dimarts, 29 de desembre del 2015

SOLIDARITAT O CARITAT. ÉS LA FAM A ESPANYA UN NEGOCI? . El 27,3% de la població a Espanya viu actualment sota el llindar de la pobresa i més de 3 milions viuen ja en l'extrema pobresa. Un de cada quatre espanyols està en risc d'exclusió social i un 5% -uns 2.350.000 de persones-viu amb mancances alimentàries severes o directament passa fam segons Intermon Oxfam.







Els més castigats per la pobresa i la fam són els més vulnerables: els nens. Un de cada quatre viu en situació de pobrezay el 39% de la població infantil té mancances serioses en la seva dieta, sobretot de carn i peix pel seu elevat preu. Segons el citat informe 2.826.549 nens viuen en risc d'exclusió social o extrema pobresa, donant el macabre percentatge del 33,8% de la població infantil quan al 2008 eren menys de 2 milions.

Més de 3.500.000 dels 47.129.783 habitants que hi ha en aquest país, s'han tret un o dos àpats diàries per no poder pagar-. Més de 50.000 famílies passen gana tenint dificultats serioses per alimentar els seus fills i sobreviuen dels menjadors socials, la solidaritat, la caritat o rebuscant menjar en els contenidors d'escombraries.

En aquest país en vies al subdesenvolupament, moltes persones es veuen obligats a sobreviure dia a dia demanant menjar als Bancs d'Aliments.

SOLIDARITAT O CARITAT

La solidaritat és horitzontal, entre iguals; i la caritat és vertical, de superior a inferior. Aquesta és la diferència principal entre les dues que les fa irreconciliables.

Solidaritat és quan ajudes al teu veí que no sigui desnonat, l'ajudes a pagar quan està fins al coll o quan optes per defensar els serveis socials dels voltors al govern i que els teus pares van conquistar per a tu. Solidaritat és quan col·labores amb una organització portada per gent com tu que ajuda a gent com tu, sense més motivació que aquesta i la de barallar amb tot el cor per ells sense que ningú sigui més que l'altre només per tenir més diners o sort. D'igual a igual i donant-ho tot, lluitant per millorar el que hi ha juntándote amb els teus i creant poder organitzat de canvi.

Caritat és quan la classe mitjana passa al costat d'un sense sostre i li deixa anar unes monedes. És útil, si, se li donen unes monedes i calmen la consciència, però objectivament és pa per avui i fam per demà. La caritat és un instrument polític, de dominació dels que tenen sobre els que no, donant unes engrunes perquè no et moris de gana però sense ajudar-te mai a aixecar-te i demanar millores. De superior a inferior i donant el que et sobra, perpetuant el que hi ha i sempre sense millorar-gens ni mica excepte l'efecte placebo que atorga.

"A diferència de la solidaritat, que és horitzontal i s'exerceix d'igual a igual, la caritat es practica de dalt a baix, humilia a qui la rep i mai altera ni una miqueta les relacions de poder". Eduardo Galeano

"La caritat acaba a casa meva, la solidaritat comença a la porta següent". Charles Dickens

"És justícia, i no caritat el que demana el món". Mary Shelley

"La solidaritat és la tendresa dels pobles". Ernesto "Che" Guevara

"Hi ha una cosa molt bell en veure els pobres acceptar la seva sort, patir com la passió de Jesucrist. El món guanya amb el seu sofriment ". Santa Teresa de Calcuta

"I ara sé que aquest amor que has tingut pels fills dels homes és la caritat; per tant, a menys que els homes tinguin caritat, no poden heretar aquest lloc que has preparat en les mansions del teu Pare ". La Bíblia (Èter 12: 33-34).

Dit això, comencem amb les donacions als Bancs d'Aliments.

LES CAMPANYES DE DONACIÓ D'ALIMENTS DE FESBAL

Tots hem vist les campanyes mediàtiques de la Federació de Bancs d'Aliments en televisió, ràdio i marquesines on apareixen eslògans del tipus: "Té uns ulls preciosos, però no menja cada dia. La fam no es veu "o" El que més dóna és el que més té ". Ara que s'acosta el Nadal aviat anunciaran una nova ia finals de novembre va concloure l'última.

Doncs bé, fa molta ràbia dir-ho i és fins depriment fer-ho, però tot això no és més que logística del monopoli alimentari espanyol i una enorme presa de pèl.

www.granrecogidadealimentos.org

Tota donació que es faci a un Banc d'aliments, ja sigui en diners o béns, desgrava fiscalment un 35% del total del valor del que s'ha donat directament sobre la quota íntegra de l'impost de societats. Si com a empresa donas 1.000 € en paquets d'arròs a preu de mercat doncs fiscalment tens dret a reduir-te íntegrament un 35% d'aquests 1.000 €, 350 € en aquest cas, de la quota íntegra de societats que et toqui pagar com a empresa. Si feu donació com a individu és igual però un 25% sobre l'IRPF. Aquesta deducció no pot superar el 20% de la base imposable en cap cas, encara que en les grans empreses parlem de desenes de milions d'euros de possible deducció.

Fàcil d'entendre tot això, així es fomenta la col·laboració amb les ONG i els multimilionaris poden seguir creient solidaris mentre a canvi paguen menys impostos al fisc. Per si queda algun dubte entre els més incrèduls, cito del manual d'Hisenda per a l'Impost de Societats, pàgina 242-243:

La regulació legal d'aquesta deducció es troba en l'article 20 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

L'import de la deducció serà del 35 per 100 de la base de la deducció, determinada segons el que disposa l'article 18 de la Llei 49/2002. D'acord amb aquest precepte, la base de les deduccions per donatius, donacions i aportacions realitzades en favor d'aquestes entitats serà:

a) En els donatius dineraris, el seu import.
b) En els donatius o donacions de béns o drets, el valor comptable que tinguessin en el moment de la transmissió i, si no, el valor determinat conforme a les normes de l'Impost sobre el Patrimoni.

Serà molt pitjor quan s'aprovi la reforma de la Llei de Mecenatge del PP, actualment en tràmit, on la deducció passarà del 35% per a empreses al 70% i en persones físiques del 25% al ​​60%. Societat de opulents mecenes que decidiran quin projecte prospera i quina no, mentre es carreguen amb els seus titelles polítics els serveis socials de tota la població progressivament. Aquí és a on anem com a país, bé directes a l'abisme.

Bé, il·lustraré aquest tema amb el soci més important de FESBAL: Carrefour.

Aquesta empresa, actualment en beneficis i repartint dividends milionaris, en 2010 va donar un milió d'euros en aliments només a FESBAL, el 2011 un milió vuit-cents euros, el 2012 es van començar a disparar donant quatre milions i mig d'euros i el 2013 encara no van fer públiques les xifres. Extrec imatge a continuació de la pàgina 68 de l'informe anual de 2012 i li afegeixo un petit comentari.

¿Llavors que ha passat aquí? Doncs que el poble més solidari d'Europa, el nostre, ha comprat voluntàriament en establiments Carrefour 4.000.000 € en aliments (que no compraria si no hi hagués campanya de recollida) que han donat a les parades del Banc d'Aliments gestionats per voluntaris de FESBAL sense cobrar un duro. Després, com segueixen la política que "per cada quilo que dons ells donaran un altre" doncs Carrefour planta altres 4.000.000 € (i és un dir, perquè parlen de quilos, ells marquen els preus de les seves mercaderies i no val el mateix un quilo d'arròs que un quilo de sardines en llauna) d'aliments que són considerats pèrdues (menys benefici, menys impostos a liquidar) en excedent, aquests que no entren al mercat per no descendir els preus per excés d'oferta i sobre sense generar costos per tenir que desfer-se'n. Això tenint en compte que compleixin la seva promesa, perquè els únics encarregats de calcular i quantificar les donacions rebudes són ells mateixos .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS