dilluns, 10 de desembre de 2012

El PP i Ciutadans punxen i només reuneixen a 3.000 persones contra l'escola en català.



El PP i Ciutadans (C’s), les dues expressions institucionals de l'espanyolisme a Catalunya, no van complir amb les expectatives i amb prou feines van congregar a 3.000 persones en una manifestació contra el model educatiu de la Generalitat, que situa la llengua catalana com vehicular a les aules amb el suport de la resta de formacions polítiques.

La convocatòria de Barcelona partia de C’s i a ella es va sumar el PP però també dues desenes de col·lectius de Catalunya i de la resta de l'Estat. A la trucada van acudir l'Associació per la Tolerància, Convivència Cívica Catalana, el Fòrum d'Ermua i el partit Unificació Comunista d'Espanya, que va assistir amb les seves banderes soviètiques. Unes ensenyes que, ahir amb  pasmosa normalitat, convivien amb els militants i simpatitzants del PP, que eren majoria però no legió.
Ocupar tot l'espai

Els populars no volen deixar espais pel flanc espanyolista i per això no van tenir objeccions a sumar-se a la manifestació, animada amb fervor (i moltes pàgines) en els últims dies per El Mundo. L'adreça del PP català va acudir en ple. Al costat del capdavanter de Ciutadans Albert Rivera van estar la seva presidenta Alicia Sánchez Camacho i el secretari general Jordi  Cornet.

La marxa denunciava la “imposició” del català a les aules i demanava la llibertat d'elecció idiomàtica. Tal com van recordar els convocants, la llei garanteix que els pares puguin educar als seus fills en castellà, però cada any són menys d'una desena els que ho demanen per evitar la segregació de la resta de nens.

Camacho i Rivera van coincidir a denunciar que el castellà està postergat a les aules per l'ànim de l'Administració de protegir el català. Van considerar que, a Catalunya, s'hauria de canviar el sistema i tendir a un mixt on les dues llengües s'usin per igual. Sobre els àmbits on la situació és inversa no van dir gens. El tripartit català recolza el model vigent, que es va implantar a principis dels vuitanta i ha estat avalat pel Tribunal Constitucional, en la constatació que sense discriminació positiva el català, mentre que minoritzat, estaria en risc.
Nació imaginada

El manifest de Ciutadans, que va llegir el fundador del partit i periodista d'El Mundo Arcadi Espasa, afirmava que el model educatiu s'usa com a bastió per “construir la nació imaginada” i criticava la negativa del  Govern de José Montilla a impartir la tercera hora setmanal de castellà en primària (recorreguda en el TC) malgrat les sentències judicials perquè ho faci.

La versàtil Camacho, que després de dubtar-ho no va signar l'últim manifest espanyolista en pro de la supremacia del castellà, va ser rebuda amb recel i va escoltar crítiques per la política lingüística del PP en territoris com les Balears.
"Ells a Bardem, doncs nosaltres a Cantó"

La manifestació va transitar entre el to  iracundo i el ‘ olé’ a la dreta mediàtica

L'espanyolisme va creant,  pasito a  pasito, el seu  star  system. “Si l'esquerra té a Bardem, nosaltres tenim a Toni Cantó”, deia una senyora contemplant satisfeta a l'actor que, es posi com es posi, sembla lluny de l'Oscar. L'elenc de  manifiestoadictos  rojigualdo es va citar a la capital catalana i els crits de “llibertat” es barrejaven amb els de “A dalt Espanya”. Els organitzadors van reservar un paper destacat a Cantó, que va presentar amb lliurament l'acte final a la plaça de  Sant Jaume, i també a Arcadi Espasa, Francisco Caixa, Iñaki  Ezquerra i a una  monitora, llançada al  estrellato per el “valent” Pedro J. Ramírez, que es negava a parlar en català amb els alumnes.

Es tractava de demanar la igualtat, però de dotze oradors solament una va intervenir, parcialment, en català. I és que on estigui la “llengua comuna” que es llevin les de segona, van pensar. Els discursos van ser inflamats, com no podia ser d'una altra manera en l'epicentre de l'anihilació de l'idioma de Cervantes i davant la Generalitat dels  pérfidos Montilla i Carod.  Ezquerra va oblidar les lluites cainitas del seu Fòrum d'Ermua i va carregar contra Montilla per “ Herodes pedagògic”. Caixa va invocar a Federico Jiménez Losantos, que no estava de cos present però sí en ànima. “No oblidem a aquest defensor de la llibertat”, va dir del  radiopredicador episcopal.

Els convocants  trufaron els parlaments de denúncies de persecució lingüística. Però es va trobar a faltar, això sí, la presència en l'escenari a manera de dona barbuda d'algun escolar/víctima català incapaç d'articular dues frases seguides en castellà. Potser el problema va ser que no ho van trobar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS