Està documentat la crueltat amb que van ocupar Barcelona, ​​saquejos, execucions indiscriminades, violacions massives, imposició de l'idioma castellà, el cas més cridaner va ser el d'un alt dirigent de Barcelona al qual se li va arrossegar viu per tots els carrers de Barcelona, ​​després se li va tallar el cap, la van posar en una gàbia i la van deixar penjada públicament en un transitat carrer durant 10 anys, perquè els barcelonins recordessin "qui manava" allà. I finalment la van treure per les súpliques dels seus familiars.

Castella, Aragó i Catalunya havien unificat les seves corones, però no els seus regnes, aquest havia estat l'acord quan es van ajuntar els dos regnes d'Aragó-Catalunya tres segles abans, i els tres territoris seguien tenint els seus propis òrgans d'autogovern i es respectaven mútuament les seves peculiaritats. Però Castella amb el temps va anar oblidant aquest principi fundador.

Segons la constitució catalana d'aquella època, els catalans tan sols estaven obligats a lluitar per la defensa de Catalunya, per això des de Madrid els tocava els nassos que declaressin guerres contra Flandes, Patagònia o Florida; i els catalans no s'unissin a "les seves guerres".

A més eren les corts de Catalunya qui decidien quants diners s'enviava a les arques reals de Madrid, i òbviament això molestava bastant als reis que estaven a Madrid, que acostumats al règim despòtic que imperava a Castella, per a ells l'actitud democràtica catalana de triar als representants del poble i de no donar diners i vides humanes per les seves guerres, era intolerable.

Des de Catalunya es veia a Castella com un igual, un territori que simplement tenien costums diferents. Però des de Castella, les diferències polítiques i costums de Catalunya es veien més aviat com una traïció.

En 1569 van ser arrestats tots els diputats de la Generalitat de Catalunya i els van acusar d'heretgia per negar-se a pagar l'impost de excusat eclesiàstic, és a dir, un impost que es pagava al regne d'Espanya per pagar les despeses derivades en la "lluita contra els infidels ", però en la pràctica eren per pagar les guerres i l'obsessió expansionista arreu del món de Felip II. Aquest rei utilitzava el tribunal de la Inquisició per eliminar a tot aquell que li molestava i així saltar-se les lleis vigents.

Com els borbons de França volien Espanya a qualsevol preu i en 1713 va passar el següent:

Primer van pactar amb els anglesos: si deixaven a un Borbó (Felip V) com a rei d'Espanya, els regalaven uns territoris (l'actual Canadà) i Terranova (a l'est de Canadà) que suposaven unes vint tones de bacallà a l'any per als anglesos.
Segon va passar una cosa que actualment no expliquen, el Borbó que ja estava manant a Castella (Felip V), va pactar amb els anglesos (el pacte d'Utrecht) i els va regalar Gibraltar, Menorca i els va donar permís per fer negocis a "les índies" ( Amèrica) a canvi de trair als catalans i deixar de proporcionar-los ajuda. L'objectiu era acabar d'una vegada per totes amb l'autogovern català i ho van plasmar en el pacte secret entre anglesos i castellans, amb aquestes paraules "de cap manera es donin orelles a propòsit de pacte que miri al fet que els catalans se'ls conservin els seus pretesos furs ". Dit d'una altra manera, que no volien ni Generalitat ni osties, a Catalunya, s'havia de fer el que digués el rei d'Espanya i punt.
És curiós que actualment el govern del Partit Popular s'omple la boca amb que "Gibraltar és espanyol" i mai comenten que Espanya va regalar Gibraltar a Gran Bretanya com a pagament per haver traït a Catalunya i per haver ajudat a aniquilar seu govern.

I quan Catalunya va perdre l'ajuda dels anglesos, la guerra es va acabar ràpid. Les tropes de Castella van conquerir Catalunya i finalment l'11 de setembre de 1714 va caure Barcelona. Si, el famós 11 de setembre a que els catalans celebren la seva coneguda "diada".

Està documentat la crueltat amb que van ocupar Barcelona, ​​saquejos, execucions indiscriminades, violacions massives, imposició de l'idioma castellà, el cas més cridaner va ser el d'un alt dirigent de Barcelona al qual se li va arrossegar viu per tots els carrers de Barcelona, ​​després se li va tallar el cap, la van posar en una gàbia i la van deixar penjada públicament en un transitat carrer durant 10 anys, perquè els barcelonins recordessin "qui manava" allà. I finalment la van treure per les súpliques dels seus familiars.

Des 1714, per no dir que molt abans, Catalunya ha pertangut "per la força" a Espanya i potser ja va sent hora que els catalans puguin decidir el seu propi destí, sense exèrcits ni amenaces, només armats amb l'arma més democràtica que existeix, el vot.