La nova reforma laboral vulnera drets constitucionals,d’acomiadament col·lectiu,d’alteració de les condicions laborals i causa la disminució d’ingressos econòmics.

El Síndic denuncia que la nova reforma laboral vulnera
drets constitucionals
Rafael Ribó ha enviat un informe a tots els grups parlamentaris del Congrés
amb representació a Catalunya en què evidencia que el Reial decret llei de la
reforma laboral conté aspectes que poden ser inconstitucionals. El síndic
convida els diputats a tenir en compte les conclusions d’aquest estudi en les
fases pendents de la tramitació del Reial decret llei com a projecte de llei, pel
que fa a l’aprovació i la negociació de les esmenes tant al Congrés com al
Senat.
Segons el Síndic, la reforma laboral vulnera els drets i les llibertats dels
ciutadans definits en l’article 35 de la Constitució espanyola (CE), que reconeix
el dret al treball; l’article 37, que reconeix el dret a la negociació col·lectiva, i
l’article 24, que reconeix l’accés a la tutela judicial efectiva d’aquests drets i la
prohibició de tractes discriminatoris, amb una intensitat especial en relació
amb l’exercici d’aquests drets (art. 14 CE).
Així, a partir de l’exhaustiu informe elaborat pel Síndic s’arriba a la conclusió
que la nova regulació laboral pot vulnerar els drets garantits en la Constitució
en els punts següents:
Causes d’acomiadament col·lectiu: Considera com a causa suficient
d’acomiadament la disminució d’ingressos econòmics de l’empresa durant
tres trimestres consecutius i n’exclou la consideració de la situació general de
la companyia. També limita el control judicial de l’acomiadament col·lectiu a
l’existència dels fets legalment establerts com a causes (art. 51 de l’ Estatut
dels treballadors (ET), apartat 1).
A més, redueix les obligacions de l’empresari d’informar els treballadors i
l’autoritat laboral en cas d’acomiadament col·lectiu (art. 51 ET, apartat 2).
Pel que fa al sector públic, defineix com a causa d’acomiadament col·lectiu
una situació d’insuficiència pressupostària que es desvincula dels elements
objectius de finançament de les administracions afectades. A més, permet
una actuació basada en la lliure decisió del govern corresponent, encara que
no sigui necessària per a la sostenibilitat financera del sistema, i ignora la
necessitat de recórrer a altres vies alternatives menys perjudicials, com ara la
reassignació de serveis (Nova disposició addicional 20a, ET).
Causes d’alteració de les condicions laborals: Recull la noció de causes
econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció per als supòsits de
mobilitat geogràfica, modificació substancial de les condiciones laborals, i
reducció de jornada i suspensió del contracte de treball, però exclou la
referència a la situació i les necessitats de l’empresa, element fonamental de
la decisió empresarial i del control judicial posterior d’aquesta decisió (art. 40,
41 i 47).
Els drets de llibertat sindical i negociació col·lectiva: (a) Preveu com a causes
que permeten recórrer a la inaplicació del conveni una sèrie de supòsits que
ignoren la situació de l’empresa. (b) Converteix la inaplicació del conveni en
un supòsit general i il·limitat, i fa que el conveni perdi el caràcter de vinculant.
(c) Sotmet l’aplicació de les clàusules del conveni a la decisió de
l’Administració en el marc de la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius o
òrgans anàlegs d’àmbit autonòmic, i limita, a més, el recurs jurisdiccional
davant d’aquestes decisions (art. 82.3 ET).
Baixes per malaltia i acomiadament objectiu: Implica que la baixa mèdica del
treballador es considera causa d’acomiadament, independentment de les
conseqüències i la incidència sobre el funcionament de l’empresa (art. 52.d,
ET).
Sector públic i impossibilitat de recórrer a la reducció de jornada i a la
suspensió de feina: Prohibeix el recurs de les mesures de reducció de jornada
i suspensió del contracte laboral en el cas de les administracions públiques
(Nova disposició addicional 21a, ET).
Període de prova: L’incís final de l’apartat tres de l’article 4 (“amb l’única
excepció de la duració del període de prova a què es refereix l’article 14 de
l’Estatut dels treballadors, que és d’un any en qualsevol cas”) vulnera el dret al
treball reconegut en l’article 35 de la Constitució i el principi d’igualtat del
article 14, pel que fa a la regulació general del període de prova.
A banda d’enviar aquest informe als grups parlamentaris, el Síndic s’està
plantejant la possibilitat de demanar a la defensora del poble que presenti un
recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.