El Govern cobrés 'peatges' a les autovies. La mesura s'aplicarà als cotxes i no als camions.

Ara la recessió estreny i moltes empreses del sector *concesional i de la construcció estan amb l'aigua al coll, per la qual cosa l'Executiu del PP ha tornat a fer nombres. Fonts properes al projecte asseguren a *CincoDías que responsables de Foment i Hisenda han començat a dissenyar un mecanisme capaç de fer compatible el cobrament de peatges barats (en aquest cas no cal amortitzar el cost de construcció), la recaptació de la qual permeti seguir conservant la xarxa en bon estat, amb mantenir la pau amb el sector del transport pesat. De fet, l'assumpte va ser inclòs la setmana passada en l'ordre del dia de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, avantsala del Consell de Ministres. "Aquest fet significa que el pla es troba en un estat bastant avançat, encara que no necessàriament té per què aprovar-se en breu", sostenen altres fonts oficials.

En qualsevol cas, la mesura comporta una sèrie d'inversions de caràcter tècnic, com és la instal·lació d'un sistema de dispositius en les diferents autovies que no podria estar operatiu abans d'un any. A més de recaptar diners suficients com para no descurar la conservació i manteniment d'aquestes carreteres (Foment ha pressupostat per aquest any 873 milions quan el sector privat estima el seu cost en 1.400 milions), el projecte de cobrar peatges en les autovies està pensat per tapar un altre forat.

Al Govern li preocupa i molt la possible fallida d'una desena de concessionàries, amb un deute acumulat de 4.000 milions, afectades pel desplomi dels seus tràfics i els *sobrecostes de construcció. La responsabilitat patrimonial de l'administració faria a Foment titular del deute bancari en cas d'insolvència. En aquest sentit, les autopistes -participades per les majors constructores del país- demanden el *reequilibrio econòmic per *refinanciar el citat deute.

Al mateix temps que es tapa la ferida de les concessions, la implantació de peatges faria callar també una antiga polèmica territorial generalitzant el pagament per ús en les carreteres, especialment estès en àrees com Catalunya, Murcia o Galícia. El recaptat per les arques públiques dependria dels preus imposats. Les majors constructores del país, a través de la patronal *Seopan, van llançar l'any passat una proposta per la qual el Govern podria disposar d'1.800 milions a l'any cobrant en les autovies a vehicles pesats (10 cèntims per quilòmetre) i lleugers (4,5 cèntims per quilòmetre), però solament en els trajectes de llarg recorregut. Altres càlculs eleven aquesta recaptació fins als 3.000 milions d'euros anuals. Tot dependrà de les tarifes que s'apliquin finalment que, siguin com siguin, aniran acompanyades de bons especials per a viatgers habituals. Les fonts consultades coincideixen a assenyalar que s'implantarà de manera progressiva, ja que a més dels pòrtics necessaris a la xarxa viària, els automòbils hauran de portar adhesius o altres dispositius identificatius.

Espanya compta amb una xarxa de 3.300 quilòmetres d'autopistes de pagament, per altres 15.600 quilòmetres de vies d'alta capacitat (autovies) amb accés gratuït per a tota classe de vehicles. Una situació que no es dóna en països veïns com Portugal, França o Itàlia. Empreses com *Abertis han sol·licitat en repetides ocasions l'harmonització del model *concesional espanyol eliminant les diferències entre comunitats autònomes amb la tarificació generalitzada. En el cercle més proper al president Rajoy la veu més crítica amb la implantació d'aquest pagament per ús en les carreteres és precisament la de la titular de Foment, Ana Pastor. El seu equip reitera que busquen fórmules pel *reequilibrio econòmic de les concessionàries, però no tenen com a primera opció el peatge en autovies. El problema és que qui mana ara és Hisenda.