El Ple de l’Ajuntament de Mataró va
aprovar ahir donar suport a la resolució del Parlament, del passat 27 de
setembre, sobre el dret a decidir lliurement i democràtica el futur de
Catalunya i la necessitat d’una consulta al poble català. La proposta de
resolució municipal va ser presentada per CiU, i es va aprovar amb els
vots favorables del grup convergent, ICV-EUiA i la CUP. El PSC s’hi va
abstenir i PPC i PxC van votar-hi en contra.
El grup municipal socialista va presentar una proposta alternativa, que apostava per un Estat federalista, que no va prosperar.
El text íntegre de la resolució aprovada pel Ple és el següent:
“El Ple del Parlament, en la sessió del dia 27 de setembre de 2012, aprova una Resolució amb el contingut següent:
«Des de la seva represa al segle XIX,
el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques amb l’objectiu
de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes, afavorir
el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part
d’aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la
nostra realitat nacional al si de l’Estat espanyol mitjançant
l’aportació d’estabilitat econòmica i regeneració en les formes de
Govern, a canvi del reconeixement de la nostra llengua, la nostra
cultura i un cert nivell d’autogovern, diferent en funció del període
històric. Hi ha hagut, també des del catalanisme, una proposta que ha
plantejat una redefinició complerta de l’Estat espanyol per a basar la
seva font de legitimitat en la unió voluntària de diferents nacions que
s’haurien de reconèixer entre elles en un pla d’igualtat. Igualment, ja
des dels seus inicis, el catalanisme polític ha comptat amb partidaris
de l’Estat propi, entenent que era en el concert de les nacions on
Catalunya trobaria un marc de relació estable i de bon veïnatge amb la
resta de pobles de la Península Ibèrica i d’Europa.
En els darrers trena anys, una part
majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el seu progrés
nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment
democràtic a través de la participació a l’Estat espanyol. Malgrat els
avenços assolits respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el
balanç d’aquest període és clarament insuficient de cara als reptes de
futur que tenim com a societat. Les propostes d’acord que han significat
els estatuts d’autonomia de 1979 i 2006, la col·laboració amb l’entrada
a la Unió Europea i a l’euro, la contribució a la modernització
econòmica i al progrés democràtic, han topat amb una clara voluntat de
recentralització i de laminació de l’autogovern –expressada amb les
continuades invasions competencials i, de forma molt significativa, amb
la Sentència del tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de
2006-, l’incompliment dels compromisos continguts en els diferents
acords entre Catalunya i l’Estat espanyol, una inversió en
infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat,
el menyspreu i l’assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i
un dèficit fiscal continuat durant aquest període equivalent anualment
al 8% de la creació de riquesa que avui posa en perill la cohesió social
i el progrés econòmic.
El camí recorregut en aquests darrers
anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a una part important de
la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i polítics a
proposar nous escenaris de futur. Disposar d’un Estat propi, tant
dependent o independent com la resta d’Estats europeus, que tingui per
objectiu servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels
ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen o condició, és
vist avui com una necessitat inajornable per una part creixent de la
ciutadania de Catalunya. El passat 11 de setembre, més d’un milió i mig
de catalans i catalanes va protagonitzar una jornada històrica, donant
un exemple de civisme i de compromís amb el present i el futur de la
nostra nació. De forma molt massiva els manifestants van expressar, de
manera clara i inequívoca, el desig que Catalunya esdevingui <<un
nou Estat d’Europa>> i van recollir un anhel que, en aquests
moments, és compartit per una part molt important de la societat
catalana, que reclama que el nostre país assoleixi de l’instrument d’un
Estat; eina imprescindible per fer front als reptes de la nostra
societat.
La voluntat que els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena llibertat el seu futur
ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques
parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el
12 de desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el
poble català no renunciava al dret a l’autodeterminació; i, igualment,
va expressar la possibilitat <<d’incrementar les cotes
d’autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la
regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment
històric>>.
Després d’aquest 11 de setembre,
escoltant l’anhel expressat d’una forma tant significativa, s’esdevé el
moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania
sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa».
Per aquestes raons, els grups parlamentaris sotasignats presenten la següent:
RESOLUCIÓ
1.- El Parlament de Catalunya expressa
el seu reconeixement i es felicita per l’enorme èxit aconseguit a la
massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de
Barcelona, sota el lema “Catalunya nou Estat d’Europa”.
2.- El Parlament de Catalunya constata
que al llarg d’aquests darrers trenta anys, una part molt important del
catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació de l’Estat
espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres
aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra
continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya a
l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense
recorregut, Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret a
decidir.
3.- És per tot això que el Parlament
expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant
la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i
democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés
social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el
foment de la cultura i la llengua pròpies.
4.- El Parlament insta el Govern de la
Generalitat i a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a
impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest
procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la
comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal
que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena
llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència
democràtica i sense coaccions de cap mena.
5.- El Parlament de Catalunya constata
la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i
democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una consulta
prioritàriament dins la propera legislatura.
Per tot això, els grups municipals sotasignats proposen al Ple municipal l'adopció dels següents,
ACORDS:
Primer.- Donar ple suport a la
Resolució del Parlament de Catalunya, aprovada el 27 de setembre de
2012, sobre el dret a decidir lliurement i democràtica el futur de
Catalunya i la necessitat d’una consulta al poble català.
Segon.- Enviar aquesta moció al
Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al
Congrés dels Diputats i al Govern espanyol”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS