Governi qui acabi governant a Madrid, ara i aquí la tasca del sobiranisme català és la d'anar construint el nou estat. Ningú no ens el donarà" , cal anar posant les bases del País que volem , per preparar-ne el lideratge al Parlament de la nova República Catalana.

Al sainet polític espanyol, com en una comèdia convencional, a cada escena s'obren i tanquen portes. Hi apareixen i s'hi escenifiquen variants, però en funció del procés de Catalunya, en substància les coses no varien.Tombada la possibilitat de grup parlamentari propi per a En comú podem i guardat al calaix de Podemos el tan "innegociable" referèndum, els drets nacionals dels catalans s'erigeixen en la línia vermella que els manaies de Ferraz estan tan poc disposats a traspassar com els actuals inquilins de La Moncloa i els seus acòlits de C's. Els d'Iglesias se l'han envaïnat per aplanar el camí a un hipotètic acord amb el PSOE, que sembla interessar només Pedro Sánchez; mentre els poders fàctics de debò, els de la troika, pressionen per la gran coalició que els asseguri seguir menant el tren espanyol pels rails de l'austeritat, tot evitant la presència al govern d'un corcó antisistema que els pogués posar pals a les rodes.

Entre el mal major de la gran coalició, el mal conegut del PP, amb l'afegit per més mal de Ciudadanos, i l'hipotètic gir cap a la tèbia socialdemocràcia d'un PSOE pròxim al liberalisme i marcat de prop per Brusel·les -bé que potser amb toc social i l'empelt de modernitat de Podemos incomodant amb la pedra a la sabata de la plurinacionalitat- i amb el potencial afegit d'alguns nacionalistes perifèrics -improbable el dels catalans- l'eventualitat d'unes noves eleccions generals apareix encara com una aventura de resultats incerts, sense grans auguris -cal dir-ho- ni per Catalunya ni per Espanya. Així doncs, governi qui acabi governant a Madrid, ara i aquí la tasca del sobiranisme català és la d'anar construint el nou estat. Ningú no ens el donarà.

I la transformació social ?

Des de les esquerres sobiranistes, els que ho som d'esquerres, amb un govern català transitori entre el centre-dreta i l'esquerra moderada, què podem fer per avançar a l'ensems cap a un model de societat lliure, solidaria i sostenible ? No sembla que hi hagi dreceres. La realitat ens constrenyeix a anar pas per pas tenint present a més el context social, polític i econòmic del país i l'extern, a adaptar la velocitat de creuer a les possibilitats pròpies i als condicionants d'un full de ruta comú, que caldrà anar refent. No hi ha fórmules magistrals, però tampoc no sembla que calguin grans invents. Entenent i acceptant la transversalitat del procés, per tal de garantir-ne la necessària extensió caldrà procurar aproximar-hi En Comú Podem, Procés Constituent i el màxim de moviments socials. I que s'hi mantingui la implicació de la CUP. Així, amb la celebració d'un referèndum sobre la independència en algun moment del procés i amortint tot el possible la inevitable ruptura -el xoc de trens- hem de poder assolir l'estat propi, mentre treballem per la cohesió de les esquerres i la seva consolidació, per preparar-ne el lideratge al Parlament de la nova República Catalana.