Sous retallats el 2010, congelats el 2011 i el 2012 (i, a més, amb nova tisorada en els de la Generalitat). Una mesura que molt probablement era inevitable, però que no permet desqualificar els treballadors que protesten etzibant-los que no tenen dret a la queixa perquè molta gent perd la feina mentre que ells la tenen assegurada. Si més no, perquè les dades ensenyen que és quasi un tòpic allò de pensar que qui entra en un ajuntament o una conselleria té ocupació assegurada fins al dia de la jubilació: més del 40% dels empleats de les administracions públiques catalanes tenen la condició de funcionaris de carrera; la resta, estan exposats a anar a l'atur perquè són empleats laborals o interins que ocupen places en risc d'extinció. La reforma laboral augmenta la precarietat d'aquests treballadors no funcionaris perquè permet fer expedients de regulació per acomiadar el personal de les empreses públiques, que queda gairebé en la mateixa posició que els empleats d'empreses privades concertades, als quals també es retalla la nòmina. I l'estabilitat dels funcionaris amb plaça també serà menor pel pla de reforma que prepara el govern, que no convocant oposicions i no renovant contractes temporals necessita moure el personal per cobrir buits i no descarta la mobilitat geogràfica, que és enviar-los a treballar a un altre municipi.
Sobren treballadors al sector públic? És cert que mentre l'economia privada destruïa llocs de treball, les administracions continuaven ampliant plantilla, però els replantejaments s'estan fent no en funció de corregir abusos sinó de la necessitat de retallar despeses, i quan s'actua així hi ha el perill de tornar a passar-se, però per l'altra banda.
Ja fa temps que vivim immersos en una espiral de males notícies per culpa de la crisi. El dia a dia de l'activitat econòmica fa que no es prenguin seriosament algunes decisions molt greus adoptades a La Moncloa sigui el color que sigui el govern de torn. Aquesta setmana hem sabut que l'entrada en servei de la línia del TGV Barcelona-Girona-Figueres-frontera francesa rebrà una altra sotragada. La ministra de Foment, Ana Pastor, va confirmar el retard d'un any més en l'arribada de l'alta velocitat a la frontera amb França –a finals del 2013 com a molt aviat– per culpa de dues licitacions menors que no es van fer a temps. Molts recordem les promeses de l'exministre Álvarez-Cascos fetes el 2002 quan va assegurar que el TGV Madrid-frontera francesa seria una realitat el 2004. Ja fa prop de deu anys que esperem. Entremig, moltes altres línies que llavors no estaven ni dissenyades ni aprovades, com ara la de Galícia, estan passant al davant de la que havia de ser la primera línia de l'Estat quan gairebé ningú sabia que existia l'alta velocitat ferroviària. El més greu és que aquests incompliments ja fa la sensació que són fets normals quan vénen de Madrid. A més, quan a Catalunya s'està treballant per tenir un finançament just, des de l'executiu central ja s'amenaça de portar al Tribunal Constitucional la llei de consultes, que podria validar, sota una fórmula democràtica pura, el finançament que necessita de debò Catalunya. Tampoc ajuda l'actitud del govern central quan improvisa amb les mesures per contenir el dèficit, sinó només cal veure la reacció dels mercats en la prima de risc i la borsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS