diumenge, 24 de juny de 2012

Suport majoritari a tenir la clau de la caixa al sistema actual de finançament .



El sistema actual de finançament de les autonomies de règim comú -totes menys el País Basc i Navarra- es va establir l'any 2009 per encabir-hi els canvis derivats de l'Estatut. Catalunya rebia més diners, però aquesta millora va ser donada per caducada ben aviat, en vistes dels incompliments del govern estatal. I CiU va centrar la campanya que la va retornar al govern en la promesa de reclamar un pacte fiscal amb l'Estat, centrat en una Hisenda catalana que tingui la clau de la caixa, treure Catalunya del grup de territoris que es regeixen per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), i posar límits al volum d'impostos recaptats aquí i que van a la restat de l'Estat. No se li en vol dir concert, però el nom no fa la cosa (a Navarra en diuen convenio) i l'important és aproximar-se als resultats bascos.

Tots els partits catalans s'han mostrat d'acord a demanar una millora en el finançament -fins i tot la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho- parla de “model fiscal singular", però amb dèficits per tot arreu i Espanya demanant diners per rescatar la banca no sembla el millor moment per aconseguir el pacte. Ho té clar Oriol Jonqueras, president d'ERC, segons el qual el concert és impossible perquè el govern espanyol no el voldrà donar, i encara que volgués no podria, perquè la situació econòmica és més desesperada que mai per a l'Estat. Per això, considera que demanar el concert és perdre el temps i que el que cal fer és demanar la independència.

El president, Artur Mas, en canvi, va declarar al Parlament que és “viable, compatible i urgentíssim” plantejar ara un nou model de finançament per a Catalunya, perquè per sortir-se'n Espanya ha d'ajudar el motor econòmic amb el pacte fiscal. Altres vegades, Mas es declara escèptic -Segurament que Espanya dirà que no al pacte fiscal- i es veu convidant la gent a reclamar la constitució d'una hisenda pròpia de Catalunya.
En tot cas, el “no" espanyol serà després de l'estiu, després que la comissió parlamentària sobre el concert hagi votat les seves conclusions. El govern català es donarà de termini fins a finals d'any per determinar si l'entesa amb el govern espanyol del PP és possible o no. I després, en què es traduirà aquesta eventual crida a reclamar la clau de la caixa? El pla B, si existeix, no es coneix, però en tot cas les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió constaten que hi ha una majoria social favorable al fet que la Generalitat recapti i decideixi la distribució dels impostos que paguen ciutadans i empreses del país. Era del 75,5% fa poc més d'un any i se situava un punt per sobre, en el 76,5%, el març passat, en l'última enquesta. Un 51,2% dels entrevistats hi estaven molt a favor i un 25,3%, més aviat a favor. La majoria es reprodueix en el cas dels electors dels partits, tret dels del PP, que rebutgen el projecte del govern per a aquesta legislatura. El suport entre en els votants de CiU, Esquerra, el PSC, ICV-EUiA i SI és d'entre el 75% i el 100%.

Curiosament, les dades revelen que els electors entre els quals més ha crescut l'aval al pacte fiscal són els ecosocialistes i els socialistes. Quatre punts, en el cas del PSC: del 75% de fa un any al 79% d'ara. Una part dels votants socialistes va més enllà que la direcció del partit, que és partidària que la clau sigui compartida i la gestió dels tributs la faci un consorci entre l'Estat i la Generalitat. L'altra cara de la moneda és el PP, on el nombre de partidaris del sistema ha baixat en un any del 35,3% al 26,5%.
També han donat suport a la iniciativa sobre el pacte fiscal els sindicats CCOO i UGT i la patronal Foment del Treball, el president de la qual, Joaquim Gay de Montellà, troba molt alt l'índex català de solidaritat, de l'entorn del 9% del PIB, i recorda que als estats federats alemanys no passa del 4%. Foment del Treball va ser una de les entitats -les altres són l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'Ateneu Barcelonès i la Societat Econòmica Barcelonina Amics del País- que van publicar el primer manifest en defensa del concert català. Va ser fa més de cent anys, el 1899, i és que hi ha urgències que perduren.

Un 56% més de diners per habitant


Les administracions basques disposen, a igualtat de competències, un 56% més de recursos per càpita que la Generalitat, i això es nota en la renda bruta: el 2009, Catalunya ocupava la novena posició en el rànquing de territoris espanyols, amb 18.347 euros per persona (un 102,2% de la mitjana), i el País Basc només estava per sota de Navarra, amb 22.545 euros i un 127%.El País Basc és primer en PIB per càpita (29.753 euros, 130% de la mitjana espanyola) i segon en renda per habitant, Catalunya passa de ser quarta en PIB (26.589) a novena un cop distribuïts els impostos.

El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya -diferència entre els diners que l'Estat recapta aquí i els que tornen amb despeses i inversions- va ser l'any 2009 de 16.409 milions, un 8,4% del PIB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS