Antich deixa La Vanguardia . La nostra societat no necessita que ningú li digui el que ha de pensar, només li fa falta que algú li expliqui i li analitzi el que està passant.

L’exdirector de La Vanguardia, José Antich, va anunciar dimarts la nit de dimarts a dimecres la seva sortida del diari que va dirigir entre març de 2000 i desembre de 2013 amb sengles missatges carregats d’intenció. “Des d’aquesta mitjanit, deixo de formar part de La Vanguardia. The line it is drawn (...) The times they are a-changin’” [la línia està traçada (...) Els temps estan canviant], deia citant Bob Dylan a Twitter, on s’estrenava.

Hores més tard, en la seva segona piulada, Antich evidenciava les seves diferències amb la línia del diari de Godó: “Molt content de ser aquí, amb vosaltres. Avui, La Vanguardia, lejos, lejos”, etzibava en referència a la sortida de l’escriptor Albert Sánchez Piñol, qui va abandonar el diari després que li refusessin dos articles en menys d’un mes, el darrer amb el títol de Zarzalejos, lejos, lejos, una crítica a l’exdirector de l’ABC pels seus atacs al procés sobiranista de Catalunya.

Tot indica que José Antich, que des de que va ser apartat de la direcció de La Vanguardia exercia com a delegat del diari a París, encapçalarà un nou projecte digital que s’està acabant de perfilar.

No ‘menystenir’ els lectors

Abans de la seva sortida del diari, Antich va enviar una carta a la redacció on també es poden entreveure crítiques a l’actual línia del mitjà. “Un diari ha d’avançar pel carril central de la societat catalana. No ens toca a nosaltres repetir un i altre cop que l’objectiu és estar. Tampoc podem pretendre rebaixar l’escuma dels debats que hi ha al carrer com si un diari fos un anivellador.  Com si fos el xarop que s’administra als nens per baixar-los la temperatura”, apuntava en la missiva.

“La nostra societat no necessita que ningú li digui el que ha de pensar, només li fa falta que algú li expliqui i li analitzi el que està passant. Ella, sola, traurà les conseqüències. Si us plau, no menystinguem els nostres lectors”, arengava José Antich als treballadors del diari al qual va incorporar-se el 1994.

En la carta de comiat, el periodista diu marxar satisfet i feliç per la feina feta, i remarcava que un diari “és una passió” i no “un lloc per aïllar-se, amagar-se i passar una estona. Tampoc per queixar-se i fer permanentment el murri”.

A més, José Antich ressalta que són “temps nous, apassionants i carregats de canvis”, uns temps “d’il·lusió més que de por”, que tant es poden interpretar com una referència al procés sobiranista o al futur professional.