FELICITATS A TOTES LES MARES La voluntat és la força, per vèncer tot entrebanc, i si és pell de bona escorça, mai ningú la podrà tòrcer, ni amb sang de la seva sang.

D´aquells llavis tremolosos, fets només a veritats, regats per uns ulls plorosos, se n´escapaven gloriosos, concells d´amor abrigats. Paraules tendres i dolces, dites amb fe resplendent, plenes de goig i esperances, per allunyar les friçances, i fer llum al pensament. Els braços d´aquella mare, al fill del cor abraçant, tremolaven, perqué encara, que l´escoltava el fill ara, qui sap qué, quan es fes gran. El temps canvia les persones, amb els vicis i els companys, mes, no encresperá les ones, si les intencions són bones, el pas reposat dels anys. Malament va qui en mala hora, fent-ne cas de l´altra gent, s´escolta més els de fora, que no pas el qui li plora, i li entrega el sentiment. I si una petita tara, pot tacar el fruit madur, el que no farà una mare, que l´amor del fill empara, ja no ho farà pas ningú. La voluntat és la força, per vèncer tot entrebanc, i si és pell de bona escorça, mai ningú la podrà tòrcer, ni amb sang de la seva sang. Si teniu qui us empara, i el sentiment un xic nu, conserveu l´honra ben clara, que com estima la mare, no us estimarà ningú.

 A Espanya marca que la tradició del Dia de la Mare se celebri el primer diumenge de maig, dins de l'anomenat Mes de Maria. Però els protestants celebren aquest dia una setmana més tard, el segon diumenge de maig, tot i que hi ha algunes comunitats catalanes que han preferit reconvertir aquesta celebració i passar-la a denominar 'dia de la família'.
En qualsevol cas, moltes comunitats evangèliques catalanes segueixen la tradició de fer un culte durant el mes de maig dedicat a la mare o a la família, acompanyat de la participació dels nens i nenes de l'Escola Dominical, les sessions d'estudi bíblic que es fan cada diumenge, mentre els adults assisteixen al culte.
El Dia de la Mare és una festa que té més de 100 anys. Es va institucionalitzar a principis de segle XX, després d'una campanya que va iniciar una dona de Filadèlfia (Estats Units) de tradició metodista, Ana Jarvis, que després que la seva mare morís l'any 1905.
L'any 1907 Jarvis va escriure a mestres, religiosos, polítics, advocats i tota mena de personalitats, demanant-los que secundessin la iniciativa de constituir aquesta festivitat, coincidint en l'aniversari de la mort de la seva progenitora, el segon diumenge de maig.
Algunes comunitats de la seva tradició, la protestant metodista, van començar a celebrar l'any 1908 el Dia de la Mare. L'any 1910 nombrosos estats federals dels EUA van declarar el Dia de la Mare com a festivitat. Finalment, El 1914, ho va fer el Congrés americà, que va proclamar aquest dia com a festa nacional, en una resolució aprovada pel president Woodrow Wilson.
A partir d'aquí, es consolida amb força una tradició als països anglosaxons d'enviar greeting cards -targetes postals impreses- dels fills a les seves mares. En pocs anys, més de 40 països van aprovar institucionalitzar el Dia de la Mare.

Crítiques a la mercantilització

Anys més tard, la pròpia Ana Jarvis va demanar que es fes marxa enrere en aquesta iniciativa, al comprovar que el Dia de la Mare s'havia mercantilitzat en excés.

L'any 1923 va impulsar una demanda perquè s'eliminés aquesta festa del calendari de celebracions oficials i fins i tot, va arribar a ser arrestada durant una de les mobilitzacions en les que va participar.

Una prova de la crítica que va adoptar contra la mercantilització del Dia de la Mare la trobem al seu obituari publicat al The New York Times, que recollia una de les seves frases en contra de les gretting cards: "Una targeta impresa no significa res exceptuant que s'és massa mandrós per escriure a la dona que més ha fet per tu en aquest món".