Han passat gairebé un any des que va entrar en vigor el registre de grups d'interès de Catalunya i, a dia d'avui, només dues entitats estan registrades i, a més, almenys una ho està de forma incompleta. A més, des de l'aprovació de la Llei de Transparència catalana al desembre de 2014, el nivell d'exigència d'aquest registre de lobbies s'ha anat diluint, deixant fora de l'obligació de transparència a grups com organitzacions empresarials, sindicats o esglésies.
A 29 de novembre passat , el cercador del registre només ofereix dos resultats. El primer correspon a Kreab, una consultora internacional que també treballa a la Unió Europea; i el segon a Reinicia Catalunya, l'agrupació d'entitats civils que promou la independència. Vuit peticions estan a l'espera de sumar-se a aquesta petita llista, segons informa el propi cercador.
Encara que tenen el mèrit de ser l'única consultora que s'ha inscrit en el registre, la informació que ofereixen des Kreab és incompleta. Encara que durant tota la inscripció repeteixen en diverses ocasions que actuen en nom dels seus clients, a l'hora d'omplir l'apartat que els obliga -com a totes les consultores- a identificar aquests clients, afirmen que es registren per dur a terme "activitat pròpia ". El que sí publiquen és que tenen interessos en sectors tan variats com els transports, l'energia, l'alimentació i el consum, l'agricultura, els serveis financers, l'economia digital i col·laborativa, la sostenibilitat i el medi ambient.
Amb qui es reuneixen i per a què? No és públic
L'article 49.2 de la llei estableix que "el registre ha de donar publicitat de les actuacions dels grups d'interès, especialment de les reunions i audiències celebrades amb autoritats, càrrecs públics, membres electes o diputats, i de les comunicacions, els informes i altres contribucions amb relació a les matèries tractades ". ¿Això vol dir que podem saber amb qui es reuneixen i per a què? No. La veritat és que cap dels dos inscrits fins al moment dóna compte de les seves reunions amb representants de la Generalitat o altres organismes públics. Almenys, no de forma concreta. Però és que el model d'inscripció no els obliga a contestar aquestes preguntes.
Les dues entitats responen de forma afirmativa a la pregunta de si es reuneixen o comuniquen amb representants públics per incidir sobre decisions polítiques, però no concreten de quina reunions o contactes es tracta. Kreab afirma que celebren reunions i envien correus electrònics i cartes per a "traslladar a les autoritats i membres de l'administració", en nom dels seus clients, "informació d'interès per als assumptes sobre els quals tenen competència".
Reinicieu Catalunya tampoc concreta. L'entitat assegura que porta a terme "tota mena de comunicacions i comunicacions" amb "tota mena d'autoritats i empleats públics" i que les celebraran "quan sigui pertinent".
Iglesias, sindidatos i organitzacions empresarials, exclosos del registre
La creació del registre de grups d'interès a Catalunya, cosa que no estava inclòs en la llei espanyola, va suposar un pas endavant cap a la transparència, però s'ha anat diluint des de la seva aprovació, de vegades sota manta i sense complir de forma clara els requisits legals. Primer es va rebaixar a través del decret que regula el reglament, que va excloure de l'obligació d'inscriure en el registre el treball de representació de sindicats i organitzacions empresarials. Així, el decret -tot i ser de rang menor- va modificar la norma que havia de desenvolupar, la Llei de Transparència de Catalunya, que només excloïa la prestació d'assessorament jurídic.
Amb la posada en marxa del registre es va fer un pas més, aquesta vegada sense modificació legal mitjançant, per excloure a altres entitats. Així, la seva pròpia pàgina web exclou també de l'obligació als partits polítics i "les esglésies". Això sí, aclareix que sindicats i organitzacions empresarials sí s'han d'inscriure, però només per declarar activitats diferents a les seves funcions públiques.
Esperant al repartiment de la publicitat institucional
Una altra de les millores que va portar la Llei de Transparència de Catalunya va ser l'obligació de publicar el repartiment de les campanyes de publicitat institucional per capçaleres, és a dir, en quins mitjans es posen aquests anuncis. Així, la norma obliga a publicar, des de l'1 de juliol, data de la seva entrada en vigor, "el cost de les campanyes de publicitat institucional, desglossant els diferents conceptes de la campanya i l'import contractat a cada mitjà de comunicació". Aquesta informació, a dia d'avui, no apareix al portal de transparència de la Generalitat.
Hem preguntat, via sol·licitud d'informació, quan es va a fer pública aquesta informació. En la seva resposta, que va arribar més tard del termini estimat per la pròpia llei -un mes-, asseguren que estan publicant moltes dades en el nou portal, que és un "gran esforç" i que estan treballant en això. Però no contesten quan serà pública la informació per la qual preguntem. Pilotes fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS