El passat colpista de Pérez dels Cobos, a què el govern de PP envia a manar els Mossos. Diego Pérez dels Cobos que suport a Tejero en un "cop d'Estat", el que va voler unir-se als que volien dinamitar el règim constitucional es fa el oblidadís en el judici de l'PROCÉS I EN EL JUDICI DEL MAJOR TRAPERO.

Durant les últimes setmanes, molts mitjans de comunicació espanyols s'han referit a la convocatòria de referèndum per part de Govern de Carles Puigdemont com un "cop d'Estat". Però d'aixecaments sap molt, Diego Pérez dels Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil a què l'Executiu de Mariano Rajoy ha col·locat a l'capdavant de l'operació d'Estat per prendre el control dels Mossos. Pérez dels Cobos (Yecla, 1964) va flirtejar durant els seus anys de joventut amb l'extrema dreta espanyola, la mateixa que el 23 de febrer de 1981 va voler enderrocar la democràcia. Tant és així que, segons persones que el van conèixer en aquella etapa de la seva vida, Diego Pérez dels Cobos, vestit amb la camisa blava amb què s'uniforma els militants de Falange, es va presentar voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Yecla per donar suport a la insurrecció militar comandada pel coronel Tejero. Paradoxalment, ara, aquest mateix Pérez dels Cobos que va voler unir-se als que volien dinamitar el règim constitucional es farà càrrec de mantenir "l'ordre constitucional" a Catalunya.

Pérez dels Cobos va mamar les posicions dretanes i extremistes des de petit. Nascut a Yecla -un municipi de 34.000 habitants al costat de el límit entre València i Albacete-, 1964, va ser el segon dels dos germans d'un matrimoni acomodat format per Antonio i Amparo. El primer fill de el matrimoni portaria per nom Francisco -Francisco Pérez dels Cobos, qui va ser president de Tribunal Constitucional entre 2013 i 2017-, en record del seu avi, a què les milícies republicanes havien matat durant la guerra civil espanyola. Aquest assassinat va marcar la família Pérez dels Cobos a sang i va alimentar les inclinacions dretans de la saga.

Quan Diego Pérez dels Cobos tenia 13 anys, el seu pare va presentar a les primeres eleccions generals en les llistes de Força Nova per la circumscripció de Múrcia. La formació fundada per Blas Piñar, tot i que assumia el nou règim, no va renunciar a la violència ni a la intimidació de les forces d'esquerra al carrer. Tampoc a Yecla, on la coalició en la qual es va integrar Força Nova tenia una implantació que, si bé minoritària, era més important que a la resta d'Espanya. Aliança Nacional de el 18 de Juliol -nom de la coalició- va aconseguir en les eleccions de 1977 el 3,35% dels vots, un percentatge no menor si tenim en compte que la xifra a tot Espanya disminuïa fins al 0,37%. De tot això s'infereix que les forces d'ultradreta tenien a Yecla una implantació social i política més important que a la resta de l'estat. A el partit de Blas Piñar militaven terratinents i senyorets, però també professionals liberals com advocats, metges i farmacèutics.

I com un apèndix d'ells, un grup de cadells nascuts a l'última etapa de franquisme que exercien com a forces de xoc. Entre aquests hi havia Diego Pérez dels Cobos, un jove enèrgic i impulsiu, a jutjar pels testimonis de persones que el coneixien. Qui ara s'haurà de fer càrrec de la coordinació dels Mossos va simpatitzar obertament amb el cop d'estat de 1981. Aquells 23 de febrer, segons expliquen alumnes de l'institut on estudiava -la reportera que signa el document es va desplaçar a la ciutat natal dels Pérez de els Cobos i va trobar diversos testimonis per al setmanari l'Temps- ell i altres joves simpatitzants d'ultradreta, van plantar a l'entrada de l'recinte en actitud desafiant. Amb anterioritat, tant ell com el seu germà, van participar activament en la campanya pel 'No' durant el referèndum per aprovar la constitució espanyola. És a dir, que la Constitució que ara defensa el coronel Pérez dels Cobos davant el referèndum, la va repudiar llavors.

Mentre el seu germà Francisco es va inclinar pel món de l'dret, Diego va optar per la vocació militar. Al llarg de la seva carrera castrense va exercir al País Basc, on va ser denunciat per un suposat cas de tortures a l'membre d'ETA Kepa Urra durant una operació per desmantellar el comando Biscaia d'ETA l'any 1992. Posteriorment, la justícia ho va declarar innocent . En l'actualitat, Pérez dels Cobos treballa al Ministeri de l'Interior, on es va incorporar en l'etapa d'Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE).