Rebel·lió nacionalista a favor del «*pinganillo» en el Senat

Dimecres passat en la «Trobada amb Pío García Escudero» que va celebrar LA RAZÓN, el president del Senat va afirmar respecte a la possible retirada de les llengües cooficials de la Cambra alta que «tornar enrere exigiria un canvi de reglament, i jo no puc fer gens. La iniciativa ha de venir dels grups parlamentaris». Les reaccions dels grups parlamentaris nacionalistes en el Senat no s'han fet esperar. Els grups de CiU, la *Entesa i el PNB van assenyalar ahir que l'ús de les llengües cooficials no està en discussió i van recalcar la importància que es parli el català, el basc, el gallec i el valencià en la qual és la càmera territorial de l'Estat.

El portaveu de CiU en el Senat, Jordi Vilajoana, va assenyalar que l'acord sobre l'ús de les llengües en el Ple que recull el Reglament del Senat «no té marxa enrere». Vilajoana va posar l'accent que «no té sentit» que un Senat que vol ser càmera territorial «no utilitzi les llengües dels territoris que vol representar».
Per la seva banda, el portaveu de la *Entesa, José Montilla, va subratllar que el seu grup no es planteja «cap discussió» sobre l'ús de les llengües, «fonamentalment», perquè el PP no ha presentat cap iniciativa en cap òrgan del Senat per modificar el Reglament de la Càmera en aquest punt. Montilla va manifestar que per al seu grup és essencial l'acord pel qual els senadors poden utilitzar les quatre llengües cooficials durant el debat de les mocions en el Ple i ha recordat que va ser un gran avanç que va costar molt aconseguir.

Per la seva banda, el senador del PNB Iñaki Anasagasti va assegurar que qüestionar el seu ús seria un «salt enrere absolutament negatiu» i va incidir que una càmera de representació territorial que no tingui aquest tipus de plantejament de respecte a les llengües cooficials «dista molt de ser-ho».

El PSOE va eludir fer comentaris a les declaracions del president del Senat i fonts d'aquest grup parlamentari van assenyalar que es pronunciaran sobre aquest assumpte si es planteja en la Junta de Portaveus de la Càmera.

La iniciativa de García Escudero va partir d'una possible opció de portar l'austeritat a la Cambra alta «si hi hagués un esforç de bona voluntat de tots els grups de dir: “Fins que passi la crisi anem a deixar de parlar en les nostres llengües, ens estalviem el cost de traductors i, quan passi la crisi econòmica, ja veurem”».