La legislació desenvolupada a l'Estat espanyol per reprimir el moviment independentista basc no s'aplica amb la mateixa vehemència i de manera similar a la ultradreta, ja que la majoria d'entitats i col·lectius ultradretans estan constituïts legalment i reben supvenciones l'estat.

En l'acte d'enaltiment de la figura d'un membre del Batalló Basc Espanyol en un restaurant de Madrid van participar també ultradretans vinculats al franquisme, al falangisme i al carlisme.

 Ladislao Zabala Solchaga, membre de l'escamot terrorista ultradretà Batalló Basc Espanyol, condemnat el 1985 per l'Audiència Nacional a 231 anys de presó per un total de set assassinats i dues més frustrats, va rebre a Madrid un homenatge pòstum. Zabala va ser homenatjat per la Llar Social Ramiro Ledesma de Madrid (HSM), juntament amb L'Espanya en Marxa i una multitud d'ultradretans vinculats al franquisme, al falangisme i al carlisme.
Zabala va morir, segons una esquela pública, el 30 de juliol d'aquest any. La participació del col·lectiu neonazi HSM -i la dels altres ultras- en aquest acte queda demostrada amb la fotografia a què ha tingut accés en exclusiva la Directa. En el cartell en què s'enalteix la figura de Zabala (amb una frase en la qual s'insta a que el seu exemple "guiï la lluita per Espanya" i la "unitat de tots els patriotes") apareix l'emblema del col·lectiu neonazi, juntament amb altres logotips vinculats amb l'extrema dreta, com l'escut franquista amb l'àguila de Sant Joan, el jou i les fletxes falangistes, la creu vermella de Borgonya i l'empunyadura de Tizona, l'espasa del Cid, el logotip de la plataforma antisistema espanyolista la Espanya en Marxa, formada avui dia -i després de diverses deserciones- per Nus Patriòtic Espanyol, Moviment Catòlic Espanyol i La Falange.

Un restaurant de Madrid, punt de trobada de la ultradreta

La defunció de Zabala situa la data de l'homenatge entre principis d'agost i principis d'octubre. Tot i desconèixer amb exactitud quan es va realitzar, no hi ha dubtes en relació al lloc on es va celebrar l'acte: el restaurant Els Cent Balcons, un negoci situat al cèntric passeig del Rei, a tocar de la madrilenya estació de metro de Príncep Pío , al districte de Moncloa-Aravaca. La vinculació dels Cent Balcons amb l'extrema dreta no és cap novetat, amb una promiscuïtat que els ha fet acollir, com ha comprovat la Directa, actes d'un ampli ventall de l'espectre ultra, a més dels grupuscles esmentats anteriorment. Entre els seus assidus es troben la Falange Autèntica, el populista i xenòfob Partit per la Llibertat (PxL) o la Germanor de Combatents de la Divisió Blava, una entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d'infanteria número 250 de les tropes hitlerianes derrotada per les tropes soviètiques.

La celebració d'aquests actes acostuma a no transcendir dels cercles feixistes més propers. Però no sempre és així. Es dóna la circumstància que aquest restaurant va acollir el 21 de maig -tres dies abans de les eleccions municipals- una festa-míting de Falange de les JONS amb la presència del candidat a la Comunitat de Madrid, l'exmilitar i advocat Jorge Garrido San Román . En aquest acte també va participar Iván González Sánchez, candidat a l'Ajuntament de Madrid. Els resultats electorals d'aquesta formació neofeixista van ser força discrets: La Falange de les JONS va obtenir 2.082 vots (0,13%) en la contesa electoral per l'alcaldia de la capital espanyola, i 5.588 (0,18%) a la Comunitat de Madrid .

El dia d'aquella reunió falangista, una parella jove va ser agredida amb força violència després que la noia, en passar per davant del restaurant i veure un cartell xenòfob contra la immigració, retirés l'anunci esquinçant. A partir d'aquest moment, la parella va ser presumptament colpejada i insultada per part d'un grup nombrós de feixistes, entre els quals es trobava Carlos Alberto V. -segons afirmen les víctimes del agressió-, persona vinculada a la propietat de Els Cent Balcons i simpatitzant del neonazi HSM.

Aquest col·lectiu (HSM) s'ha inspirat explícitament en el neofeixisme italià de la Casa Pound i té connexions amb partits neonazis com l'alemany NPD i el grec Alba Daurada. Des que va començar a funcionar, HSM ha intentat oferir una cara amable publicitant activitats aparentment pacífiques (si bé xenòfobes) com la recollida d'aliments i l'esport.

Les agressions van produir lesions de diferent consideració a la parella, inclosa una luxació d'espatlla. Uns mesos després, a principis de setembre, la mateixa parella va tornar a patir una agressió davant el restaurant Els Cent Balcons, segons consta en una segona denúncia. En total, les persones agredides han presentat dues denúncies davant la policia per agressions físiques i una tercera per assetjament.

Ladislao Zabala, braç executor del Batalló Basc Espanyol

Ladislao Zabala Solchaga, nascut el 1953 i originari de Sant Sebastià, va ser fill del vicepresident de la Diputació franquista de Guipúscoa dels anys seixanta, el carlista José María Zabala, i nét del general José Solchaga. Solchaga va formar part de les tropes que van reprimir, als anys vint, la revolta del Rif, i en 1934, la vaga revolucionària a Astúries. El militar va participar després en el cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 a Navarra, i els regiments comandats per ell van intervenir en l'ocupació de Guipúscoa, Jaca, la Vall d'Aran, Tarragona i Barcelona.

Ladislao Zabala va ser una peça clau del terrorisme ultradretà al País Basc durant la Transició i els anys de la guerra bruta. Zabala, juntament amb Ignacio María Iturbide "Piti", va formar part del Batalló Basc Espanyol, un escamot armat ultradretà, que, com va explicar el periodista Xavier Vinader en diverses publicacions, actuava amb un important nivell de tolerància, quan no de complicitat, amb importants sectors dels aparells policials de l'època al País Basc, en operacions encobertes a un costat i altre de la frontera francesa.

La comanda de Zabala i Iturbide va executar set assassinats i dues més frustrats, que van deixar dues persones malferides a la província de Guipúscoa entre els anys 1979 i 1981. El primer assassinat va ser reivindicat per un grupúsclo anomenat Triple A, i els vuit següents pel Batalló Basc Espanyol. Els seus objectius eren persones de l'esquerra abertzale, simpatitzants abertzales i persones de l'entorn d'ETA.

La militància de Zabala havia estat denunciada des de 1979 per diverses associacions veïnals i antifeixistes. Des d'octubre de 1980 hi havia una ordre de recerca i captura per tinença il·lícita d'armes amb el seu nom i va ser detingut, com Iturbide, el març de 1981, pocs dies després del 23-F. Va ser jutjat i condemnat aquell any pels assassinats de José Ramón Ansa, Tomás Alba (regidor per Herri Batasuna a Sant Sebastià), Felipe Sagarna, Miguel María Arbelaiz, Luis María Elizondo, Joaquín Antimasbere i Francisco Ansa. Zabala va obtenir el tercer grau el 1992, va accedir a la llibertat condicional el 1994 i va obtenir la llibertat definitiva el 1999.

Impunitat i apologia

L'apologia del nazisme, la incitació a l'odi, la promoció del racisme, la negació de l'holocaust o les actuacions individuals violentes en aquesta línia són delictes tipificats en el Codi Penal espanyol, en concret pels articles 510 i 607. Tot i així, a la pràctica, la gran majoria d'aquests delictes queden impunes. Llarga és la llista de casos que han quedat guardats en un calaix: el premi a la Germandat de Combatents de la Divisió Blava lliurat per la delegada del Govern a Catalunya, María dels Llanos de Luna, del Partit Popular; el cas Panzer; les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs o les amenaces realitzades des d'un compte de Facebook anònima, presumptament gestionada per l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, així com la difusió a YouTube de vídeos de propaganda feixista -tot i que al setembre el jutjat d'instrucció número 3 de Manresa va obrir diligències prèvies contra Bosch-.

La legislació desenvolupada a l'Estat espanyol per reprimir el moviment independentista basc no s'aplica amb la mateixa vehemència i de manera similar a la ultradreta, ja que la majoria d'entitats i col·lectius ultradretans estan constituïts legalment. El periodista Xavier Vinader sostenia que l'apologia ultradretà no té conseqüències a l'Estat espanyol. "Es generen contrastos sorprenents. Perquè s'ha detingut persones per fer comentaris sobre la monarquia a Facebook, i s'han registrat i desmantellat ateneus llibertaris amb excuses similars ". L'homenatge a Ladislao Zabala a Los Cent Balcons és una mostra més d'aquesta impunitat, enaltiment i apologia tolerada.