Les dades de l'escrutini de les eleccions municipals que ofereix el Ministeri de l'Interior no quadren en el més bàsic. Les xifres que ofereix Interior sobre les municipals no quadren. En 19 municipis de més de 10.000 habitants els vots a cada partit i els nuls / blancs no sumen la xifra total de votants.

Les dades de l'escrutini provisional de les eleccions municipals que ofereix la pàgina web del Ministeri de l'Interior no quadren en el més bàsic. En diversos casos, dos i dos no sumen quatre. És el que passa en els resultats de 19 dels municipis de més de 10.000 habitants. En tots ells, des de Melilla a Badalona, ​​els vots assignats als partits no donen com a resultat la xifra total de votants després de restar el vot en blanc i el vot nul. Com bé assenyala un comentari a aquest post, en aquests 19 municipis (i dos mes) es va utilitzar el model pilot de Taula administrada Electrònicament (MAE). Aquestes dades no són els oficials -encara- i s'utilitzen, fins al tancament de resultats per part de les juntes electorals, a títol informatiu.
A Burgos, per exemple, la suma total dels vots repartits entre les nou formacions que es van presentar és de 87.719. Però si prenem el nombre total de votants (91.339) i li restem el vot nul i el vot en blanc (que sumen 3.696 vots), ens surt un total de 87.643 vots a distribuir entre els partits, un nombre una mica menor. Això és, hi ha 76 vots que s'han assignat a partits però no estan en la suma de vots vàlids. O, el que és el mateix, els percentatges de vot de cada formació no sumen cent, sinó alguna cosa més.
El mateix passa en ciutats com Sevilla (60 vots assignats que no estaven comptabilitzats en el total de vàlids), Melilla (36), Jaén (30), Vitòria-Gasteiz (19), Osca (17), la Corunya (17), Tarragona (15), Ceuta (14), Alcobendas (13), Torrent (7) i Badalona (1).
La situació contrària és la que es pot trobar en l'escrutini provisional de set ciutats. En aquests casos, la suma total dels vots assignats a cada partit és menor al total de vots comptabilitzats un cop restats nuls i blancs. És a dir, les diferents formacions, en total, reben menys vots dels efectivament comptabilitzats i hi ha alguns que es queden a l'aire. És el que passa a Talavera de la Reina (Toledo): els vots a repartir -emesos menys nuls i blancs- són 39.545, però si sumem els que s'han repartit per partit obtenim una xifra menor, 39.537. Hi ha vuit vots que es van comptabilitzar, no van ser nuls ni blancs i no estan assignats a cap partit. O, el que és el mateix, els percentatges de vot de cada formació no suma cent sobre el total, sinó una mica menys.
Aquesta situació es viu a l'escrutini d'altres ciutats com Santander (5 vots sense assignar a cap formació política), Avilés (4), Pamplona (2), Candelaria (1), Marratxí (1) i Mèrida (1).
En tres de les 19 localitats en què no quadren els números (Tarragona, Candelaria i Marratxí) l'escrutini no està al 100%, però això no explicaria les diferències entre la suma de les candidatures i el total de vots vàlids comptabilitzats. En concret, en 58 municipis dels més de 8.000 no s'ha finalitzat l'escrutini (van des del 44,75% escrutat a Los Arcos fins al 99,84% a Barcelona) i per a altres vuit municipis el recompte no ha començat (o no s'ha publicat, encara, en la pàgina web oficial).
Potser hi hagi més errors -o no- en l'escrutini provisional publicat pel Ministeri de l'Interior a la seva pàgina web, però el que sí sabem és que en moltes localitats les xifres publicades no compleixen un criteri bàsic en les comprovacions de resultats: que la suma dels percentatges sigui 100%.
Les dades analitzades conformen l'escrutini provisional, realitzat per Indra des de la nit electoral. Els resultats definitius no s'han publicat encara i poden diferir d'aquests però en alguns casos, com va passar en les eleccions andaluses i va publicar El Confidencial, s'han utilitzat aquestes dades provisionals com definitives i no s'han comprovat si coincidien amb els sobres que signen i envien les meses electorals, tal com obliga la llei.