquest és el quadre del present i és,
malgrat la davallada de CiU, el que van reflectir les urnes el 25 de
novembre amb la clara majoria sobiranista composta per CiU, ERC i la CUP
(74 diputats) més la majoria que dóna suport a la celebració d'una
consulta sobre la independència (els 13 diputats d'ICV-EUiA i els 20 del
PSC, en aquest darrer cas en el supòsit que la consulta es pogués
celebrar dins el marc legal espanyol). Doncs bé, l'aparell de l'Estat,
juntament amb els poderosos còmplices amb els quals compta a Catalunya,
treballarà infatigablement els propers mesos per diluir aquesta majoria
social i política.
El primer front de batalla, com he
explicat en articles anteriors, serà el legal. La persistència en el
bloqueig de la consulta, la confirmació que la consulta no es podrà
efectuar dins el marc constitucional espanyol, exigirà que la majoria no
sols sigui favorable a l'estat propi sinó que sigui una majoria
disposada a sostenir un procés de ruptura i de conflicte, unes
coordenades que poden fer desertar molts votants i alguns dirigents.
La segona línia d'actuació serà la financera. En aquest supòsit l'Estat, que de facto ja
té intervinguda la Generalitat a través del fons de liquiditat, es
presentarà com el salvador de la fallida, l'autoritat que permet pagar
les nòmines als funcionaris i les transferències corrents als concerts
en l'àmbit sanitari i en el de l'ensenyament, en definitiva, l'ens
protector que transmet seguretat i que permet tirar endavant.
Naturalment el discurs no serà el de la liquiditat proveïda amb les
escorrialles de l'espoli fiscal que Espanya usurpa a Catalunya en cada
exercici sinó el de la nefasta gestió del govern de la Generalitat que
dilapida els recursos en qüestions “identitàries” (representacions de la
Generalitat a l'exterior, TV3...) en comptes d'invertir en el benestar
de la gent. Aquest quadre podria provocar una nova fuga de vots cap a
l'unionisme, especialment dels ciutadans d'ordre que ja n'estan tips de
batzegades i de viure amb l'ai al cor a causa de la crisi i que se
sumaran al projecte que els proporcioni tranquil·litat de forma més
immediata.
I, en tercer lloc, el front d'atac se
centrarà a castigar l'estament polític sobiranista i, en particular, a
afeblir CDC i el president Mas. No sols es tractarà d'esbombar denúncies
sobre casos de corrupció reals, amb alguns indicis, o directament
inventats, com ja es va percebre en el tram final de la campanya del
25-N, sinó que es promourà la conspiració i la lluita interna dins de
CiU amb la complicitat, com diem, de mitjans empresarials i mediàtics
completament hostils a la independència de Catalunya. Per bé que aquest
articulista mai no hagi acabat de confiar en el compromís de Mas per
conduir el país a la plena sobirania (com tampoc no hi va confiar
l'electorat negant-li la majoria que reclamava per accelerar el procés)
podria ser reveladora de la veritable voluntat del president la rancúnia
que la seva acció i que el pacte amb ERC susciten en les estructures de
poder hereves del franquisme. Il·lustra molt bé aquesta posició el gir
de determinats grups de comunicació que han passat d'una exaltació quasi
cesarista de Mas a apostar pel seu esfondrament i per triar-li un
successor més d'acord amb una línia continuista de tornar a intentar un
pacte amb Espanya que no qüestioni la unitat de l'Estat. No és exagerat
preveure que la supervivència política de Mas dependrà força de la seva
capacitat de desballestar uns quants complots si de debò aposta per la
consulta dins o fora de la legalitat espanyola.
Per tots aquests motius és tan perillós
deixar passar més temps abans de l'envit final i produeixen tanta
inquietud algunes declaracions de membres del govern reclamant la
necessitat de fer més extensa la majoria social en els propers mesos. El
risc d'allargar l'agonia és més aviat que la situació es deteriori
encara més i que l'actual majoria sobiranista reculi per por o per
cansament mentre el que ara constitueix una minoria se surti amb la seva
pretensió de congelar indefinidament l'anhel de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS