El pacte fiscal necessita tothom

La publicació de les balances fiscals ha fet palès que Catalunya dóna a la resta de l’Estat 15.000 milions d’euros dels quals no es retorna cap als catalans, una mostra incontestable de l’abús fiscal a què estem sotmesos. I si fem el promig del que han pagat de més els catalans a la resta de l’Estat, suposa cada any més d’un 8% del PIB català de les darreres tres dècades. No es pot assumir, és insostenible i manifestament injust.

Els sistemes de finançament que ha tingut Catalunya en els trenta anys de democràcia sempre han estat injustos i abusius i l’única sortida que queda és assolir el pacte fiscal que deixi la nostra aportació al voltant d’un 4% del PIB, que ja és més del que paguen les regions més riques d’Europa als seus respectius estats. Això genera injustícies i hipoteca clarament les possibilitats de generar ocupació i riquesa per part de les empreses catalanes.

Amb la voluntat de portar endavant el projecte del pacte fiscal, fem una crida a totes les formacions politiques catalanes per defensar conjuntament a Madrid aquesta proposta. Com hem dit des del dia que vam arribar al Govern, estem oberts a tothom perquè sabem que serà anant tots junts com tindrem més força per defensar les reivindicacions i els interessos dels catalans.

Aquesta crida s’adreça molt especialment al PSC perquè el segon partit de Catalunya no pot ser aliè a la defensa dels interessos de Catalunya. En aquest sentit ens preocupa haver sentit els tres dirigents socialistes amb veu autoritzada contradient-se sobre les balances fiscals: el primer secretari, Pere Navarro, la portaveu d’Economia, Rocío Martínez-Sempere, i l’ex-conseller d’Economia, Antoni Castells. Això genera confusió tant al PSC com al Govern encara que manté l’esperança de poder arribar a un acord sobre les xifres i a partir d’aquí treballar per capgirar l’actual sistema de finançament. Hem de ser capaços de convergir en una proposta unitària. Per això, és molt important per al país que al PSC deixin de discutir internament i mostri una única veu que plantegi propostes i acords que ens permetin anar junts cap el pacte fiscal. Sense unitat és difícil que ens en sortim, i Catalunya ho necessita com mai.