Madrid diu “ja passaré a pagar” El Ministeri de Foment acumula 41 milions d'euros pendents de pagament amb propietaris de terrenys agrícoles de Catalunya que han estat expropiats forçosament.

Quan aquest dilluns la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner Parlava de trompes d'elefant per il · lustrar la corba de la progressiva desinversió de Repsol a YPF i anunciava l'expropiació de la filial argentina de la companyia petroliera (fins Llavors participada majoritariament per Repsol AMB un 57% de les Accions), a molts analistes i generadors d'opinió Els van faltar mans per posar-se-les al cap. L'Estat argentí va assumir el 51% de l'accionariat i un secretari del Ministeri de Planificació va accedir a la seu de l'empresa a Puerto Madero, Buenos Aires, anunciant a 16 Alts Directius que estaven destituïts del Càrrec. Per arribar Fins aquí, Fernández de Kirchner n'havia FET prou de declarar d'utilitat pública la principal companyia del país.El cas és que, per Molt que puguin sorprèn els maneres de fermen de la mestressa de la Casa Rosada, els Declaracions d'utilitat pública no són Exclusives de l'Altre cantar de l'Atlàntic sinó que l'Estat espanyol también hi te Traça . Ho saben Bé Els pagesos catalans, que veuen com el govern de Madrid Els expropiació terres per Procediment d'urgència a l'· legant 1 suposat interès general i, Llavors, s'adorm a la palla retardant el Pagament de les compensacions Econòmiques.El principal sindicat Agrari català, la Unió de Pagesos, ha calculats que hi ha 2.000 Propietaris Agrícoles que estan ment afectats Pels impagaments de l'Estat espanyol per aquest Concepte i quantifica en 41 Milions d'euros el valor del Deute. Els pagesos qualifiquen "d'indignant" Aquesta situació que "ja fa 2 anys que dura" i han demanat la intermediació de la Subdelegació del Govern espanyol a Catalunya per TROBAR-hi 1 solució. Però tinença mala peça al teler, perque tenint en Compte la No No que els hi s'han donat a Madrid l'espera va per Llarg: "l'administració no disposa de Diners per fertilit aquests pagaments ni sap Quan en disposarà."INTERÈS GENERAL.Una llei de l'any 1954, desenvolupada per un Decret del 1957 és la base del sistema d'expropiacions forçoses a l'Estat espanyol. És un sistema que s'articula sobre el Concepte d'utilitat pública i que faculta l'administració perque s'apoderi d'uns Terrenys a un Preu notablement inferior al Preu del mercat.La raó de ser de la Llei no ADMET discussions, ja que s'entén com un mecanisme Necessari AMB vista a agilitzar l'obra pública i la construcció d'infraestructures que han de beneficiar la totalitat la Societat. De FET, la mateixa exposició de motivos de la Llei ja fa Esment del Sempre complicat equilibri entre l'interès públic i Els interessos Privats, però destaca que, Quan l'administració recorre a AQUESTA via directa, ha de donar contraprestacions: "l ' expropiació forçosa estableix el Denúncies en el FET que, decidida la col · lisió entre l'interès públic i el privat, en consideracions a la prevalença lògica del primer, resulta obligat arbitrar el Procediment legal adequat per Promoure jurídicament La transmissió imperativa del Dret expropiat i , consegüentment, fer efectiva a favor del particular la Indemnització justa. "I aquí és d'on vaig provar la Queixa principal dels ment afectats per les expropiacions del Ministeri de Foment, ja que en la majoria d casos els indemnitzacions és fan esperar Tant o més que la finalització de les obres.Paciència.Si be és cert que l'administració-tal com preveu la Llei-paga una quantitat de Diners ALS ment afectats al principis gene del Procediment expropiatori en Concepte d'acte d'ocupació d finca, es sol tractar de quantitats reduïdes (ni tan Sols no s 'exigeix ​​que' en cap percentatge Concret de la Indemnització que calç pagar) que suposa poca COMPENSACIÓ i poc consol, Sin descripción expropiats.Pel que fa a l'Abonament de la Indemnització, la Llei preveu a l'article 48 que, "un cop determinat El preu just", el Termini Màxim de Pagament és de "sis mesos", però la Realitat és que a la Majoria de supòsits el mig any és consumeix sense que hi Hagi cap senyal de vida de la contraprestacions. A l'article 57 ja és preveu que a partir de sistemes mesos "la quantitat que és fixi definitivament com a preu just produeix l'interès legal PAGAMENT a favor de l'expropiat". Aixó que sobre el paper hauria de ser una solució excepcional és, de FET, la tònica general (i Fins i Tot massa teoria i la pràctica calç recórrer al qual preveu l'article 58: "si transcorren 2 anys sense que el Pagament de la quantitat fixada com a preu just és facilitar efectiu o és consigni, s'han d'avaluar de nou els coses o els drets Objecte d'expropiació "). Tot plegat és un conte de mai acabar que genera incertesa i una progressiva Sensació d'empobriment ALS expropiats.Josep Cuscó, Membre de la Comissió Permanent nacional de la Unió de Pagesos i responsable de política territorial, posa de manifest: "imagina que el teu tens unes terres i, d'Allo, en vius. Si, Posem el cas, tens 1 hectàrea i et prenen 2.000 metres Quadrats, d'Allo, ja no en treus cap Rendiment i Abans no coures l'expropiació passa 1 any, dos anys i Fins i Tot en Poden passar tres ".Segell sindical dice que "quan hi ha una expropiació, nosaltres ho assumim, ho entenem i ENS en fem el Càrrec. No ens hi oposem però sí que demanem que és respectius el que preveu la Llei en Matèria de pagaments ".Quan es li posa de manifest que en la Llei ja és preveu que si hi ha retards és paguin interessos, Cuscó Raona que "no te cap SENTIT cobrar interessos al cap de zinc o sistemes anys" i posa d'Exemple Algunes Situacions que s ' han allargat incomprensiblement en el temps: "l'any Passat és van cobrar interessos dels interessos de les expropiacions per l'autovia del Baix Llobregat, una obra que és de l'any 2002-2003".DEUTES PER A TOTHOM.Els retards en el Pagament de les expropiacions no són exclusius de la zona metropolitana, al contrari. De FET, les comarques d'Barcelona són els que passen més Lleuger aquest afer, ja que el Deute de Foment (d'un Milio d'euros) és limita a l'enllaç de l'autovia del Baix Llobregat AMB AP-7 a Castellbisbal i al tram Abrera-Olesa de Montserrat de la B-40 (l'anomenat quart cinturó o autovia orbital), una obra que és va adjudicar a l'empresa Dragados a l'octubre del 2007.GIRONA.La factura més cara (19 Milions d'euros) l'acumulen a la demarcació de Girona, un territori on l'N-II (a Foment l'anomenen Autovia del Nord-est) és mereix ben Bé 1 capítol a part (Vegeu la pàgina 4) a causa dels retards, Canvis de Projecte i intermitències en l'ESPECIFICAR de les obres de desdoblament i Millora d'una carretera AMB 01:00 intensitat Mitjana diària de 17.000 Embragatges.En les mateixes terres, Adif (ens públic depenent del Ministeri de Foment que s'encarrega d'administrar la infraestructura ferroviària) te Pendent de pagar part de les expropiacions per la línia d'Alta Velocitat a els trams Pontós-Figueres i Sarrià-Sant Julià de Ramis (en Tots dos casos, finques OCUPADES a l'any 2008) i en el tram que va des de Sant Julià de Ramis Fins a Cornellà del Terri (finques OCUPADES el 2007). És Dóna la circumstància que per poder fertilit Els treballs, a Adif van procedir a fertilit 01:00 ocupació d temporal de determinades finques i, Malgrat que els obres ja estan acabades, els finques encara no els han retornades ALS Propietaris.TARRAGONA.A Tarragona, AMB 1 Deute Pendent de 13 Milions d'euros, l'autovia A-27 (Tarragona-el Morell-Valls-Montblanc) también és una bona pedra a la sabata de Foment, ja que Tot i que va signar Acords AMB Els expropiats el 2009, la majoría d'aquests de moment no han Vist ni un Cèntim i hi ha trams (per Exemple la variant de Valls i la Connexió Fins a Montblanc) en què els obres restin paralitzades.Al Priorat, Els Terrenys expropiats per la variant de Falset también estan Pendents de Pagament, igual com en la controvertida variant de l'Aldea, a l'N-340, on Els Acords Amb els Propietaris és van signar fa tres anys.Encara estan tenint més paciència Els ment afectats per els expropiacions de Foment a causa de la línia ferroviària al tram de la riera de Riudecanyes-Barranc dels Paisanes (Cambrils)-Vila-seca-Perafort-Alcover, ja que els obres els van anar adjudicant entre el 2005 i el 2008 i és van ocupar els finques Tot i que uns quants ment afectats és van oposar a la taxació que feien a Foment i van portar el cas al jurat d'expropiació.LLEIDA.A la demarcació de Lleida (8 Milions Pendents) els coses no estan pas gaire Millor. Un grup de Propietaris ment afectats per l'A-22 (a Almacelles i al tram Lleida-Alpicat) encara no han cobrat, Tot i que l'obra ja està acabada.L'A-14 que, sobre el paper, havia d'entrar en Funcionament el 2011 i que la ministra Ana Pastor va dir recentment que a partir d'ara la tornarien a impulsar per enllestir-la, te factures Pendents a els Enllaços Lleida -Rosselló i Rosselló-Almenar (tram d'importància per els comunicacions del territori ja que comunica AMB l'Aeroport d'Alguaire).Aixi MATEIX, Els expropiats Pels Treballs a l'N-145 a l'enllaç de la Seu d'Urgell a Andorra también tinença Foment a la Seva llista de morosos (uns quants, de FET, van acudir al jurat d'expropiació perque no estan d'acordar AMB els compensacions del Ministeri).Els 41 Milions d'euros Pendents de cobrament són una quantitat de Diners Important, però aquí no s'acaba l'afer, perque la llista de pagaments que al Ministeri de Foment han de fermen front per expropiacions encara és més llarga. A els 41 Milions d'euros no SERVEI DE RECURSOS HUMANS inclouen els expropiacions per finques urbanes, fabriquis, polígons ni cap Tipus de terreny que no tingui la Condició de NIF: Adreça agrícola. A més, si Bé la Unió de Pagesos representa a la majoria d Propietaris Agrícoles ment afectats, también n'hi ha que van paper Seu Compte.La Generalitat también fa el ronsaNo dalt ALS Nivells de deixadesa en Què incorren en el Ministeri de Foment però en el Departament de Territori i Sostenibilitat (antic Política Territorial i Obres Públiques) de la Generalitat también en saben, d'acumular pagaments Pendents per expropiacions de terres.SEGONS els tats de la Unió de Pagesos, la Generalitat deu ALS Propietaris ment afectats 3.200.000 euros. De FET, la qual Fins ara Estat l'última acció de protesta del sindicat per aquest afer te a ver Amb la manca de Pagament de l'administració catalana. A primers de mes va ser Quan un grup d'ment afectats per les expropiacions del tram que enllaça la Tallada d'Empordà AMB Torroella de Fluvià de la C-31 va tallar la carretera per reclamar al govern els indemnitzacions Pendents.
El Procediment de les expropiacions va Començar el 2008 i, Tot i que és van signar Els Acords mutus i que van comunicar ALS Propietaris els quantitats S'ACOMPANYA a les indemnitzacions, encara no els han abonades per Moltes de les finques afectades. De més d'un centenar d'ment afectats, La meitat encara no ha cobrat res Quan ja fa 2 anys que la carretera està en Funcionament.A Girona también hi ha deutes Pendents Derivats de Treballs a la C-25 (eix transversal).A Tarragona, els indemnitzacions que encara han de pagar derivin de la variant de les Borges del Camp i d'un grup d'ment afectats per els obres de la T-311 entre Ulldecona i Vinallop.A les Terres de Ponent, els queixes venen de la variant sud de Lleida i la C-13, entre Vilanova de la Barca i Térmens.A les comarques de Barcelona hi ha indemnitzacions Pendents per la variant sud d'Igualada, l'eix diagonal (C-15 i C-37 entre Manresa i Vilanova i la Geltrú), el tram Olost-Olvan de la carretera Vic-Gironella i l'enllaç de Berga a Puig-Reig de la C-16, Projecte del 2003.