El Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució dels membres del grup ultra neo-nazi Frente Antisistema de València que tenien, entre altres armes, un llançagranades. Tot i que en els registres practicats durant la investigació que es van intervenir abundants armes, l'alt tribunal ratifica la sentència d'absolució.

El Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució dels membres del grup ultra conegut com Frente Antisistema acusats d'associació il·lícita, vendre armes per Internet i difondre ideologia nazi. Tot i que en els registres practicats durant la investigació es van intervenir abundants armes, inclòs un llançagranades, l'alt tribunal ratifica la sentència de l'Audiència de València que va considerar il·legals les escoltes telefòniques sobre les quals es van basar la resta de les indagacions.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, assenyala que la "protecció del sistema democràtic" per part dels poders públics no pot fer-se mitjançant vies "que desconeguin o lesionin les garanties dels drets fonamentals". En aquest cas, el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. En les converses gravades alguns acusats parlaven de sortir a "caçar" col·lectius com "moros" i "guarros" (terme amb el qual en mitjans ultradretans s'al·ludeix als antifeixistes).

El jutge retreu a la jutge instructora ia la Guàrdia Civil que la sol·licitud d'intervenció de les comunicacions no va contenir "indicis consistents", a part d'afirmacions de fonts anònimes, "sobre la vinculació de cap dels sospitosos" amb les pàgines webs des de les quals presumptament es venien les armes. En el moment de la petició, les webs semblaven, a més, estar "inactives", assenyala el magistrat, malgrat la qual cosa es va autoritzar la intercepció de les converses telefòniques.

La fiscalia i l'acusació popular que exercien partits com Esquerra Unida i entitats cíviques com el Moviment contra la Intolerància van argumentar en els seus recursos que la sol·licitud de la Guàrdia Civil a la jutge per punxar els telèfons no només contenia referències de confidents policials sinó també "controls operatius ".

El Suprem ho considera, però, insuficient. I lamenta que en la petició a la magistrada instructora no "es precisa en què consisteixen els controls operatius, denominació sota la qual hi caben multitud d'accions", com el seguiment dels sospitosos.

En les hores de gravació que va efectuar la Guàrdia Civil alguns acusats van ser captats encarregant caixes de munició del calibre 22 i comentant el "pallissa" que havien propinat a un "punkarra fastigós". En els registres de l'anomenada Operació Panzer, llançada el 2005, es va intervenir propaganda que negava l'holocaust jueu, pistoles, rifles, munició de morter i armes blanques, inclosos alguns punyals amb l'emblema de les SS.
Entre els 16 acusats que es van asseure a la banqueta durant el judici es trobava un regidor del partit España 2000 al municipi valencià de Silla, Pedro Cuevas, condemnat per matar el 1993 al jove antifeixista Guillem Agulló, dos militars i un atleta paralímpic que va participar en les Olimpíades de Pequín.