Que immoral és aquest Felipe González quan pretén esdevenir en àngel salvador dels feixistes criolls, però el seu promptuari està ple de fets de corrupció i negocis bruts, a més de sagnants crims d'Estat, violadors dels Drets Humans.

Des del circ de la dreta criolla han tret ara un nou Comodí. Més aviat un bufó, una titella ambulant perquè exerceixi l'ofici de teatrer, amb molt drama i cara de tragèdia, davant de les càmeres dels mitjans de comunicació mundial.

Cridar dur, histèricament, i esquinçar-se les vestidures, és l'únic paper que tindrà Felipe González en aquesta nova obra. Des del punt de vista legal, moral i polític no té paper algun d'exercir en la suposada defensa de l'assassí de Ram Verd, Leopoldo López, i de la resta dels covards colpistes, que en l'execució de les seves accions violentes (La Sortida) van generar dotzenes de morts i ferits, i infinitat d'actes terroristes. Ara es presenten com impol·luts polítics, angelets i nens de pit, aliens a l'agenda violenta que van voler imposar al país.

Felipe González no és qualsevol personatge. És un operador polític professional. Expert en construir escenaris i fer lobbies. És perfecte per a l'estratègia de la dreta feixista criolla, que busca lliurar per qualsevol via dels judicis pels seus crims violents.

Aquest actor és responsable, com a secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (1974-1997), de convertir aquest partit d'un moviment de la Classe Obrera, socialista marxista a derivar en una imitació socialdemòcrata, apologista del lliure mercat i del neoliberalisme, 1 partit clientelar i un antre de corrupció.

Com a president del Govern espanyol (1982-1996), i seguint l'empremta neoliberal, va dirigir la "Reconversió Industrial" entre les tasques es va esforçar a "tancar, liquidar o privatitzar totes les empreses estatals", aplicar severes "polítiques d'austeritat" com el "Pla d'ocupació juvenil" (anomenat "contractes escombraries" amb escassa remuneració i sense dret a prestacions socials, igual al que va copiar i proposa com a seu Primer Justícia), l'eliminació de beneficis del sistema de seguretat social per "estalviar en la despesa públic ", entre altres.

A partir de l'any 2.000, va passar a convertir-se en "assessor", presidint el Consell Progrés Global (ThinkTank del PSOE) i el 2001 va fundar la "rendidora" empresa IALCON Consultoria SL, dedicada a prestar serveis de "assessorament". Podria ser que d'allí surti el seu contracte d'actuació, anunciat amb bombos i platerets elpasado23 de març, quan va declarar que s'uniria a la defensa de Leopoldo López i Antonio Ledezma als tribunals veneçolans. No sabem si aquesta declaració és una reminiscència del passat colonialista del Regne d'Espanya, on Felipe González vol recrear com Capità General de Veneçuela, per ser jutge i llei suprema per sobre de la nostra Constitució, per així alliberar de facto als terroristes presos. Per superar el lapsus, li recordem a Felipe González que El Libertador Simón Bolívar, fa gairebé 200 anys, va a clatellades d'aquesta terra a l'Imperi Espanyol.

Que immoral és aquest Felipe González quan pretén devenirse en àngel salvador dels feixistes criolls, però el seu promptuari està ple de fets de corrupció i negocis bruts, a més de sagnants crims d'Estat, violatorios dels Drets Humans (dels quals tampoc s'assabenten les ONG tarifades en DDHH). Vegem part del que ressenya la premsa mundial:

Casos d'Corrupció Financera:

durant els seus anys com a president del Govern espanyol, Felipe González i els seus col·laboradors més pròxims es van convertir en "experts financers" apoderant de milions d'Euros mitjançant l'evasió d'impostos, pagaments fraudulents, enriquiment personal, tràfic d'influències, prevaricació i malversació de fons. El modus operandi sempre va ser el mateix, aprofitar-se del poder en benefici propi. La llista dels casos de corrupció és ben llarga i la seva revisió no té desperdici ni deixa de sorprendre: Cas Filesa, Cas Flick, Cas KIO, Cas Wardbase, Cas dels Fons Reservats, Cas Rumasa, Cas Au, Cas Seat, Cas Casinos , Cas Ibercorp, Cas Urbanor, Cas Sarasola, Cas Urralburu, Cas Bardellino, Cas BFP, Cas Gran Tibidabo, Cas Estevill, Cas Turiben, Cas Salanueva, Cas Expo'92, Cas Roldán, Cas Banesto, Cas Palomino, Petromocho, Cas Naseiro , Cas PSV.

Assassinats polítics i terrorisme d'Estat:

durant la presidència del pretès neoimpoluto Felipe González, va crear i va tenir a la seva disposició als denominats Grups Armats d'Alliberament (GAL), aparell paramilitar que entre 1983 i 1987 van executar la "guerra bruta" contra ETA, sent responsables de més de 23 assassinats ( incloent "civils innocents"), tortures, segrestos, atemptats terroristes, operacions secretes i activitats encobertes al marge de la llei, sota la direcció i finançament del Ministeri de l'Interior dirigit per José Barrionuevo. Tots aquests crims van quedar impunes, els seus autors materials i intel·lectuals van pagar penes ínfimes o irrisòries. A l'actuació dels GAL se li sumen activitats criminals paraestatals com: l'Operació Mengele, segrest i experimentació il·legal amb sedants que administrarien a dirigent etarra que planejaven segrestar; Cas Cesid i Cas Godó, escoltes i gravacions il·legals practicades pels serveis secrets espanyols a polítics i periodistes.

Entre feixistes et vegis. De veritat que el promptuari de Felipe González és tenebrós i vergonyós. No té moral. Aplica la mateixa impudícia que la dreta criolla: ocultar els seus crims i que regni la impunitat. Ells són la mateixa gent, gripaus del mateix pou. Recordem que els líders dels partits de l'extrema dreta veneçolana (Primer Justícia i Voluntat Popular) són els mateixos que li portaven els maletins a Carlos Andrés Pérez, Caldera i companyia.

Durant el Caracazo de febrer de 1989, Felipe González no va emetre opinió ni dir ni pio davant la cruenta repressió i les milers de morts de civils a mans de forces militars. Allà no hi havia Drets Humanos.Sí sortir disposat a oferir suport financer a Carlos Andrés Pérez, envers uns humils 600 milions de dòlars "ajudar a crítics moments". Però que més es pot esperar d'aquest Felipe González, si és el mateix que rozagante va ser condecorat per la dictadura militar Argentina (amb Videla, Massera i Agosti al capdavant), la mateixa que va ser condemnada per crims de Lesa Humanitat, per les seves més de 30.000 assassinats i milers de desapareguts, i que van intentar imposar les "lleis de Punt Final" i de "Obediència Deguda" per deixar impunes els seus atroços delictes. Qualsevol semblança amb la nova "tasca" assignada a Felipe González no és casualitat: alliberar els criminals provinents dels partits d'extrema dreta, perquè els seus assassinats i actes terroristes quedin impunes.

La dreta criolla està més enfonsada i despistada que mai. Tots els seus intents per enderrocar i arrasar violentament al Govern Bolivariano han fracassat estrepitosament i s'han trobat amb un poble majoritari que aposta per la pau i la tranquil·litat del país. El més paradoxal (i vergonyós) és que l'extrema dreta neofeixista ha de recórrer a comodins estrangers per aixecar la seva causa perduda. A Veneçuela no tenen ni raó, ni massa, ni força per defensar els seus caps feixistes. Ningú acompanya els violents. Per això, només els queda contractar lobbies i unes quantes vedets que ballin i es contoneen (paper de Felipe González) cridant descarada i histèricament: alliberin als nostres feixistes, amb els nostres assassins i colpistes no es fiquin.