Catalunya, i més concretament Barcelona, ha estat històricament un dels motors clau de l'extrema dreta a Espanya, juntament amb Madrid i València. El magma de la constel·lació ultradretà és un laberint. CRÍTIC ofereix una guia de les organitzacions que han tingut més pes a Catalunya en els últims anys i de les que encara avui dia segueixen actives. El procés independentista ha estat un revulsiu. La majoria d'organitzacions, partits i entitats estan posicionades dins el nacionalisme espanyol tot i que també hi ha hagut intents de crear entitats que ocupin un espai polític xenòfob independentista.
La Plataforma per Catalunya va marcar un abans i un després en el món ultradretà català. Ara, però, han nascut organitzacions amb una reinterpretació del discurs clàssic de l'extrema dreta
Després de l'èxit electoral de l'extrema dreta, populista i xenòfoba en països com Àustria, Alemanya, França, Dinamarca o els escandinaus ... CRÍTIC vol mirar cap a Catalunya. La majoria d'experts en ciència política i especialistes en extrema dreta coincideixen que a Catalunya oa Espanya no ha pogut créixer un partit xenòfob similar al Front Nacional francès per diversos motius. Aquests són, principalment, la manca de renovació del discurs ultradretà encara impregnat d'un catolicisme propi d'altres temps i d'altra banda, per l'anomenat fenomen de la presència absent: els grans partits conservadors (PP i C 's) ja ocupen espai electoral de la ultradreta.
Organitzacions com la Plataforma per Catalunya han marcat un abans i un després en una escena ultradretana catalana. Però l'extrema dreta a Catalunya es remunta a les històriques sigles de CEDADE. Noves entitats com Somatemps busquen reinterpretar el moviment ultradretà i espanyolista en clau catalana.
Diccionari de l'extrema dreta a Catalunya, de l'A a la Z. Per no perdre en el laberint d'organitzacions, partits, entitats o projectes socials de la ultradreta.
Aliança Nacional (AN)
Aliança Nacional és un partit polític fundat a València el 2006. Neix de les cendres d'antigues experiències ultradretans com Aliança per la Unitat Nacional (AUN). El partit es declara hereu dels feixismes europeus i als seus actes es pot veure tot tipus de simbologia nazi, feixista i franquista. Defineixen la seva ideologia com nacionalisme social i es consideren revolucionaris, anticapitalistes i socialistes no marxistes. El seu lema és «raça-nació-socialisme». Són defensors de les teories racistes argumentades pel 'ius sanguinis' ( 'dret de sang') com a argument per determinar que l'origen d'un individu ha de determinar la seva nacionalitat. AN es pot classificar directament i sense cap dubte com a organització neonazi, però el que més caracteritza AN és la seva ultranacionalisme espanyol, que la porta, fins i tot, a reclamar la integració de Portugal a Espanya. AN manté una feble estructura a Catalunya, actualment sense nucli estable, però encara amb militants actius molt radicalitzats. Amb tot, en molts dels actes convocats al Principat, compta amb el suport i el desplaçament de militància de tot l'Estat espanyol.
L'organització està liderada per un advocat ex convicte: Pedro Pablo Peña Muñoz. El 17 de setembre de 2000, Penya i alguns dels seus camarades van ser enganxats in fraganti quan es disposaven, sobre un pont, llançar artefactes incendiaris contra un autocar ocupat per familiars de presos presumptament vinculats a ETA. Entre els detinguts també hi havia el militant d'AN Íñigo Pérez de Herrasti, cosí de l'actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, alhora cunyat del també actual ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, germà la número dos dels serveis secrets espanyols, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Beatriz Méndez de Vigo. Íñigo Pérez de Herrasti també va ser un dels detinguts per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna de Madrid durant la Diada de 2013.
L'obsessió d'AN amb el procés independentista ha portat el partit a convocar diverses manifestacions a Barcelona els últims anys. Destaquen les declaracions de Pedro Pablo Peña durant la presentació de L'Espanya en Marxa (LEM) a Barcelona el 2013, que, juntament amb altres declaracions de Manuel Andrino, líder de Falange Espanyola (FE), i diverses consignes que es van cridar durant acte, van portar als dos líders neofeixistes a seure a la banqueta arran d'una denúncia de la Fiscalia de Barcelona en què al·legava un delicte d'incitació a l'odi i un altre d'injúries greus.
Manifestants del Casal Tramuntana / JORDI BORRÀS
Manifestants del Casal Tramuntana / JORDI BORRÀS
Casal Tramuntana
El Casal Tramuntana (inicialment anomenat Militia) va ser una associació fundada el 2012 i autodissolt al maig de 2015. El Casal Tramuntana es definia com "un grup de joves identitaris, inconformistes i amb inquietuds socials, culturals i polítiques que s'oposa al fenomen de la globalització, el capitalisme salvatge ia la destrucció de la seva identitat i valors ". Darrere aquests principis s'estructurava una associació que va apuntalar el seu primer centre al gener de 2012 amb un local llogat al barri del Clot de Barcelona. Reflectit en l'experiència italiana del centre social Casa Pound, de la ciutat de Roma -'okupes 'd'extrema dreta que han fet reviure el neofeixisme italià-, el Casal Tramuntana pretenia ser un punt de trobada i captació de joves amb inquietuds polítiques molt clares : nacionalisme espanyol amb pinzellades ultradretans de diverses escoles, des de la xenofòbia de la Plataforma per Catalunya (PxC), passant per la política contestatària de l'escola nacionalrevolucionària del Moviment Social Republicà (MSR), fins al tradicionalisme hispanista de l'antic Moviment Patriòtic català (MPC ). La procedència dels seus membres era diversa i, com a tal, el Casal Tramuntana es va convertir en un magma ideològic entorn de joves ultranacionalistes d'extrema dreta. Tot això, sota l'aparença inofensiva d'una entitat juvenil, sense l'estètica pròpia dels moviments ultradretans més radicals, amb discursos emmascarats que els permetien aparentar total normalitat en un barri popular com el Clot, on van obrir el local inicialment, o l'últim que van tenir, al barri de la Verneda.
Alguns dels seus fundadors són cares conegudes del panorama ultradretà, com l'ex membre del MPC i exregidor de la PxC a l'Hospitalet Alberto Sánchez, o l'ex militant del MSR i actualment també a la PxC Alejandro Fernández. Es duien a terme activitats de tot tipus destinades a mostrar la cara més amable per atreure activistes potencials. Donacions de sang, sortides a la muntanya, recollida d'aliments "per als de casa", xerrades polítiques, menjars populars, presentacions de llibres, etc. El 23 de maig de 2015, durant la jornada de reflexió de les eleccions municipals d'aquest any, el Casal Tramuntana va publicar un comunicat en el qual anunciava el tancament del seu local. Els seus membres segueixen actius en política, alguns dels quals es sospita que poden estar involucrats en noves organitzacions com Tradició Catalana (La Traca).
Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE)
Organització neonazi històrica ja desapareguda, referent, tot i que, de bona part del panorama ultradretà a Espanya. Es crea l'any 1966 a Barcelona i es dissol el 1993. CEDADE es va forjar directament de falangistes, excombatents de la División Azul, militars i policies en actiu, membres de la Guàrdia de Franco i militars nazis de la Wehrmacht exiliats a l'España , com el belga Léon Degrelle i Otto Skorzeny, l'ex coronel austríac de les Waffen SS i cap de l'Organisation der Ehemaligen SS-Angehörigen (Odessa), l'organització clandestina d'antics caps de les SS. És poc conegut que CEDADE va ser, fins a la seva dissolució el 1993, l'organització nacionalsocialista d'Europa més important després de la caiguda del Tercer Reich. Entre els seus membres més destacats trobem importants activistes neonazis com Pedro Valera, Joaquín Bochaca o Ramon Bau. La seu de CEDADE va ser, durant molts anys, el local de l'actual Llibreria Europa, el polèmic negoci ubicat al barri de Gràcia regentat pel neonazi Pedro Varela.
Membres de Democràcia Nacional / JORDI BORRÀS
Membres de Democràcia Nacional / JORDI BORRÀS
Democràcia Nacional (DN)
El dia que Juntes Espanyoles (JJEE) es va dissoldre, el 29 de gener de 1995, es fundava DN a Madrid amb un bon gruix de militants de la desapareguda organització, juntament amb altres procedents de CEDADE o del Front Nacional (FNA). El partit es defineix com socialpatriota i transversal, defugint etiquetes de dreta o extrema dreta. Reflecteix en el Front Nacional francès i el seu nacionalpopulisme. Així com el MSR, des de DN també han tractat de superar el llast del franquisme amb idees renovadores de l'altre costat del Pirineu, tot i que, a diferència de l'MSR, durant els últims anys DN ha sofert de la nostàlgia franquista abandonant en part l'intent renovador amb el mirall europeu com a objectiu.
El partit està liderat pel valencià Manuel Canduela, un actiu militant ultradretà i antic dirigent del grup neonazi Acción Radical, desarticulat el 1993 per la policia espanyola. DN té certa implantació a Catalunya. El primer dirigent de DN al Principat va ser Ignacio Mulleras, exregidor a Olot per la PxC i que anys abans ja havia transitat per CEDADE. El partit disposa de diversos nuclis actius a Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona (amb especial implantació en algunes poblacions de la Costa Daurada) i Girona. A la fi de 2014 va dissoldre el petit però actiu nucli de Cardedeu, impulsat per Ana Castillo, una jove que anteriorment havia estat candidata del PPC i de la PxC. D'altra banda, és destacable la participació del líder de Democràcia Nacional Jove (DNJ) i actual vicepresident de DN, Pedro Chaparro, en l'atac al Centre Cultural Blanquerna de Madrid durant un acte organitzat per la Generalitat de Catalunya durant el dia d'Onze de setembre de 2013. Els resultats electorals d'aquest partit han estat escassos, obtenint només un regidor en un poble de Valladolid a les municipals de 2015.
divisió Europa
Aquesta organització fantasmagòrica es va donar a conèixer per primera vegada durant la manifestació convocada a Barcelona per LEM el 12 d'octubre de 2013. S'especula que una part dels seus integrants són porters de la discoteca La Daurada Beach Club, de Vilanova i la Geltrú. L'escassa informació de què es disposa de Divisió Europa és a través d'un perfil de Facebook (ja desaparegut) on es definien com a "plataforma ciutadana amb aspiracions polítiques i per tal de promoure la cultura espanyola i els valors nacionals". Tot i aquesta presentació, els escassos militants de Divisió Europa no tenien molt aspecte de "plataforma ciutadana", sinó de grup paramilitar: homes de constitució molt forta, uniformats amb samarretes corporatives, roba negra, pantalons i botes militars.
S'han deixat veure pràcticament només durant els actes ultradretans del 12 d'octubre de 2013 i de 2014, realitzant tasques de seguretat i de servei d'ordre en les dues convocatòries. Durant l'acte de 2014, alguns dels seus integrants van realitzar salutacions feixistes i la crema de diverses estelades. David Colmero, representant d'aquesta organització, va ser l'encarregat de fer el parlament en la roda de discursos de l'acte de Montjuïc de 2014. Actualment, Divisió Europa no té cap tipus d'activitat.
Concentració ultradretà / JORDI BORRÀS
Concentració ultradretà / JORDI BORRÀS
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS)
FE de les JONS és una de les organitzacions que es proclamen hereves del partit d'inspiració feixista fundat per José Antonio Primo de Rivera. A part de FE de les JONS, avui dia hi ha diverses organitzacions actives que es proclamen falangistes.
L'organització FE de les JONS es va fundar el 1976 a Madrid i actualment està liderada per Norberto Pico Sanabria. Aquest partit és el que té més implantació a Catalunya de totes les organitzacions que inclouen el terme Falange entre la seva sigla. Es declaren nacionalsindicalista, és a dir, partidaris d'un sistema econòmic igualitari, favorables a l'abolició del Parlament i dels partits polítics i aposten per la construcció d'un sindicat únic i vertical coordinat entre empresaris i treballadors. Són, en part, el que alguns autors denominen "falangistes d'esquerres", que recullen la tradició de Ramiro Ledesma i Onésimo Rodó de les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) i del falangisme de José Antonio Primo de Rivera. No obstant això, el seu discurs social és més moderat que el de Falange Autèntica (FA), partit que directament es declara "antifranquista".
El més destacable de l'escassa acció política de FE de les JONS a Catalunya ha estat una política unidireccional dirigida a la qüestió nacional, destacant la irrupció que ha practicat en el si de convocatòries unitàries al voltant del 12 d'octubre i el 6 de desembre, sumant-se tant als actes del Moviment Cívic d'Espanya i Catalans com l'acte de Societat Civil Catalana (SCC) de 2014. Tal ha estat la implicació de FE de les JONS amb aquests moviments que una part de la seva militància, especialment alguns dels individus que formen un nucli molt actiu a la comarca del Maresme, han fet tasques de servei d'ordre en diverses d'aquestes manifestacions. Un dels nuclis actius de FE de les JONS és a Roquetes, al Baix Ebre, on disposen de local propi. Aquest nucli ha destacat en els últims anys per la defensa activa del monument franquista de Tortosa.
La bandera franquista a una concentració del 12 d'Octubre / JORDI BORRÀS
La bandera franquista a una concentració del Dotze d'Octubre / JORDI BORRÀS
Front per Espanya (FXE)
Aquesta organització sui generis es va presentar a Barcelona el 12 d'octubre de 2013 durant el tradicional acte d'homenatge a la bandera espanyola que els sectors ultradretans més radicalitzats fan a la muntanya de Montjuïc. El Front per Espanya (o Front x Espanya; utilitzen les dues grafies) ha estat liderat per David Castillo, un jove taxista de Barcelona a cavall entre un perfil delinqüencial i un lleugerament polititzat.
Des del punt de vista ideològic, a través dels comunicats de FXE, es pot desprendre que aquesta organització es defineix com "ni d'esquerres ni de dretes", sinó partidària de la tercera posició, de la defensa a ultrança de la unitat d'Espanya i d'un paneuropeisme característic dels partits neonazis. En diversos comunicats, el FXE va defensar directament les idees d'Adolf Hitler i del seu règim, apropant l'organització a postures clarament neonazis. No obstant això, el marcatge lideratge de Castell, la poca militància de l'organització i el patró polític de baix nivell de tots han estat els responsables d'una línia ideològica i estratègica erràtica, sovint improvisada i amb uns fonaments res il·lustrats.
Les últimes accions del FXE es van produir a la tardor de 2014. L'Onze de Setembre, el FXE va anunciar una convocatòria (finalment no es va produir) al Parlament de Catalunya el 19 de setembre, just el dia que havia d'aprovar la Llei de consultes que permetria celebrar la consulta sobiranista del 9 de novembre. Durant la convocatòria del 12 d'octubre de 2014, el FXE es va unir als actes convocats per LEM. Dies després, el FXE va anunciar l'ocupació d'un fantasmagòric "Llar Social Rafael Casanova" en algun lloc del Baix Llobregat, el qual va resultar ser únicament una operació propagandística. Des de llavors, el FXE ha cessat tota activitat, i el seu líder, David Castillo, ha desaparegut del panorama polític.
L'Espanya en Marxa (LEM)
Aquesta plataforma unitària es va presentar durant l'acte d'homenatge a la bandera espanyola fet a Montjuïc el 12 d'octubre de 2013. LEM era formada inicialment per DN, AN, Nus Patriota Espanyol (NPE), La Falange (FE), i el Moviment Catòlic Espanyol (MCE). Poc temps després de la seva formació, disputes sobre les estratègies de cara a les eleccions europees de 2014 i tensions entre els cabdills d'algunes formacions integrants van causar la sortida de DN de LEM. La plataforma, ja sense DN, es va presentar en forma de marca electoral sota la sigla de LEM a les eleccions europees de 2014, amb el resultat de 17.000 vots a tot l'Estat. L'activitat de LEM ha quedat congelada després que AN abandonés la plataforma a mitjans 2015.
Milícia Catalana (MC)
Milícia Catalana va ser una organització armada d'extrema dreta, espanyolista i integrista catòlica que va actuar a Catalunya des de l'any 1985 fins al 1991. Els seus objectius principals, perpetrats amb artefactes explosius o trets dissuasoris, van ser clíniques avortistes, locals freqüentats per homosexuals i seus d'organitzacions independentistes. El seu emblema encara queda en una part de l'imaginari col·lectiu de l'extrema dreta a Catalunya, la "bandera creuada", una bandera idèntica a l'estelada però que substitueix l'estrella blanca per una creu potençada del mateix color. També va ser el logotip de la MPC i de les seves joventuts, trucades batzegades. MC va impulsar, sota el mateix ideari -integrisme catòlic i espanyolisme en clau catalana-, el partit MPC, d'on van sortir nombrosos quadres dirigents que anys després s'incorporarien a la PxC. Tot i el cessament de l'activitat armada, oficialment MC mai s'ha dissolt. Els seus principals dirigents van ser Juan Carlos Criado Guasch i Carlos Francisoud Araguas. La sospita que MC tingués relació amb les clavegueres de l'Estat i cossos policials espanyols, avui dia, encara no s'ha pogut aclarir.
Moviment Patriòtic Català (MPC)
Partit creat el 1994 impulsat per Carlos Francisoud, exdirigent de MC. L'organització es declarava nacionalsindicalista, antiseparatista i amb un clar pòsit integrista catòlic d'inspiració carlina. Una de les característiques del grup va ser la de crear un partit espanyolista d'extrema dreta en clau catalana, utilitzant tant el català com el castellà en les seves publicacions, bevent, principalment, del concepte del catalanisme hispànic, tal com ho va fer MC i actualment Somatemps.
Alguns dels seus militants, com Ramón Quadrat Carvajal, membre de les joventuts del MPC, anomenades batzegades, i condemnat a 6 anys de presó per col·locar una olla a pressió farcida de cloratita en un carrer adjacent a les Cotxeres de Sants l'any 2001, transiten precisament per Somatemps. D'altres, com David Parada o Alberto Sánchez, van seguir en política passant per la PxC, tal com ho va fer el seu líder, Carlos Francisoud, que de manera puntual va ser candidat pel partit d'Anglada a Badalona. El seu emblema i el de les seves joventuts era el mateix que el de MC, l'anomenada "bandera creuada".
Ultres / JORDI BORRÀS
'Ultres' / JORDI BORRÀS
Moviment Social Republicà (MSR)
Fundat a Barcelona el 1999, el partit recull el bagatge d'Alternativa Europea (AE), és d'ideologia nacionalrevolucionària. Defensa la unitat d'Espanya "tenint en compte" la seva diversitat cultural, es defineix com a republicà, i aposta per la justícia social. Alguns autors classifiquen el MSR com a partit "socialista no marxista", de "feixisme vermell", o directament de neonazi. És destacable del MSR l'aposta per renovar el panorama nostàlgic de l'extrema dreta espanyola, defugint la rèmora del franquisme i de la seva iconografia. L'organització rebutja classificar-se de dretes o d'esquerres, també rebutja l'etiqueta d'extrema dreta definint-se com partit transversal, revolucionari, basat en les teories del tercerposicionisme.
Aquesta organització va ser liderada pel seu fundador, Juan Antonio Llopart Senent, fins a mitjans de 2014, quan aquest va abandonar el partit per crear una organització anomenada Sobirania i Llibertat (Syl). El seu llenguatge, símbols, colors (negre i vermell) i algunes de les seves posicions ideològiques en algunes qüestions podrien recordar els de l'esquerra alternativa. Precisament aprofitant aquest equívoc, han intentat infiltrar-se en sindicats, plataformes i lluites veïnals diverses sense ser percebuts com a agents ultradretans. Fruit del seu posicionament contra Israel, també van tractar d'infiltrar-, sense èxit, en moviments propalestins. El MSR ha conreat durant anys els contactes en l'àmbit internacional, formant part de l'Aliança dels Moviments Nacionals Europeus, una aliança de partits ultradretans europeus formada, entre altres, per la italiana Flama Tricolor, el Partit Nacional Britànic o el Jobbik hongarès. Actualment, el MSR està en hores baixes a Catalunya, fruit, en part, de la crisi de lideratge després de la sortida de Llopart i altres militants destacats. Aquest partit mai ha tingut uns resultats electorals destacables, aconseguint només un regidor a la província de Guadalajara en l'any 2011. En les municipals de 2015 va estar a punt d'aconseguir un regidor a la localitat gironina de Riudarenes.
Partit Nacional Socialista Català (PNSC)
Ultraderecha - PxC
Militants de Plataforma per Catalunya / JORDI BORRÀS
Partit creat el 1979 i liderat pel pintor Josep Anton Martín Teixidor (de sobrenom 'Vitriol'), que tan sols va aglutinar una quinzena de militants. El PNSC va ser una organització impulsada, a manera de globus sonda, per CEDADE, organització espanyolista i neonazi. El seu objectiu va ser intentar atreure possibles militants d'ultradreta catalanista a l'ideari nacionalsocialista, transitant únicament entre un catalanisme regionalista sense reivindicar opcions independentistes. El PNSC només es va limitar a l'elaboració de propaganda que s'estampava des dels mateixos tallers de CEDADE. El PNSC es va dissoldre a principis dels anys vuitanta sense aconseguir el propòsit.
Plataforma per Catalunya (PxC)
Partit xenòfob i nacionalista espanyol, qualificat de dreta populista per molts autors, va néixer el 2003 reflectint-se en el Front Nacional francès de Jean-Marie Le Pen. La PxC ha estat el partit ultradretà més important a Espanya ia Catalunya des de la desaparició de Força Nova (FN). Aquesta organització ha destacat des d'un bon principi per a un lideratge inqüestionable ocupat per Josep Anglada i Rius (un exdirigent de FN) encara que va ser destituït, a principis de 2014, del càrrec de president del partit que ell mateix va crear. Anglada va forjar el germen de la PxC a 2000 a Vic, amb el naixement de la Plataforma Vigatana, que va fer bandera del populisme antiimmigració amb rèdits electorals.
Molts dels membres més destacats de la PxC han transitat anteriorment per altres organitzacions ultradretanes com CEDADE, FN, JJEE, MPC, però alguns també havien militat prèviament en partits de la dreta liberal com el PP i C 's. En les eleccions del Parlament de Catalunya de 2010, la PxC va aconseguir més de 82.000 vots, quedant-se a només 12.000 vots d'aconseguir diputats a la cambra catalana. A les municipals de 2011 va aconseguir 67 regidors a tot el Principat. Actualment, la PxC només conserva 8 de aquells regidors després de la derrota de les municipals del 2015. Actualment, el partit està presidit per August Armengol i el seu secretari general és Robert Hernando. La PxC es troba en ple procés de confluència amb altres partits ultradretans per impulsar la nova marca electoral Respecte.
respecte
Nova marca electoral fruit del procés de confluència de la PxC, del Partit per la Llibertat (PxL) i d'España2000. Va fer el seu congrés fundacional el 23 d'abril de 2016 a la localitat catalana de Coma-ruga (municipi del Vendrell). Té com a objectiu convertir-se en l'organització islamòfoba i identitària de l'Estat amb el mirall de patriotes europeus contra la islamització d'occident i del Front Nacional com a referents.
Fruit del congrés fundacional, van sortir tres dirigents: Rafa Ripoll, provinent d'España2000; José María Ruiz Porta, de l'PxL, i August Armengol, home clau en la PxC i regidor d'aquest partit al Vendrell. Amb motiu del congrés, la número dos del moviment islamòfob alemany patriotes europeus contra la islamització d'occident va recolzar la creació de Respecte.
Sobirania i Llibertat (Syl)
Sobirania i Llibertat neix oficialment a l'agost de 2014 i s'inscriu en el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior espanyol al novembre del mateix any. Syl és el resultat del trencament en el si del MSR a conseqüència de les diferències estratègiques entre una part de la direcció del partit, encapçalada per qui va ser l'ànima fundadora, líder històric i secretari general, Juan Antonio Llopart; el president, Antonio Martínez Cayuela; la coordinadora general, Carmen Martín Padial, i, per contra, la part més jove del partit, representada, entre d'altres, per Jordi Albert de la Font, que és qui es va quedar la sigla de l'MSR després del trencament. No obstant això, pel que sembla, Jorge de la Font hauria abandonat el MSR per ingressar recentment a la PxC. Llopart i alguns exdirigents i destacats activistes històrics del MSR com Jordi Garriga o Josep Alsina (actual president de Somatemps) es van replegar a Syl com a sortida política davant les disputes estratègiques.
Les idees força del manifest fundacional de Syl són: "sobirania, solidaritat, llibertat i Europa", sota les quals desenvolupen un discurs paneuropeista, antisemita, anticapitalista i espanyolista. Tot i la suposada retòrica anticapitalista, els pocs actes públics que per ara ha realitzat el partit han estat únicament a remolc del discurs espanyolista, sumant-se en diverses ocasions a actes de Societat Civil Catalana (SCC), l'últim dels quals va ser el 31 de gener a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Des de fa alguns mesos, Syl ha cessat pràcticament tota activitat, també a la xarxa, abandonant l'objectiu d'esdevenir un nou refugi d'irreductibles "patriotes nacionalrevolucionaris".
Concentració de Somatemps / JORDI BORRÀS
Concentració de Somatemps / JORDI BORRÀS
Somatemps
Darrere d'aquest joc de paraules entre "estem a temps" -d'aturar l'independentisme- i el Sometent -organització paramilitar catalana d'autodefensa civil-, s'amaga una entitat constituïda a la vila de Santpedor, poble natal del president fundador, Josep Ramon Bosch, a la fi del 2013. Somatemps va néixer amb la intenció d'esdevenir un 'think tank' del nacionalisme espanyol a Catalunya. Entre els seus impulsors i membres destacats, trobem personalitats i acadèmics diversos, entre els quals destaca l'expresident de SCC, Josep Ramon Bosch (que, tot i mantenir-se com a president de forma legal, va abandonar l'entitat per centrar-se en SCC), els professors de la Universitat Abat Oliba-CEU, Javier Barraycoa i Jordi Cabanes (es desconeix si encara forma part) o el també historiador, biòleg i filòsof Josep Alsina.
Actualment, la direcció de Somatemps la formen Josep Alsina (president), Xavier Codorniu (secretari) i Xavier Brustenga. Tant Alsina com Codorniu són impulsors de SCC encara Alsina va declarar haver-se desvinculat de l'entitat després d'assistir a algunes reunions. Josep Alsina és un destacat militant de l'extrema dreta catalana, va militar al Partit Espanyol Nacional Socialista (PENS), a FN, l'MSR i actualment es troba també en l'òrbita de Syl. D'altra banda, un dels altres membres destacats és Javier Barraycoa, secretari de la junta regional de la Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) a Catalunya.
A Somatemps conviuen diferents sensibilitats de l'extrema dreta catalana. Des de l'ala carlista, representada per Barraycoa, fins a sectors nacionalrevolucionaris, com el mateix Alsina. Amb tot, Somatemps es presenta com una entitat historicista que es basa en la teoria del catalanisme hispànic, un concepte revisionista que parteix del plantejament que el veritable catalanisme és el d'arrel hispanista, és a dir, el regionalisme folklòric que mai discutirà la unitat inqüestionable de Espanya encara reivindicar la cultura i la llengua com a pròpies, és a dir, la mateixa línia ideològica d'intentar crear una organització d'extrema dreta en clau catalana, tal com van assajar MC i el MPC anys abans. Cal destacar que Somatemps és una de les 52 associacions fundadores de SCC, i és, sense cap dubte, la més destacable, fins al punt que les dues associacions van compartir president, Josep Ramon Bosch, fins a setembre de 2015.
Tradició Catalana (La Traca)
La Traca és l'acrònim de Tradició Catalana. Les primeres notícies d'aquest grup juvenil apareixen al juliol de 2015 a través del web de Somatemps, organització que publica periòdicament fotografies de les seves accions, dutes a terme en diverses localitats maresmencs, a Barcelona o Sant Cugat i que es resumeixen en el 'enganxada d'adhesius, pintades i boicots a murals independentistes.
La declaració fundacional de la Traca es va penjar a la web de Somatemps de l'Onze de Setembre de 2015 i ara mateix és l'única organització que manté un vincle aparent. En aquesta declaració fundacional es presentava un logotip amb l'acrònim de La Traca i una X vermella sobre fons blanc que recorda inequívocament la creu de Borgonya (o de Sant Andreu) utilitzada pels carlistes. En el manifest es defineix La Traca com "un moviment juvenil que es fonamenta en les arrels espirituals i històriques que van engendrar Catalunya". Frases com "Catalunya, sé hispana, sigues cristiana / Catalanitat és Hispanitat / El nostre Comtat, cor de la Hispanitat / Visca la Catalunya hispana" posen en evidència el pòsit nacionalista espanyol i tradicionalista que porta a pensar en les evidents connexions amb el sector carlista ( representat per Barraycoa) en el si de Somatemps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS