Per què no s'atreveixen amb la "caça major"? No hi ha un buit en el Codi Penal per atracadors financers?

El Govern espanyol és a punt d'obrir la *veda contra el "fals aturat", el subsidiari *listillo, el *españolito sense vergonya o amb ella que, en circumstàncies d'extrema necessitat o per incrementar els seus ingressos clandestins, pansa per la caixa del *SEPE i atraca a mà desarmada a l'Estat.

En un plató de televisió estaríem escoltant una salva d'aplaudiments. Quan els espanyols puguin llegir en els periòdics aquest acord en un imminent Consell de Ministres, exclamarem tots junts a l'uníson: ja era hora! I potser quan la Llei Orgànica reguladora aconsegueixi unanimitat al Congrés dels Diputats, una fita legislativa d'aquesta naturalesa ens permetrà contemplar el món una mica més just que el dia anterior.

La idea se li ha ocorregut a Fátima *Báñez, la senyora Ministra de Desocupació, com a alternativa a la impotència de crear ocupació. L'ha anat madurant a mesura que perdia tota esperança de rebaixar les xifres d'atur. Ha pensat (perquè els ministres de vegades pensen) que, a un poble famolenc de treball, convé entretenir-ho tirant-li *carnaza, execucions públiques, delinqüents laborals cremant en les fogueres amb el beneplàcit d'una massa predisposada al linxament.

El Codi Penal surt de nou al rescat

Neix doncs, en poques setmanes, el delicte de *herejía laboral contra l'Estat. S'inclou en el Codi Penal, que s'ha convertit en el calaix de sastre que supleix els alts nivells d'incompetència de les administracions públiques i es traspassa un nou marró del Poder Executiu al Poder Judicial, amb la preceptiva parada i fonda en el Poder Digital, o sigui, aquestes institucions abarrotades d'homes i dones als quals criden senyories, on tot s'arregla o es destrossa (a gust del lector) pel senzill mètode d'estrènyer un botó.

És indiscutible que el Govern li va a tirar un parell. Que va a agafar el toro del frau laboral per les banyes i es van a assabentar del que val una pinta els "*raterillos" que es treuen un sou, fins i tot un *sobresueldo de l'Estat per la cara. És probable que l'entusiasta massa *typical *spanish entri en èxtasi i pugin unes desenes la confiança en la classe política en les funestes enquestes del CIS. Fins i tot pot ocórrer que l'Espanya mediàtica, enfervorida amb "estímuls" extres, entoni a l'uníson un al·leluia pràcticament unànime.

Per què no s'atreveixen amb la "caça major"?

Però sempre ens quedarà una pregunta en el subconscient, com a *Bogart i Ingrid Bergman sempre els quedarà París:

-Per què no s'atreveixen a començar per la caça major?

No hi ha un buit en el Codi Penal per a atracadors financers? No se'ls pot declarar delinqüents?

No són fraus a l'Estat ocultar dèficits en els comptes autonòmics i municipals, tergiversar valoracions d'actius tòxics, l'opacitat *torticera del finançament de partits, les adjudicacions digitals de concursos públics, que un ministre del govern amagui sota el bec de la catifa 2 punts i mitjà de dèficit de l'Estat, que els clubs de futbol toregin a Hisenda, que se li fiqui mà, clandestinament, a la sagrada caixa del Pacte de Toledo, que...

O declarem delinqüent a tot el que l'hi mereixi, o punxem la pilota. O el Codi Civil s'obre per a tots, o deixem de cridar-li Estat de Dret, democràcia, a aquesta pantomima en el qual la Justícia funciona a dues velocitats, amb diferents vares de mesurar i sotmesa a criteris Executius i Legislatius que practiquen el "apartheid"

La iniciativa de Fátima *Báñez serà plausible i arrencarà adhesions infrangibles entre els espanyols. Però, per si sola, com a mesura de "caça menor", converteix al Govern de la nació en un d'aquells *abusones de les nostres infàncies escolars, durant els esbarjos, que sempre repartien *ostias als febles i als baixets i, l'hi feien talment en els pantalons, quan se'ls plantava davant un tipus més fort i més alt que ells.

Els cimbells de *Urdangarín i La Pantoja

És una bona notícia que el Govern de Rajoy hagi aixecat la *veda de la "caça menor" al *raterillo del *SEPE. Però deixa un sabor amarg, certa olor a *podrido i a *gobernanza acollonada, que no llevant simultàniament la *veda de la "caça major" en els vedats gairebé hermèticament tancats dels partits polítics, les cúpules financeres i les maniobres orquestrals en la foscor dels governants.

Què passa amb *Divar, amb Elena Salgado, amb *ZP, amb Estona, amb els *trileros de les Caixes, amb els immunes al *Gürtel o al lleig assumpte dels ETS andalusos, amb els tripijocs catalans, amb la *laxitud de *MAFO, amb els gestors de les fallides generalitzades en les administracions centrals, autonòmiques, provincials i locals d'aquest vell i *alucinado país anomenat Espanya?

Esperen que els cimbells de Garzón, de *Urdangarín, de la Pantoja, desviïn l'atenció del respectable públic. Que alguns *arbolitos no deixin que els espanyols escodrinyin el frondós bosc de la generalitzada presumpta picardia delictiva política, econòmica, financera, legislativa, judicial o sindical que conforma el surrealista decorat de fons nacional.