Diversos simpatitzants d'extrema dreta han desplegat aquest dilluns a l'entrada de l'Audiència Provincial de Madrid una pancarta a favor dels quinze acusats d'assaltar la llibreria catalana 'Blanquerna' al setembre de 2013, abans del començament del judici.

Caps de grups ultres s'enfronten a penes de presó per l'assalt al centre cultural Blanquerna a la Diada de 2013.

L'atac va ser la carta de presentació de L'Espanya en Marxa, coalició de partits que va reeditar el fracàs electoral de la ultradreta.

L'últim intent de l'extrema dreta amb carnet per fer-se un forat mediàtic i electoral acaba a la banqueta. L'Audiència de Madrid jutja a partir d'aquest dilluns a 14 homes i una dona per l'assalt al centre cultural Blanquerna, ocorregut l'11 de setembre de 2013, durant la celebració de la Diada.

Entre els acusats hi líders de les formacions que integren o integraven en aquell moment L'Espanya en Marxa, una coalició de partits d'ultradreta que va fer l'atac la carta de presentació del seu frustrada iniciativa per adquirir el protagonisme que se'ls resisteix des dels primers anys de la transició.

Per uns mesos, noms com La Falange o Alianza Nacional van tornar a esmentar en els mitjans de comunicació. Però una vegada més, les urnes van tornar al seu nínxol residual als partits nostàlgics del règim franquista. Ni tan sols la dimensió del desafiament sobiranista a Catalunya els va permetre atreure cap a si els focus.

Els autors de l'atac s'enfronten ara a penes de presó. La Fiscalia demana condemnes de fins a 4 anys i 2 mesos que s'endureixen en els escrits de la resta d'acusacions, especialment en el cas de la Generalitat, que sol·licita 16 anys i 9 mesos per a tots ells i un més per l'assaltant que va tapar la cara .

Els assaltants van propinar empentes, van tirar la senyera, van causar desperfectes, van cridar "No ens enganyen, Catalunya no és Espanya" i, abans de marxar, van expandir un gas que va provocar irritació en ulls i gola als presents.

Unes setmanes abans de l'assalt, cinc petits grups havien fet públic un manifest titulat L'Espanya en Marxa, pràcticament desconegut fins que van entrar a empentes a Blanquerna. Apareixien com a firmants La Falange, Alianza Nacional, Democracia Nacional, Nus Patriòtic Català i Moviment Catòlic Espanyol. Exceptuant aquest últim, tots van comptar amb dirigents o membres de les seves llistes electorals en l'assalt al centre cultural.

En el text tot just havia novetats respecte al tradicional ideari ultradretà, si bé els signants aprofitaven l'auge del desafiament separatista i exigien "la prohibició immediata de la difusió de les idees secessionistes amb el compliment íntegre de les penes per als delictes de lesa pàtria i de terrorisme ".

Un mes després, a la Festa de la Hispanitat, Montjuïc va mesurar si el procés havia atiat la flama de la ultradreta, com podria deduir de l'atac al centre cultural Blanquerna. Però com en anteriors ocasions, la convocatòria va fracassar. Només 300 persones van respondre a la crida de L'Espanya en Marxa perquè acudissin "patriotes" des de tots els racons del país.

El fracàs de l'últim intent per ressorgir de l'extrema dreta, a la calor de fenòmens com el grec, acabava per estavellar-se a la següent cita amb les urnes. En les eleccions europees de 2014, les de la irrupció de Podem, la coalició de L'Espanya en Marxa va recollir 16.876 vots. El caïnisme entre els partits de la ultradreta espanyola va tornar a fer efecte i, a hores d'ara, només tres dels cinc integrants originals continuen al front comú, que no va concórrer com a tal a les últimes eleccions generals.

Aquest dilluns s'asseuen al banc dels acusats diversos històrics de l'extrema dreta, entre ells el líder de la Falange, Manuel Andrino, el vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, i el destacat militant d'Alianza Nacional Iñigo Pérez de Herrasti. La Fiscalia demana dos anys de presó per a cada un d'ells per un delicte de desordres públics i un altre de danys.

Pérez de Herrasti, de 56 anys, va ser condemnat a 14 anys de presó el 2000 per tinença d'explosius i armes amb què pretenia atemptar contra un autobus de familiars de presos d'ETA. És cosí del ministre de Defensa, Pedro Morenés, i una de les seves germanes està casada amb el titular de Cultura en funcions, Iñigo Méndez de Vigo, segons va publicar Ara.

Sánchez Llibre, agredit

En el judici que arrenca aquest dilluns exerceix també l'acusació l'exdiputat de CiU i dirigent d'Unió Josep Sánchez Llibre, protagonista involuntari dels fets, en ser enderrocat d'una empenta per un dels ultradretans, com mostren les imatges de les càmeres de seguretat que avui publica eldiario.es. També va ser agredit un càmera de la televisió autonòmica catalana, el treball aquell dia també servirà de prova. Empresa i treballador estan personats i també exerceixen d'acusació.

És la Generalitat i Sánchez Llibre que exposen més delictes i demanen penes més altes. Als esmentats, aquestes acusacions sumen un altre contra l'autoritat, amenaces, coaccions, injúries i ultratge a la bandera de Catalunya. La pena que comporta aquest últim és una multa de 10 mesos amb una quota diària de 10 euros. En total 16,9 i 15,9 anys de presó per a tots els acusats i un més per a Jesús Fernando Fernández Gil, l'home que obre la comitiva d'ultres a empentes, amb ulleres de pasta taronja i un mocador que ocultava el seu rostre. Precisament, aquest és l'agreujant.

Segons el relat que fa la Fiscalia, quan el delegat de la Generalitat a Madrid Josep Maria Bosch prenia la paraula per presentar l'acte, va accedir al local "un grup de persones prèviament concertades en la finalitat de protestar davant del mateix i impedir la seva celebració i actuant per motius clarament ideològics ". Els quinze acusats van atemptar "contra la pau social i van actuar en grup de forma conjunta", destaca el Ministeri Públic.

Aquest extrem ho neguen algunes de les defenses, que demanen la lliure absolució de tots els acusats. El líder de la Falange, Manuel Andrino, defensa que no hi va haver concert previ per accedir al local, ni "motius clarament ideològic".

És una estratègia diferent a la d'altres acusats, entre ells la de Pérez de Herrasti. En l'escrit, l'advocat d'aquest últim coincideix que la presència del seu defensat es va deure a una convocatòria per les xarxes socials, però el caràcter ideològic de la mateixa queda reflectit quan afirma: "Donat el caire independentista que estava prenent el Govern de la Generalitat, podia derivar en un acte de deslealta a Espanya. La voluntat de les meves representats era mostrar la seva protesta en el cas de produir-se tal fet ".