Imagina que ets el President de la Generalitat de Catalunya. Suposa
que ets un President honest i valent, un governant que actua pensant
en els interessos de la majoria dels ciutadans.
Ara pensa que el teu País passa per un moment crític social i
econòmicament. La població, en una situació greu pel que fa al seu dia
a dia; ha descobert la gran estafa econòmica que durant molts anys ha
patit i que avui ha portat el benestar social, empresarial, educatiu
del seu país a uns nivells sota-mínims.
Seguim suposant que ets President de Catalunya. El teu poble exigeix
posar solució immediata a aquest tema. Cal aplicar ja l'Estatut del
2006, ampliant-ne l'abast, si cal, fins al punt de recaptar,
inspeccionar i gestionar TOTS els nostres impostos. Els catalans
t'ordenen que el fruit del seu esforç, la seva suor, serveixi per a
millorar la seva qualitat de benestar. Normal. Com a President no se't
demana res diferent del que demana qualsevol ciutadà del món al seu
màxim representant.
Imagina, doncs, que tens aquest clam popular. Tens el 85% de la gent a
favor, tens l'Agència Tributària a punt per dur-ho a terme, disposes
de la llei aprovada al Parlament i refrendada amb un 74% a favor, pel
poble en referèndum.
Ets el President. Dos milions de persones surten al carrer exigint-te
claretat, agilitat, justícia… Estat Propi!
Si com hem suposat ets honest i valent, comences a utilitzar l'endemà
mateix l'Agència Tributària Catalana perquè (1) et soluciona el
problema principal d'avui: l'economia, (2) ja disposes de l'encàrrec
parlamentari (estatut 2006) i del suport també parlamentari sobrat,
(3) ja tens mig camí fet doncs ja comptes amb les diferents oficines
de l'Agència Tributària Catalana, (4) és un camí que per senzilla
inèrcia ens porta a l'Estat Propi i (5 i més important) té el suport
de pràcticament la totalitat de la població.
Però si enlloc de ser honest i valent, el que et mou és l'afany de
poder i defensar els interessos de partit i d'una minoria, potser
cercaràs una manera d'aconseguir el teu objectiu i frustrar un cop més
les aspiracions socials. Saps que després de l'11 de setembre no pots
actuar com ho vas fer el 2010. Ara la riuada és més grossa. És
imparable. La única manera és posar-t'hi a favor i així, desviar-ne el
curs cap zones més calmes i llavors sí, aturar-la.
El tema econòmic, pels arguments abans esmentats, és massa ferm,
contundent. L'economia uneix a tothom, no hi ha fisures. Cal desviar
l'atenció cap a quelcom que no sigui tant clar: la independència. La
gent, confusa, pensarà que veritablement estàs de la seva part, i en
realitat el que fas és frenar, aturar la via econòmica que ens abocava
directament cap a una Catalunya amb poder de decisió, pròspera i amb
un Parlament respectat. Perquè a diferència de la qüestió econòmica,
la independència no té una clara majoria de la població a favor, no en
aquests moments, tampoc té una aprovació parlamentària, i té una
execució a mig-llarg termini (aquest és el ritme que agrada als
polítics, però el més greu, per als interessos econòmics immediats no
només no els soluciona sinó que els complica, a part de còrrer el risc
de si no es fa de la millor manera, crear fractura social).
Tu no se que faries. La Maria i jo ja fa un any que ho tenim clar i
que ho apliquem. Ara bé, cal veure què fa i sobretot què farà el
nostre MHPresident Artur Mas.
De moment s'han engegat unes eleccions que ens fan perdre dos mesos.
(Més enllà d'iniciar un procés cap a l'Estat Propi, que ja ens està
bé), si això va seguit d'un l'endemà d'eleccions directe a utilitzar
la hisenda pròpia, sense marrades ni excuses, entendrem aquesta demora
com a justificada. Però si no és així, i només ens maregen amb 4 anys
per aconseguir preguntar-nos sobre la independència, ho considerarem
una traïció al poble de Catalunya que és qui pateix directament la
situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS