L'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials va presentar ahir l'Informe sobre l'estat social de la nació 2017. En el text, en què l'associació es pregunta si "ens estan robant el futur", es qualifica a la societat espanyola com " instal·lada en la precarietat ". Entre les conclusions del treball, llançat enfront del tradicional informe sobre l'estat de la nació que presenta el Govern, destaca la concepció que la pobresa s'ha convertit en un problema estructural a Espanya. Això és degut al fet que afecta un elevat percentatge de persones i famílies, i també per la seva cronificació causa de les dificultats que aquestes persones tenen de sortir d'aquesta situació. En aquest sentit s'aporta la xifra que uns 20 milions de persones al nostre país pateixen en un o altre grau situacions de pobresa.
Les situacions més extremes, segons l'informe, afectarien entre 1,5 i 3 milions de persones. Aquests serien llars en què no entra cap ingrés, persones amb ingressos inferiors al 30% de la mitjana de la renda. Segons els autors de l'informe, en aquesta categoria de "pobresa severa" es trobaran els que ni tan sols poden permetre menjar carn, pollastre o peix un cop cada tres dies. Altres situacions greus de pobresa afectarien a deu milions de persones. Són aquelles que tenen ingressos per sota del llindar de la pobresa o que tenen moltes dificultats per arribar a final de mes, i greus mancances materials, com no poder mantenir la seva casa a una temperatura adequada, l'anomenada pobresa energètica, o han tingut retards relacionats amb pagaments de l'habitatge principal.
Finalment, almenys sis milions de persones viuen situacions carencials. És a dir, no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes, o no es poden permetre si més no una setmana a l'any de vacances fora de casa. Per tot això, des de l'associació consideren que la pobresa a Espanya es pot considerar "un problema sistèmic". Respecte la "cronificació" de la pobresa, destaquen que encara que les dades que expressen les situacions de pobresa registren lleugers descensos en els últims anys, en tots els casos mostren percentatges més acusats que a l'inici de la crisi.
"Les millores generals de l'economia amb prou feines es perceben en el sector més empobrit de la societat", assenyala el text. L'informe introdueix el concepte de "transmissió intergeneracional de la pobresa". És a dir, que la manca de mobilitat social aboca a la transmissió de la pobresa, aquesta s'hereta i amb això "es configura el que alguns defineixen com un nou feudalisme social". Entre els exemples proposats ressalta la contínua caiguda de la renda mitjana de les llars des de 2009 fins a 2015, que dóna idea de l'empobriment que afecta la major part de la societat. En aquests 6 anys, assenyala el text, la renda mitjana per llar s'ha reduït en 3.953 € anuals (-13,16%) passant de 30.045 € l'any 2009 a 26.092 € el 2015, últim any amb dades disponibles.
L'estudi alerta que la pobresa es pot fer crònica especialment en llars amb menors d'edat. "Hi ha prou evidències que els nens que neixen i viuen la seva infància i adolescència en llars pobres tenen moltes dificultats per millorar el seu estatus socioeconòmic i un percentatge molt elevat d'ells estan condemnats a reproduir o fins i tot aguditzar la pobresa", afirmen. Des dels serveis socials recorden que atenen diverses generacions d'una mateixa família i que són coneixedors de les grans dificultats que comporta aconseguir, més enllà de la subsistència, superar una pobresa arrelada. "Podem assegurar que l'actual situació estructural de la pobresa a Espanya, per la seva extensió i per la seva cronificació, pot estar generant per al futur nous nuclis de pobresa més arrelada, que es reprodueix a si mateixa i que constitueix un camí segur a la cronificació de situacions no només de pobresa, sinó d'exclusió social ", afegeixen al respecte.
Precarietat, desigualtat i polítiques que generen pobresa
Des de l'associació presten atenció al fenomen de la precarietat, sobretot la laboral. "Una bona part de la societat espanyola viu situacions de precarietat. No són persones o famílies pobres, però es troben en situacions límit, en les que qualsevol eventualitat pot abocar a la pobresa ". Aquest nucli estaria comptabilitzat en els 6 milions de persones que s'esmentaven anteriorment. Entre els aspectes que concreten la precarietat ressalten l'alt factor de temporalitat i treballs a temps parcial que existeixen al nostre país.
Pel que fa a les desigualtats, l'informe assenyala: "han patit un gran increment a Espanya en els anys de crisi, no com a conseqüència inevitable de la crisi, sinó per un model polític, econòmic i social injust, que es va iniciar abans de la crisi, que s'ha aguditzat durant la crisi i que es manté actualment ". En aquest sentit recorden dades ja conegudes com que a Europa només ens superen en índex de desigualtat països com Sèrbia, Romania, Lituània i Bulgària. O que, segons dades d'Intermón Oxfam, l'1% de la població concentra ja gairebé tanta riquesa com el 80% més pobres o que la fortuna del 5% supera ja la riquesa en mans del 90% més pobre. És a dir, hi ha 2,3 milions de persones al nostre país que posseeixen un patrimoni superior al de 42 milions de persones.
En un altre apartat, l'informe se centra en les polítiques que han causat aquest tipus de situacions. Entre elles destaca "un mercat laborar desregulat" caracteritzat per les dades d'atur, la precarietat i els baixos salaris. Una altra raó és un "sistema fiscal feble i injust". "Resulta escandalós que mentre la immensa majoria de les persones paguem com a mitjana un percentatge del 22% dels nostres ingressos per IRPF o impostos al consum, els grans grups estiguin tributant al voltant del 6% dels seus beneficis, i algunes grans fortunes estiguin pagant legalment un 1%, quan el tipus nominal que els correspondria és superior al 50% ", assenyalen. Finalment apunten al "desmantellament de les polítiques socials" a causa de les retallades sofertes en despesa pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS