dilluns, 19 de març de 2012

La bandera espanyola, símbol d'opressió de pobles



Observem les recents declaracions de dos representants de l'ultranacionalisme espanyol amb relació a la imposició totalitària de la bandera espanyola en els ajuntaments catalans:
6/3/2012. María de los Llanos de Luna, delegada d'Espanya a Catalunya: "No es tracta d'una qüestió ideològica, sinó legal."

4/3/2012. Diego Sánchez, president del PP del Maresme: "La tensió la va començar un grup d'independentistes [de Sant Pol] que ha volgut crear problemes allà on no n'hi havia. [...] No s'hi val a dir que al balcó de l'Ajuntament no hi penja cap bandera, perquè la llei és prou explícita en el sentit que el símbol ha d'ocupar un lloc preferent als edificis públics."
6/3/2012. Albert Rivera, president de Ciudadanos: "Un alcalde ha de complir les lleis; complir la llei no pot ser una excepció, una anomalia, si no la volen complir que no es presentin per a alcaldes ni per a regidors. [...] No penjar la bandera és de neocacics; un alcalde no pot decidir que no penja una bandera o que penja una bandera pirata."
I ara observem què deien algunes d'aquestes persones o altres veus dels seus partits abans de l'afer de Sant Pol de Mar:
7/5/2010. Alícia Sánchez-Camacho: "Cal sortir de la crisi i no preocupar-se per un debat identitari que no preocupa a la Catalunya real ni és la seva prioritat."

15/10/2010. Pere Calbo, diputat del PP al Parlament: "Volem prescindir del debat identitari perquè volem resoldre els problemes reals que ocupen i preocupen la gent."
1/5/2010. Albert Rivera: "Amb presidents que només es preocupen per la identitat, la bandera, la nació i l'Estatut, no sortirem de la crisi. [...] Menys banderes i més feina."
Diu la vella dita que abans s'agafa un mentider que un coix, però sembla que encara es fa més via si el mentider, a més a més, és nacionalista espanyol. Revisem el seu discurs i veurem fins a on arriba la seva obsessió per imposar-nos una identitat, una bandera, unes lleis i uns costums que no són nostres, però que ells necessiten que ho siguin per deixar de quedar retratats com el que són: col·laboracionistes al servei d'un Estat que no té cap altra dèria que l'anorreament nacional de Catalunya.

Diu la senyora De Luna que "és una qüestió legal, no ideològica". Talment com si darrere d'una llei no hi hagués ideologia i no fos precisament una ideologia nacionalista espanyola la que imposés per llei l'exhibició de la bandera espanyola als ajuntaments catalans. Com és, aleshores, que als edificis dels Mossos d'Esquadra hi onegen les banderes catalana i espanyola mentre que als dels cossos policials espanyols només ho fa l'espanyola?

Diu Diego Sánchez, del PP, que "un grup d'independentistes de Sant Pol ha provocat problemes on no n'hi havia". Una altra mentida, ja que ha estat justament el seu partit nacionalista espanyol qui els ha creat. La crispació a Sant Pol ha començat just a partir del moment que el PP ha volgut imposar la bandera espanyola. Cap llei, si és justa, no pot imposar un símbol contra la voluntat majoritària, pacifica i democràtica d'una població.

Diu Albert Rivera que "un alcalde no pot decidir que no penja una bandera". Nova mentida, perquè no hi ha cap alcalde o alcaldessa que ho decideixi unilateralment. Ho decideixen les majories o els plens dels ajuntaments que, com tothom sap, estan formats per partits polítics que representen els vots i el sentiment de la ciutadania. I a la immensa majoria dels consistoris de Catalunya, la ideologia nacionalista espanyola representada pel PP, i encara més per Ciudadanos, té el pes específic d'un pèsol.

Diuen Sánchez-Camacho, Calbo i Rivera que "amb la crisi el debat identitari no ha de ser prioritari", que "volen prescindir d'aquest debat" i que "menys banderes i més feina". Molt bé, aleshores per què esmercen tanta energia volent imposar els símbols identitaris espanyols a poblacions catalanes que no en volen saber res? Si del que es tracta, com diu el ciudadano neocacic Rivera, és que hi hagi com menys banderes millor, de què es queixa? No és precisament això, reduir el nombre de banderes, el que fan els ajuntaments catalans quan prescindeixen de la bandera espanyola al seu balcó?

Magnífica, finalment, la decisió d'Arenys de Munt de celebrar una consulta per tal que sigui la ciutadania qui decideixi si vol o no vol la bandera espanyola al balcó del Consistori. Ara, per donar encara més legitimitat als governs municipals en aquesta qüestió, només cal que la iniciativa s'estengui arreu de Catalunya. La Casa de la Vila és la casa de la ciutadania, i és la ciutadania, només la ciutadania, qui ha de decidir quins símbols exhibeix al balcó de casa seva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS