La mort del general Alfonso Armada, indultat pel Govern del socialista Felipe González després de complir només 6 anys dels 30 als quals va ser condemnat, no ha enterrat ni de bon tros la veritat històrica i judicial sobre el cop d'Estat del 23-F. Cada vegada més historiadors, investigadors i testimonis directes estan revelant que l'aldarull no es va produir com la van explicar les seves protagonistes, sinó que va ser el mateix rei Joan Carles, el seu ajudant des de 1955, Alfonso Armada (secretari de la Casa del Príncep Joan Carles i després , quan el seu cap era ja el monarca, secretari general de la Casa Reial) i el dirigent socialista Enrique Múgica (PSOE) qui van ordir un "govern de concentració" per enderrocar Adolfo Suárez. El problema va ser que l'autor material, el coronel colpista Antonio Tejero, els va sortir granota. I a més un operador de TVE va deixar encesa una càmera que va posar al descobert l'opereta bufa. A sobre, Armada no va aconseguir convèncer Tejero que se li va investir allà mateix president del Govern juntament amb dirigents d'AP, PSOE, PCE, "traïdors" d'UCD i independents.
La metge del Congrés, doctora Carmen Echave, va escoltar la conversa Armada-Tejero després d'una porta contigua i va anotar els noms que intentaven pactar. Els escriure en la seva pròpia agenda per no oblidar-se. És la coneguda "llista dels 19", polítics i militars que, per fidelitat al rei, odi a Adolfo Suárez, ambició o les tres coses juntes, estaven disposats a tot per tal de poder ocupar una butaca ministerial:
- President: general Alfonso Armada
- Vicepresident per a Assumptes Polítics: Felipe González (PSOE)
- Vicepresident per a Assumptes Econòmics: J.M. López de Letona (Banca)
-ministre D'Afers Exteriors: José María de Areilza (Coalició Democràtica)
-ministre De Defensa: Manuel Fraga Iribarne (Aliança Popular)
-ministre De Justícia: Gregorio Peces-Barba (PSOE)
-ministre D'Hisenda: Pío Cabanillas (UCD)
-ministre De l'Interior: general Manuel Saavedra Palmeiro
-ministre D'Obres Públiques: José Luis Álvarez (UCD)
-ministre D'Educació i Ciència: Miguel Herrero de Miñón (UCD)
-ministre De Treball: Jordi Solé Tura (PCE)
-ministre D'Indústria: Agustín Rodríguez Sahagún (UCD)
-ministre De Comerç: Carles Ferrer Salat (president de la CEOE)
-ministre De Cultura: Antonio Garrigues Walker (empresari)
-ministre D'Economia: Ramon Tamames (PCE)
-ministre De Transports i Comunicacions: Javier Solana (PSOE)
-ministre D'Autonomies i Regions: general José Antonio Sáenz de Santamaría
-ministre De Sanitat: Enrique Múgica Herzog (PSOE)
-ministre D'Informació: Luis María Anson (president de l'agència Efe)
La fiabilitat del testimoni de la doctora Echave ho corrobora la periodista Victoria Prego, especialitzada en la Transició, i ho confirma el periodista Pablo Sebastián, que esmenta com Fernando Álvarez de Miranda (UCD) i Alejandro Rojas Marcos (Partit Andalusista) van saber que Felipe González havia donat el vistiplau a un "Govern de concentració nacional":
"Per què Felipe González -com ho recorda Fernando Álvarez de Miranda citant Adolfo Suárez i ho ha confirmat Alejandro Rojas Marcos- preferia un Govern de concentració nacional presidit per un militar, com el que proposava Armada, en comptes del Govern de Suárez? Què va passar entre Armada i Tejero quan el coronel de la Guàrdia Civil amb el qual Armada havia preparat el cop, li va negar a Armada la seva entrada al Congrés segrestat perquè pel que sembla la llista del govern que portava l'exgeneral incloïa a socialistes i comunistes? ".
El coronel Martínez Inglés inclou en el seu llibre "La transició vigilada", retirat del mercat als 15 dies, les úniques declaracions del general colpista Milans del Bosch sobre aquests esdeveniments. Havien coincidit en la mateixa presó i el coronel li va prometre no divulgar-les fins després de la seva mort. Milans del Bosch va dir: "El rei va voler donar un cop de timó institucional, redreçar el procés que se li escapava de les mans i, en aquesta ocasió, amb el perill que planava sobre la seva corona i amb el temor que tot saltés per els aires, em va autoritzar actuar d'acord amb les instruccions que rebés d'Armada ".
Afirma que després el general Armada va seguir tenint molta amistat amb el rei, amb qui va fer un pacte de silenci: "No va acusar el seu senyor, va callar i va estar només cinc anys a la presó, després ho van indultar. No obstant això, el general Milans, un home completament diferent d'Armada, no és un home de Palau sinó un militar més pur, va ser enganyat i abandonat, va seguir a la presó durant nou anys ".
El periodista Jesús Cacho també va investigar aquest assumpte en el llibre "El negoci de la llibertat '. El seu col·lega Rafa Plaça afirma que Cacho ho havia lliurat a l'editorial Plaza i Janés del grup Berstelsmann, però li van dir que ho publicarien si mutilava 50%. "No volem problemes", li van comentar. El va portar llavors a l'editorial Foca, i el llibre ja va en l'onzena edició, amb 90 mil exemplars venuts.
Cacho conclou que "el rei va participar en el 23-F", i esmenta en el llibre un informe escrit i signat de pròpia mà pel general Armada, que confirma l'anterior, així com la carta que va escriure abans del judici, en la qual el general li demana permís al rei "per l'honor dels meus fills i de la meva família, per utilitzar, durant el consell de guerra, part del contingut de la nostra conversa, de la qual tinc nota puntual, mantinguda dies abans del cop, a la tornada dels reis de l'enterrament de la reina Frederica de Grècia ".
Altres tres testimonis més, els coronels Diego Camacho i Alberto Perote, juntament amb el propi cap de la Casa Reial, Sabino Fernández Campos, que va ser acomiadat pel rei perquè no admetia les contínues malifetes del monarca i se les recriminava, han deixat testimoniat el que saben. Amb ells va parlar o va recollir el seu testimoni el catedràtic Roberto Sègol:
"Els colpistes del 23-F van ser víctimes de la fatalitat: el tinent coronel Tejero, encarregat de la presa de les Corts, es va negar a obeir Armada quan va saber que anava a formar-se un Govern amb socialistes i altres esquerres de nom. En una entrevista radiada la passada setmana amb el senyor Trevijano, el coronel Diego Camacho, del CESID, va relatar com els seus caps eren dins del cop i com el van apartar quan ho va denunciar davant el seu superior el general Calderón, sense saber que formava part de la trama . Segons aquest coronel, el Rei va fer marxa enrere quan Armada li va comunicar per telèfon que Tejero anava per lliure i no li obeïa ".
"A més, el fet que la ràdio i la televisió van continuar transmetent, amb un energumen pegant trets a l'aire i el món sencer veient-lo en directe, feia el" cop de timó "absolutament infumable a nivell internacional". En una altra entrevista realitzada a la COPE per César Vidal al coronel Alberto Perote del CESID, que va viure en directe tot l'assumpte, a preguntar-li què hauria passat si Tejero hagués obeït i les càmeres haguessin estat desconnectades, la seva resposta va ser rotunda: "Armada hauria sortit del Congrés investit com a president del Govern ".
El cap de la Casa Reial, Sabino Fernández Campos, quan va ser expulsat del seu lloc pel Rei, li va explicar a Trevijano com en el llibre de visites al monarca del dia 11-F apareixia esborrat el nom de D. Alfons de Borbó i en el seu lloc s'havia posat el del general Armada, que es va presentar d'improvís a la Zarzuela, sense coneixement del seu capità general. I continua el general Fernández Campos "tractant-com si fos un soldat", davant la meva sorpresa em va exigir: "digui-li que sóc aquí i vora com em rep (el Rei) en l'acte", el que efectivament va succeir.
Fernández Campos li va explicar també a Trevijano que, a les tres del matí del 24-F, va ordenar a un capità de servei a la Zarzuela que es presentés a l'agència EFE i retirés el cable enviat pel rei a Miláns del Bosch al que li deia "que ja no podia fer marxa enrere". Es referia a la suspensió de l'operació polític-militar promoguda per la Corona. Miláns del Bosch, que ja havia tret els tancs al carrer, no obeeix al Rei a l'instant, per això el missatge del monarca a la televisió no pot emetre fins a la matinada. Al 23-F els militars van pagar els plats trencats, tots els condemnats menys un eren militars, tot i que en el cop hi havia més civils que militars: "I amb una dignitat i una lleialtat digna de millor causa tots van mantenir la boca tancada"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS