dijous, 15 de novembre de 2012

La polarització independència-Constitució, CiU-PP, dóna protagonisme a a la campanya popular i li beneficia però algunes declaracions, com les de *Wert i García *Margallo, li allunyen de l'electorat catalanista moderat



Quins són els objectius del PP en les eleccions catalanes? El primer és que CiU no tingui majoria absoluta. Per al PP aquesta majoria obriria una seriosa crisi d'Estat. Sense ella hi ha mes possibilitats de reconducció. El segon objectiu és desbancar al PSC (al PSOE) com a segona força i evitar que aquest paper pugui recaure en ERC.

Pot aconseguir-los? De moment el PP està aconseguint ser el primer contrincant de CiU. Enfront de l'independentisme de Mas, Constitució i punt. Enfront d'Artur Mas, Mariano Rajoy, el cap de Govern. Així, el desembarcament de ministres afavoreix la polarització actual CiU-PP (socis els dos últims anys) i castiga als altres partits. I més al PSC, amb dificultats per fer visible la seva tercera via.

I Alicia Sánchez Camacho està fent una campanya forta i intensa. Va a per totes, té ofici polític i la confiança de Rajoy (va estar al costat de José Manuel Soria en la ponència política del congrés del 2008). Sánchez Camacho defensa bé la posició i vol passar a l'ofensiva encara que ha tingut una certa fallada estratègica. Ha confiat massa -com Rajoy- en la dependència econòmica d'Artur Mas i a facilitar-li els vots per governar, i ha descurat estratègies més a mitjà termini com l'aproximació als moderats de CiU (Duran Lleida), l'atracció de catalanistes moderats de l'antic Centri Catalá i fins i tot alguna entesa amb el PSC.
Però hi ha més problemes. En les legislatives de novembre del 2011 la llista del PPC va pujar de 610.000 vots a 716.000 malgrat un descens de cinc punts en la participació (del 70 al 65%). Aquest increment (17%) s'atribueix a votants socialistes decebuts per la gestió de la crisi i, si es repetís, incrementaria bastant els 348.000 vots de les catalanes del 2011. Però l'evolució de l'atur en aquest primer any del PP és desfavorable i sembla que els votants socialistes que volen canviar s'inclinen més cap a CiU, ERC o Ciutadans (el CIS li doblega fins a 7 el nombre de diputats).

Però també la campanya contra l'Estatut llastra la imatge del Pàg. Segons l'enquesta del CIS sobre les eleccions del 25-N, en l'eix nacional (10 és nacionalisme màxim) els catalans se situen en el 5,78 i col·loquen al PP en un molt distant 1,63, bastant pitjor que Ciutadans (2,93) i molt més lluny de la mitjana que CiU (7,95). Curiosament -i contra el que la premsa *proconvergente acostuma a dir- els partits que més sintonitzen amb el sentiment nacional mitjà dels catalans són el PSC (4,44) i sobretot ICV (6,26). I en l'eix esquerra-dreta (en el qual 10 és l'extrema dreta) la mitjana catalana està en el 4,27 enfront del 8,89 en el qual es col·loca al partit de Rajoy i Aznar.

Per compensar aquesta falta de centralitat, Alicia Sánchez Camacho desplega gran activitat política i mediàtica, gairebé ininterrompuda des de fa dos anys (dues eleccions catalanes, unes municipals i unes legislatives). Però aquest bombardeig té pros i contres. El desembarcament de Madrid en la campanya polaritza les eleccions entre CiU i PP (bé per al PP) però les sortides de to d'alguns ministres dificulten la penetració en l'electorat moderat de CiU i alimenten el '*agit-*prop' nacionalista, que dóna per impossible que Espanya entengui a Catalunya.

Així, la precampanya va estar marcada per la frase de *Wert de “espanyolitzar” als nens catalans. I el pitjor no és la frase, sinó que revela falta d'estratègia. Quan l'independentisme ha pres no és el moment oportú per limitar competències catalanes en matèria educativa que no va gosar tocar ni l'Aznar de la majoria absoluta. I en la primera setmana de campanya García *Margallo ha tornat a protagonitzar l'enfrontament en dir que una consulta il·legal seria “un cop d'estat jurídic”. Mes li ha respost amb rapidesa i satisfacció que el cop d'estat seria prohibir una consulta que segons les enquestes desitja més del 70% dels catalans. Acusar al catalanisme de voler un “cop d'estat” (encara que sigui jurídic) no és bona targeta de presentació.

Així, no se sap si les visites o declaracions d'alguns polítics del PP (al PSC li passa el mateix amb les de Marcelino Iglesias o les dels expresidents extremenys) són una ajuda o una punyalada posterior. Però aquestes sortides de to es deuen al fet que la cúpula del PP no s'ha plantejat una estratègia a mitjà termini a Catalunya. Apropar-se al PSC és difícil perquè és el graner de vots del PSOE, l'enemic. El *mercadeo amb CiU ha portat (potser perquè el PP no precisa suports parlamentaris) a una crisi d'Estat. I l'obertura a sectors catalanistes moderats (de Va unir o dels antics centristes de Catalunya-*UCD) obligaria a un discurs mes matisat, menys còmode.

A curt no sembla que el PP vagi a tenir greus problemes. El CIS preveu que el PSC pot perdre fins a nou diputats (sobre 28) mentre que al PP li atribueix una erosió d'un o dues (sobre 18). El problema per a Rajoy és que ja estem en el llarg termini (el conflicte es va iniciar amb la campanya contra l'Estatut i el recurs al Constitucional) i encara que el PPC sobrepassés al PSC (improbable però possible) l'enquesta del CIS dóna als partits sobiranistes (encara que CiU no té l'absoluta) una majoria superior als dos terços (68%). I Rajoy ho va a haver de torejar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS