Necessitem un horitzó de futur compartit. Els 87 diputats de la llibertat han de proclamar que allò que comparteixen és més fort que no les diferències que els separen".

Només un govern presidit pel President Mas amb personalitats independents serà vist com l'inici d'una nova etapa i podrà defensar-se de l'ofensiva que vol destruir les esperances del poble català. Els 87 diputats compromesos amb el referèndum defensen models socials diferents. Però seran els protagonistes d'una legislatura històrica, d'un periode fundacional.

Han de gravar a la seva consciència les cruïlles decisives que totes les nacions han travessat amb governs d'unitat. Com el que Churchill va formar durant la II G.M. a la Gran Bretanya, o el que va presidir el General De Gaule a França després de la victòria sobre el feixisme, que van comptar amb tota l'esquerra. Davant la crisi econòmica de 1977 els partits espanyols franquistes i antifranquistes no van dubtar a signar els "Pactes de la Moncloa". Tindrem menys perspectiva històrica els catalans?

Les discrepàncies ideològiques i els darrers dos anys de pactes entre CiU i PP fan impossible que la majoria pel referèndum del Parlament es tradueixi en un govern de coalició. L'única sortida és un govern excepcional amb el President Mas al capdavant, amb destacades personalitats dels moviments socials que han mobilitzat milions de catalans l'11 de setembre i el 14 de novembre. Perquè, malgrat les diferències que els separen, comparteixen un horitzó de futur: el model dels petits Estats del nord d'Europa.

 Aquest països han assolit els màxims nivells de qualitat i transparència democràtica, de prosperitat econòmica i justícia social, de desplegament de l'Estat del Benestar, d'altes cotes d'educació, recerca i cultura, de respecte a l'entorn natural. Aquest model s'ha construit amb dècades d'alternància entre partits conservadors i partits d'esquerra. Quan ens plantegem la construcció d'un nou Estat, els partits no poden oblidar aquest horitzó compartit. L'han de recordar davant les dificultats que es multiplicaran per la situació econòmica i per l'hostilitat de l'Estat espanyol. En el moment de posar les bases del futur el més important és garantir que la futura balança politic estarà equilibrada i no inclinada vers els poderosos com ho està, descaradament, amb la Constitució espanyola de 1978.

La principal diferència entre Catalunya i els petits països del nord d'Europa és la qualitat democràtica. Allà cap grup de pressió es creu per sobre de la voluntat popular representada al Parlament. Així l'endemà que es descobrís la conspiració dels grans bancs britànics per alterar el Libor, els seus presidents es van sotmetre a l'escrutini de la Cambra dels Comuns. A casa nostra els ciutadans que gestionen les entitats financeres, com Botín o Fainé es consideren per sobre de la llei i dels representants del poble. Per aquesta raó s'atreveixen a atacar la voluntat expressada pel poble català, en comptes d'acatar-la.

La promiscuitat indecent entre els dirigents polítics, els grans interessos econòmics, els alts càrrecs de l'administració i els principals mitjans de comunicació que caracteritza l'Estat espanyol ens ha portat als nostres 840.000 aturals i als sis milions d'aturats, a l'allau de desnonaments, a les tarifes elèctriques més altes d'Europa, als peatges, a la corrupció. Aquest conjunt d'interessos defensaran amb les dents els seus interessos. Saben que el referèndum d'autodeterminació del poble català és el final dels seus privilegis i l'inici d'un autèntic règim democràtic, amb l'alt nivell de moralitat i transparència de les petites nacions d'Europa. 

Davant de totes les amenaces, els 87 diputats de la llibertat han de proclamar que l'horitzó de futur que comparteixen és més fort que no pas les diferències que els separen. Les personalitats independents que haurien de formar part del nou executiu garantirien que el dia a dia d'una Generalitat intervinguda no oblidi el model l'esdevenidor que compartim.