diumenge, 14 d’octubre de 2012

I si catalanizamos als nens espanyols? Moltes gràcies, senyor ministre de "Incultura" per ser tan inculte i dir tantes parides ... Perquè al final fins al més ximple dels ximples és capaç de posar-se ulleres.



Crec que el més sensat és començar aquest post acudint a les fonts del dret, en el nostre cas a la Constitució Espanyola, en la qual es diu clarament en el seu article tercer que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat", i que " tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar ". Deure, i dret. Només en relació al castellà com a llengua oficial de l'Estat s'especifica nostra Carta Magna que existeix un dret d'ús, però també un deure de coneixement. En aquest mateix article, la Constitució reconeix que "les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts", i l'obligació de conèixer-obeeix a una norma de rang inferior, com és l'Estatut d'Autonomia.
Això significa que l'obligació de conèixer una llengua cooficial en un determinat territori de l'Estat no pot entrar en contradicció amb el deure de tots els espanyols de conèixer el castellà i el seu dret a usar-lo, el que implica que sota cap circumstància pot ser discriminat un ciutadà espanyol en cap territori de l'Estat per usar el castellà com a llengua habitual. Això és la llei, ens agradi o no. I és evident que hi ha a qui no li agrada, però les lleis, fins i tot quan no ens agraden, són per complir i respectades, i el Govern d'Espanya té l'obligació de fer complir la llei. És en aquest sentit que cal emmarcar les declaracions que aquesta setmana ha fet el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que tanta polseguera han aixecat quan parla de "espanyolitzar als nens catalans".
En cap cas el titular d'educació està pretenent imposar un model educatiu determinat a Catalunya, sinó que simplement s'està limitant a afirmar que el Govern farà el que hagi de fer per garantir que en aquella comunitat es compleix la Constitució, cosa que en aquest moment no passa. La responsabilitat que això sigui així no la té només la Generalitat de Catalunya, sinó també els successius governs d'un i altre signe-si, si, també el d'Aznar que va ser col · laborador necessari amb l'actual programa d'immersió lingüística a Catalunya-que han fet desistiment del principal deure d'un Executiu, que és garantir els drets fonamentals de tots els ciutadans en tot el territori de l'Estat. I el fet que hi hagi famílies, per poques que siguin-i caldria demostrar que són tan poques-, que no poden oferir als seus fills una educació pública en castellà a Catalunya demostra que l'Estat de Dret no funciona en aquella comunitat.
Significa això un atac a la immersió lingüística a Catalunya? No, en cap cas, i molt menys suposa un retrocés al franquisme com vol fer veure el nacionalisme català ficat en campanya. Potser el major error del ministre hagi estat això, provocar aquest debat en ple període preelectoral, però més enllà d'això la seva reflexió és escrupolosament democràtica ja que s'atura en el fonament mateix del sistema, que no és altre que la capacitat d'elecció, cosa que sistemàticament nega el model educatiu nacionalista, després sent francs caldrà concloure que no és Wert qui practica el feixisme, sinó que imposen aquest model excloent.
Però, dit això, el debat sobre les llengües i sobre l'espanyolització o no dels nens catalans hauria de servir per fer un pas més en aquesta direcció. M'explico: si acceptem, i la majoria ho fem així, que les comunitats amb fets diferencials i amb llengua cooficial pròpia són part d'Espanya, hauríem d'acceptar també que el seu fet diferencial i la seva llengua pròpia forma part també del nostre patrimoni cultural, històric i lingüístic, després no estaria de més que en nom de l'enriquiment de tots els nens espanyols es potenciés fora d'aquests territori l'estudi i el coneixement d'aquests fets diferencials i d'aquestes llengües.
Si, en efecte, el que proposo és que un nen de Madrid, o de la Rioja, adquireixi també uns coneixements bàsics sobre la realitat de Catalunya, de Galícia, del País Basc o de la Comunitat Valenciana, coneixements que haurien d'incloure les llengües pròpies d'aquests territoris, català, gallec, valencià o basc. No es tracta que un nen de la Corunya acabi l'escola parlant tots els idiomes de l'estat espanyol però sí que almenys tingui uns coneixement bàsics sobre aquestes llengües i que si d'aquests coneixements bàsics es desprèn un interès més gran per desenvolupar-tingui l'oportunitat de fer-ho. Per què? Doncs perquè la inclusió en el nostre model educatiu d'aquest aprenentatge sobre els altres ens ajudés molt molt en la convivència futura i probablement contribueixi a rebaixar tensions ia ser més comprensius sobre les realitats de cada un. I potser una proposta en aquest sentit, nascuda del propi Govern d'Espanya, ajudaria a llimar asprors actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS