dimarts, 6 de novembre de 2012

És l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació.




L'onze de setembre d'aquest any ha tingut lloc un rotund i massiu clam independentista sense precedents històrics. La manifestació, segons la majoria de les fonts, ha estat la més gran de la història de Catalunya, ha reunit entre un i dos milions de persones en el centre de Barcelona.

La *masividad de la convocatòria ha evidenciat una altra vegada, tal com va fer el 15M, la distància creixent que existeix entre el poble català i les institucions polítiques. Malgrat l'intent de CiU per canviar el to i el lema de la convocatòria s'ha evidenciat, com ja va succeir amb la manifestació del 10 de juliol contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que les reivindicacions nacionals d'una àmplia majoria social van molt més allà de la iniciativa política dels seus governants. La pròpia *Assemblea Nacional Catalana (*ANC), convocant oficial de la manifestació al costat de la *Associació de *Municipis *per la *Independència (*AMI), ha deixat clar diverses vegades en els últims dies el caràcter nítidament independentista de la seva crida. El discurs i la proclama del pacte fiscal, pactat per CiU, ERC i ICV, ha estat el gran absent en la manifestació.

És cert que el suport mediàtic i institucional en la manifestació ha contribuït a l'èxit de la convocatòria, però no podem reduir la *masividad de la mobilització a aquest fet. L'èxit de la mateixa es deu a l'activitat i embranzida del moviment independentista en un context de creixent *recentralización de l'Estat espanyol. Una conjuntura històrica en la qual l'ímpetu d'ambdues forces antagòniques molt probablement acabarà trencant els marcs jurídics i polítics establerts.

El principal motiu del creixement de les idees independentistes són els atacs que el govern espanyol ha propinat en els últims anys als drets nacionals de Catalunya. L'independentisme neix i creix com a reacció democràtica a la voluntat *recentralizadora. Ara bé, aquest creixement no hauria estat possible sense l'element actiu, *aglutinador i *movilizador que van suposar les consultes per la independència. La construcció d'un teixit popular relativament autònom al marc polític institucional ha constituït un espai des del qual les capes populars han pogut expressar i vehicular els seus anhels nacionals independentment de les estructures institucionals o de partit.
CiU i les retallades

El context de crisi econòmica ha suposat també un catalitzador del procés, d'una banda perquè tiba les relacions entre les burgesies espanyoles i catalanes, i d'altra banda perquè l'empobriment econòmic i la pèrdua de drets socials generen una crisi de confiança amb l'estatus *quo, les institucions i els partits polítics, que precipiten nous horitzons polítics en l'imaginari col·lectiu. No podem separar per tant l'eix nacional de l'eix social, ambdues esferes de la realitat van íntimament lligades, i són viscudes i interpretades així per gran part del moviment independentista.

La pròpia *ANC assenyala en el punt 97 del seu full de ruta “[…] tot allò que ens perjudica pel fet d'estar sotmesos a un estat que no és el nostre (ús de la llengua, condicions laborals, accés a l'habitatge, aplicació de drets bàsics…)”. El moviment d'alliberament nacional català, com sempre al llarg de la història, és majoritàriament popular i d'esquerres. Actualment el 70% de les persones que votarien sí en un possible referèndum a Catalunya es defineixen d'esquerres. No podem afirmar que es tracti d'un moviment conservador ni *esencialista, l'independentisme inclou gran part de les reivindicacions dels moviments socials i molta gent ho veu com la solució als problemes socials i econòmics de les classes populars. Així, es defineix un nou bloc social majoritari progressista i independentista a Catalunya.

També és cert, no obstant això, que actualment existeix un augment de les idees independentistes dins de la dreta nacionalista, una part del *empresariado català està girant cap a posicions secessionistes i les pròpies bases socials i l'electorat de CiU han girat en el mateix sentit; dos fets que han provocat el gir discursiu i programàtic, certament encara molt ambigu, de CiU. L'impacte i la sacsejada d'aquesta nova majoria independentista afecten i remouen totes les classes, estrats i organitzacions de la societat catalana, incloent a la dreta instal·lada en la lògica de el “*peix al *cove” [tàctica basada a regatejar espais de poder i concessions en funció de les circumstàncies]. De fet, CiU està utilitzant la manifestació per pressionar al govern espanyol perquè cedeixi en la negociació sobre el pacte fiscal i la hisenda pròpia. Utilitza el dèficit fiscal català com a cortina de fum que amaga la veritable naturalesa de les polítiques econòmiques i socials de CiU, que són les mateixes que les del PP i la classe dirigent europea: protegir els interessos econòmics de la minoria privilegiada, el 1%, aprofitant el context de crisi per llançar un atac global contra els drets socials de les classes populars, el 99%.
Transversal

El moviment independentista és socialment transversal i actualment sembla que predomina la idea d'unitat i del no qüestionar-se les parts que ho conformen. És cert que pot donar la sensació de que el discurs social va quedar difuminat durant la manifestació; però al mateix temps, de manera latent, estava present. Moltes samarretes grogues de SOS *Educació, amplis aplaudiments a la pancarta que demanava la dimissió de la consellera *Rigau [consellera d'Educació de la Generalitat], la complicitat amb les consignes contra les retallades i CiU, etc. La *ANC, com *aglutinadora principal del moviment independentista, és un espai de trobada entre diferents posicionaments polítics que comparteixen l'objectiu secessionista, per tant també és, o pot ser, un espai de conflicte entre les aspiracions de les classes populars i les d'una part de la classe dirigent.

Ni CiU ni el govern han sortit reforçats de la mobilització de la *ANC. L'actual disposició i tensió entre les diferents forces en conflicte condueix de forma pràcticament inevitable cap a un escenari de major confrontació, on els camps en els quals s'articula el conflicte nacional es tiben internament i entre si. Un escenari que podria afavorir en gran mesurada les aspiracions d'els qui anhelem un canvi profund i radical de la societat. Un escenari de confrontació sobiranista que enmig d'una crisi de confiança amb el règim polític, econòmic i social podria retroalimentar i generar sinergies entre les diverses lluites, constituint així un moviment ampli de lluita no solament pels drets nacionals sinó pels drets socials i contra les retallades.

Al mateix temps, es pot produir un reforçament del moviment sobiranista per la confrontació que s'està generant amb els governs del PP en la resta dels Països Catalans. Les lluites en defensa de la llengua, el territori o l'educació pública en els *Illes *Balears o el País *Valencià poden ajudar en la configuració d'un moviment més enllà del *Principat que combini la lluita pels drets nacionals i els drets socials i que reforci les aspiracions sobiranistes del poble català.

El règim de les autonomies que vol desballestar el PP fa temps que constitueix una aspiració política àmpliament superada per la voluntat independentista. Podem afirmar per tant que no existeix cap punt de trobada, cap encaix, entre l'actual govern espanyol i l'aspiració sobiranista del poble català.

Per això des d'En *lluita / En lluita defensem que el poble català pugui exercir aquest dret mitjançant la realització d'un referèndum. Fa falta avançar cap a l'exercici lliure del dret a l'autodeterminació i és necessari convocar un referèndum ja, sense esperar més temps. En aquest referèndum, des de l'esquerra anticapitalista hem de defensar el “Sí” per oposar-nos a l'opressió nacional i per afeblir l'Estat espanyol.

Nosaltres i nosaltres, com a anticapitalistes que concebem a l'Estat espanyol com una eina de dominació de classe i que no tenim cap interès en la seva unitat, defensem la independència del conjunt dels Països Catalans amb la perspectiva del debilitament d'un Estat espanyol retrògrad, basat en la negació dels drets socials i nacionals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS