Franco segueix present en el *pazo de Meirás. La Xunta de Galícia gasta 23.000 € en seguretat a la casa senyorial del dictador

Vint-i-tres mil euros. Això és el que li costa a la Xunta de Galícia pagar la seguretat del ‘pazo’ de Meiràs (municipi de Sada, la Corunya), la casa senyorial on Francisco Franco estiuejava, segons la resposta rebuda pel Valedor do Pobo (el síndic de greuges gallec) després de la queixa plantejada l’any 2011 pel tancament de l’edifici al públic durant el mes d’agost. Un tancament, d’altra banda, que coincidia amb les vacances de la família del dictador al ‘pazo’ i que, segons sembla, es tornarà a repetir aquest estiu. Tot, per tal que els Franco puguin estiuejar sense haver de patir les interferències dels visitants.

Per a la Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica (CRMH), aquests diners de l’erari públic demostren que no només el govern gallec està al servei dels interessos de la família Franco, sinó que això el porta també a incomplir la Llei de Patrimoni Cultural de Galícia. Segons el comunicat d’aquesta plataforma, “És el súmmum que la Xunta, és a dir, tots nosaltres, haguem de pagar la seguretat d’aquesta família, que gaudeix des de fa 74 anys d’un ‘pazo’ que va ser comprat amb uns diners robats al poble i als municipis sota la pressió i el xantatge dels feixistes”. El conveni signat entre la Xunta i la família Franco compromet el govern autonòmic a assumir els costos derivats de les visites guiades al ‘pazo’ i de l’establiment de les condicions de seguretat pertinents per minimitzar els riscos de l’immoble, tot amb un límit total de despeses de 23.000 €.

El ‘pazo’ de Meiràs és una casa pairal aixecada sobre una fortificació medieval totalment reconstruïda a finals del segle XIX per la família de l’escriptora gallega Emilia Pardo Bazán. El 1938, en plena Guerra Civil, les autoritats franquistes de la Corunya la van oferir a Franco perquè la convertís en la seva residència d’estiu. A aquest efecte, es va constituir una comissió per recaptar donacions, suposadament voluntàries, per a la seva reforma i l’ampliació de la propietat a les finques veïnes. La declaració del ‘pazo’ com a Bé d’Interès Cultural per part del govern gallec —quan era sota administració socialista i nacionalista—, va obligar la família a obrir-lo al públic, cosa que finalment es va fer realitat el juliol de 2011, si bé només obre quatre dies al mes.

"Fi d'una etapa"
"Per exemple, als empleats de la Diputació de La Corunya se'ls retirava una part del sou per pagar les 450.000 pessetes de l'any 1937 que va costar el *pazo, una autèntica fortuna en l'època", ha assenyalat Pérez, que espera que "algun dia" el monument "torni a ser propietat de tots els gallecs".

L'alcalde de *Sada, Abel López Soto, del Bloc Nacionalista Gallego (BNG), ha explicat en declaracions a EFE que l'obertura del *pazo suposa "el final d'una etapa, però no de la carrera". En l'actual situació, López Soto ha considerat que l'única fórmula legal per canviar la propietat del *pazo és adquirir-ho als seus propietaris.

Al llarg del matí d'aquest divendres s'han concentrat enfront del Pazo de Meirás una desena de membres de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Corunya per exigir la devolució d'aquest immoble a la societat, i han repartit informació entre els visitants denunciant el "espoli" al que va ser sotmès.