Mentre Montoro, presumeix de ser l'insaciable 'oncle del sac' dels impostos, i ens explica que a Espanya ha millorat molt la comptabilitat. La vicepresidenta Soraya ha minvat, està més petita, mentre el president Rajoy ha crescut, està més alt i satisfet, com el gatazo de Rafael Sánchez Ferlosio aquell "grassonet tontiastuto, castrat i satisfet", que va ser com va definir l'escriptor a Felipe González quan era l'amo de la Moncloa, i va arribar de Pequín a Madrid impressionat després d'escoltar Deng Tsiao-Ping, la seva lliçó magistral sobre el pragmatisme sense escrúpols de l'ús i gaudi del poder: "gat blanc, gat negre, l'important és que caci ratolins ". Felip va complir el proverbi rigorosament.
Rajoy no és tan agressiu. Acabava d'arribar de Toledo on ha declarat que la culpa de la crisi i els danys socials causats d'Espanya és de l'anterior govern del PSOE. De qui si no seria? Si Rajoy gairebé no existeix, la responsabilitat, doncs, serà de Zapatero i Rubalcaba, al mes de Merkel, Draghi i Rehn que són els que manen, però en absolut del nostre President i del seu brillant Govern de la nació. Qui avui complirà un any de Consell de Ministres pel que es menjarà el torró de Nadal sense que ningú sigui rellevat del càrrec, encara que molts ho mereixin, però això és impensable amb Rajoy, sobretot quan el Govern està encantat d'haver-se conegut i no té en el seu front a cap oposició (només ciutadans als carrers però sense organització).
És veritat que el President s'avorreix, perquè la política a ell li cansa, i no té adversaris i competidors amb els que jugar, o debatre o lluitar. Gairebé tots ells se li s'enfonsen o desmaien al seu voltant. Per exemple Mario Monti està de baixa amb l'embolic de Berlusconi, Rubalcaba no li arriba la camisa al coll, Artur Mas va embogit, amb les històries del marbrista Pujol JR. i el visionari de Junqueras d'ERC, ara que es deixa pugen a les barbes la patronal del Foment català. La altre temps temuda Aguirre, la comtessa de Bombai, ja està penedida d'haver dimitit a Madrid a favor del xinès de la cua blanca del pis a Delaware, i es dedica a escriure espantosos articles a ABC-aviat la veurem miolant sobre l'ardent teulada de zinc del Gat-en què parla de la "fornicació en els bordells" donant-se aires de liberal / llibertina, però en el fons avorrida com una mona i presta a saltar com una fera sobre la jugular de Botella a la qual pretén desbancar. De Rato, cinquè pitjor empresari del món i imputat en Bankia, mai més es va saber, Cascos va desaparèixer i Aznar està venent les seves memòries sobre el mandat diví que va rebre de l'Altíssim, després de sortir il · lès de l'atemptat d'ETA, tot un senyal.
És a dir, el Govern bé i el President millor. I Espanya malament, ja se sap, per culpa del PSOE. Ahir es va conèixer que un home de 47 anys es va penjar, desesperat per altra hipoteca - quants són els suïcidis que van? -, Però això, pensaran a la Moncloa, són les coses que passen. Als EUA els bojos del rifle maten nens a les escoles i en aquest país s'han posat de moda els suïcidis dels hipotecats, una malaltia que no afecta els banquers, ni alts dirigents de la patronal CEOE, ni a qualsevol poderós de tota condició.
Al contrari, el ministre d'Economia, Luis De Guindos, que no és tan mal ministre com diu Financial Times-potser és del millor del Gabinet-ens diu que la situació millora i opina de demanar el rescat d'Espanya a la UE no figura en les seves prioritats per més que ho exigeixi el diari El País, en un campanudo editorial al qual ningú va fer cas. De Guindos, com si fos 'El Llanero Solitari' assegura que aquesta 'bala de plata' del rescat sempre hi és i es pot utilitzar en cas d'urgent necessitat. Creu, a més, que ningú garanteix que la petició del rescat baixi els fums a la prima de risc (encara que les compres de deute del Mede i BCE sí ajudaran) i conclou dient que aquesta bala platejada, que xiula sobre el palau de la Moncloa, ha de romandre a la recambra del poder com a arma dissuasòria.
Fins i tot per si algú en el Govern vol donar un tret a la templa? De Guindos somriu mentre agafa un canapè, Sòria està molt elèctric, Morenés al comandament de la legió invencible, la Báñez veu brots verds al desert com oasi imaginaris, i nosaltres vam tornar caminant i pensatius cap al centre de Madrid, que els manifestants de tot tipus inunden al vespre. Enrere se'ns queda aquest Govern sense cor en els seus salons d'hivern gaudint del poder en aquesta dramàtica Nadal que posarà en evidència familiar els greus problemes de milions d'espanyols, als que sàpiga Déu i amb quina cara, els parlarà el dia de Nadal el Rei.
Per cert qui anirà en nom del Govern a l'enterrament del pobre home penjat a Ardales (Màlaga)? Ningú, això no és USA, ni aquí governa Obama. La vicepresidenta Soraya, la nena de dol de Rajoy al Vaticà, no està per aquestes coses i la seva enemiga de l'ànima i amb peineta, la Cospedal, tampoc acceptaria una ambaixada semblant. Aquest enterrament que xiula i passa a tota velocitat com una bala de plata sobre el palau de la Moncloa no tindrà solemnitat, per més que a De Guindos-que ja veurem si no acaba com Balarrasa en un convent-li retrunyirà a la consciència cada vegada que s'acordi dels 23.000 milions cedits a Bankia per l'erari nacional. El que per descomptat no es inmutar és Rajoy, mentre toca la simbomba i canta en família l'últim nadala de Sabina i Serrat: "Satanàs, és un capo portant el compàs, infiltrat al ¡supermercat! del Nadal ... "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS