diumenge, 7 de juny de 2015

A Espanya, el procés de privatitzacions iniciar a mitjans dels anys 80, amb Felipe González a la presidencia.Desde llavors s'han privatitzat més de 120 empreses públiques, segons la Societat Espanyola de Participacions Patrimonials (SEPI). PODEM I CIUTADANS ENS LES RETORNARARAN ?.







Sota el mandat de Felipe González (1982-1996), l'Estat va dur a terme prop de 80 privatitzacions. Destaquen grans privatitzacions com les signatures automobilístiques SEAT i ENASA o Trasatlantica (transport marítim) i Marsans (Viatges).
El Govern de González va començar privatitzacions parcials d'empreses rendibles i de sectors clau per a l'economia, com en els casos de l'elèctrica Endesa, la petroliera Repsol, l'entitat bancària Argentaria o l'empresa de telecomunicacions Telefónica.Aznar
El gabinet de Jose María Aznar (1997-2004) va iniciar nous processos privatitzadors i va tancar els ja començats per González, desfent d'importants companyies públiques com Endesa, Tabacalera, Repsol, Telefónica, Argentaria o Gas Natural.
Només un any després de guanyar les eleccions, el 1997, Aznar va començar a vendre. Sota el seu mandat, van passar a mans privades les principals companyies de sectors de gran importància en l'economia espanyola, com electricitat, gas, petroli, transport, telecomunicacions ... en total es privatitzen unes 50 empreses.
Casualment, el mateix Aznar, va ser "fitxat" per una de les empreses que ell mateix va privatitzar, Endesa. Aquest fenomen es va produir amb molts altres exministres dels successius governs neoliberals.Zapatero
José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) és el president espanyol que menys va poder privatitzar a causa de que la gran majoria dels plans que va posar en marxa ja al final del seu mandat no es van arribar a concretar.
A finals de 2010, per exemple, l'Executiu va anunciar la gestió privada dels aeroports de Madrid i Barcelona i la privatització parcial del 30% de Loteries de l'Estat. Dues mesures amb què pretenia ingressar 14.000 milions d'euros. Al setembre de 2011, el Govern va treure a Borsa el 30% de Loteries, però va haver de suspendre dies després aquesta operació "perquè no es donaven les condicions de mercat".Rajoy
Mariano Rajoy, que va iniciar el seu mandat el 2011, va plantejar des del començament de la seva legislatura una onada de privatitzacions.
L'última a arribar ha estat la d'AENA, que serà privatitzada en un 49%, de manera que el 28% es col·locarà en borsa a través d'una oferta pública de venda (OPV) i el 21% restant es licitarà per un nucli estable d'accionistes seleccionats mitjançant un procés de concurrència.
La privatització d'AENA ja va ser anunciada fa un parell d'anys, però de moment no s'havia fet pública.
D'altra banda, un altre dels grans serveis públics que hi ha a Espanya, a ferroviari, també està canviant progressivament cap a una major liberalització. L'objectiu del Govern de Rajoy, des del començament del seu mandat va ser que la companyia pública de ferrocarrils, Renfe, es dividís en quatre companyies, cadascuna d'elles amb una línia de negoci ben diferent: trànsit de passatgers, manteniment de trens, tràfic de mercaderies, i gestió del parc de trens i material rodant de la companyia.
Aquesta divisió estava inclosa en el pla pressupostari 2013-2014 que el Govern va remetre a la Unió Europea (UE) a l'agost de 2011.
Al mes de juny de 2014, el Govern va aprovar que una companyia privada entre a competir amb Renfe en la prestació de serveis de transport de viatgers en trens d'Alta Velocitat (AVE), segons ha anunciat la ministra de Foment, Ana Pastor.
Amb aquesta mesura, l'Executiu trenca el servei públic de Renfe a trànsit ferroviari de passatgers i inicia la progressiva privatització del sector.
Una altra de les privatitzacions que eren a la cartera de Rajoy era l'empresa pública de Paradors Nacionals. Finalment el ministre José Manuel Soria va anunciar en 2012 que Paradores no es privatitzarà, encara que va explicar que podria haver-hi una "gestió privada indirecta" en alguns hotels.
Pel que fa a Loteries i Apostes de l'Estat, la seva privatització ha estat també en l'agenda del Govern. La va criticar quan era a l'oposició, la va valorar seriosament quan va arribar al Govern i ara sembla que està en punt mort. Una altra de les empreses públiques en el punt de mira és Correus i Ports de l'Estat.
Al juliol de 2014, el Govern de Rajoy va aprovar un decret relatiu al Registre Civil que ha estat denunciat com un intent de privatització encobert. I és que la nova normativa estipulava l'adjudicació del servei d'un nou programari a una companyia privada. La polèmica no és nova ja que col·lectius judicials i de funcionaris porten anys protestant contra la privatització dels registres civils. La reforma impulsada per l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, s'espera que entri en vigor per a aquest 15 de juliol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS