Ja hauria d'estar clar per a qualsevol que sàpiga i vulgui lligar caps que no hi ha un sol gran mitjà de comunicació (i gairebé cap mitjà) que no estigui pringat fins al moll en la defensa del sistema plutocràtic espanyol. Només cal preguntar-se com és possible que aquests programes tinguin en plantilla a certs elements per saber que alguna cosa no és clar. Però com encara hi ha gent que bé per excés de bondat o bé per defecte de formació política confia en aquests venedors de fum que són més actors que periodistes i que es dediquen a confondre el personal, està molt bé que algun periodista de veritat assenyali als farsants. I més que els assenyali com veritables responsables de la creació d'aquestes 'fake news' que altres s'encarreguen de publicar.
Es pot dir més alt, però Patricia López ho diu molt clar (i s'agraeix el compromís i aquesta valentia de la qual avui gairebé ningú fa gala): Antonio García Ferreras forma part del nucli dur dels falsificadors de notícies, dels creadors de opinió pública al servei de l'oligarquia. Els Inda, Marhuenda, "Chani" i companyia (també la companyia que interpreta ser d'esquerres i sabent tot això calla), no deixen de ser mercenaris relativament barats. Tan barats que alguns ni cobren i es conformen amb poder promocionar els seus mitjans.
En fi, no sé si és massa encertat ni seriós fer-se el incrèdul per insistir en la informació i donar més rellevància a la notícia. En qualsevol cas la protagonista és aquesta periodista que mereix tan digne i important títol.
La revelació es troba gairebé al final del programa i veient el nombre de visualitzacions comprovo que ha passat bastant desapercebuda, però valgui perquè la recordem la propera vegada que, encara que sigui per casualitat, vegem a Ferreras o als seus acòlits opinant o donant presumpta informació de qualsevol assumpte (el vídeo comença automàticament a l'inici del comentari de Patricia):
Els percentatges de participació en qualsevol vaga varien enormement segons la font i el mitjà que emeti la informació. Per als sindicats convocants la gran majoria secunda la vaga, mentre que patronal i govern informen sempre d'escàs seguiment. Però, qui intenta enganyar-nos? Probablement, les dues parts.
La manipulació informativa és tan antiga com el poder, que aviat va descobrir la importància de controlar la informació i atreure l'opinió pública cap als interessos d'un determinat col·lectiu. Probablement les primeres formes de manipulació informativa van tenir lloc a les places públiques i àgores de l'antiguitat. En aquell temps, la informació es transmetia oralment i, per tant, la capacitat de manipulació era limitada. Però el món ha canviat molt i la modernitat ha convertit els actuals mitjans de comunicació: televisions, ràdios i diaris (tradicionals o online), en veritables armes de manipulació massiva.
El control de les idees
L'essència de la manipulació informativa rau en el control de les idees. D'una banda, el que es repeteix fins a la sacietat cala entre el públic i es converteix en veritat absoluta, encara que no ho sigui. Ja deia Joseph Goebbels, l'artífex de la propaganda nazi, que "una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat". D'altra banda, del que no es parla als mitjans de comunicació, senzillament no existeix, queda fora del debat de les idees i desapareix de l'espai públic. Això fa que els mitjans amb major difusió detenten l'anomenat "monopoli de les idees", ja que la societat només tracta aquells temes que són notícia als mitjans. Aurora Llavi, professora de periodisme a la Universitat de Sevilla, alerta que el monopoli s'estén per tot el món, assenyalant que "una societat globalitzada en termes econòmics, és una societat uniformada en termes culturals i informatius".
Els recursos que s'utilitzen per manipular el personal van des de la mentida flagrant fins a la simple omissió d'informació, passant per les veritats a mitges, la propagació de rumors o la desinformació. L'ús de tècniques com la des contextualització, la generalització o la desorganització del contingut està a l'ordre del dia. També es juga amb la forma d'utilitzar el llenguatge i diverses formes d'eufemismes. Per exemple, expressions com "forces de pau", "danys col·laterals" o "operació quirúrgica" tenen per objecte endolcir la informació sobre conflictes armats perquè les guerres semblin un mal menor en lloc de les veritables tragèdies humanes que són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS