diumenge, 1 de febrer de 2015

És un espantall la intervenció militar espanyola a Catalunya per frenar el procés d'independència? . És una estratègia per atemorir la població catalana i debilitar el sobiranisme? Té l'exèrcit espanyol algun pla, per ocupar Catalunya? Com és possible aquesta intervenció? Hi ha alternatives efectives a una ocupació militar? Totes aquestes preguntes apareixen sovint arran de les informacions publicades sobre hipotètics plans militars o trucades de sectors de la caverna a enviar tancs a Catalunya.






 La setmana passada, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) va fer un comunicat per desmentir les informacions sobre una suposada 'operació Estela' i va alertar sobre el fet de caure en el parany de difondre aquest tipus d'informacions no contrastades.

Amb aquest dossier intentem donar llum sobre un debat que massa sovint es tenyeix de sensacionalisme, d'alarmisme i d'un excés d'imaginació. Vilaweb ha parlat amb professionals i experts en seguretat i qüestions militars, que han demanat romandre en el més estricte anonimat. En conclusió, aquests experts consideren completament improbable -per raons d'incapacitat efectiva i de cost polític- una intervenció militar a Catalunya contra el procés d'independència. Amb les seves aportacions, podem respondre a les vuit preguntes que formulem a continuació:

- Té l'exèrcit espanyol algun pla per ocupar Catalunya en cas d'independència?

Qualsevol exèrcit que aspiri a ser seriós i professional té plans operacionals per a qualsevol situació que pugui afectar a les seves funcions en seguretat, defensa i preservació del territori estatal. Si l'Estat Major de la Defensa espanyola no hagués preparat cap pla d'intervenció per a un cas de secessió 'interna', es tractaria d'una mala praxi professional clamorosa. La independència de Catalunya és una amenaça frontal a la sobirania ia la integritat territorial del Regne d'Espanya i, en conseqüència, l'exèrcit espanyol ha de tenir una previsió operativa. Una cosa és la viabilitat política i estratègica d'una intervenció en territori europeu o la capacitat operacional efectiva d'aquesta intervenció.

D'altra banda, la filtració del pla d'una operació militar és pràcticament impossible. Si alguna vegada passés això seria indici d'un problema de seguretat molt greu que deslligaria un escàndol de dimensions impensables i una investigació de conseqüències greus en l'estament militar. Un error com aquest costaria completament la confiança mínima de les institucions internacionals de defensa respecte de l'exèrcit espanyol. Sigui com sigui, un excoronel expulsat de l'exèrcit fa vint anys i amb un llarg historial posterior de polèmiques polítiques i casos judicials no pot merèixer cap confiança com a informador d'afers absolutament secrets i de màxima seguretat dels estaments militars més alts.

- ¿Quina cobertura legal pot tenir una intervenció militar?

Com ja és sabut, la constitució espanyola, en l'article 8, atorga a l'exèrcit la 'missió de garantir la sobirania i independència d'Espanya, i defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional ". L'article 55 estableix la suspensió de determinats articles de la constitució quan es declarin els estats d'excepció o de setge. L'article 116 parla dels mecanismes per declarar els estats d'alarma, d'excepció i de setge, que es regulen per una llei orgànica. A més, hi ha les lleis orgàniques de la 'defensa nacional' i dels drets i deures dels membres de les forces armades que també apel·len a la missió constitucional de l'exèrcit. Tot això és una construcció legal filla de la transició espanyola que havia de satisfer uns poders fàctics determinats.

Per tant, la legislació espanyola que preveu una intervenció de l'exèrcit en cas de perill de la 'integritat territorial'está aquí. Però la pertinença a la Unió Europea -posterior a la redacció de la constitució espanyola- fa impossible que l'exèrcit actuï contra la voluntat democràtica i pacífica d'una part de la població europea. De fet, alguns experts en dret europeu han assenyalat que una acció de l'exèrcit per a un cas com el que analitzem és contrària al dret de la UE. Fins i tot, indiquen que podria tenir com a conseqüència la suspensió del dret de vot d'Espanya en les institucions comunitàries. En aquest sentit, cal recordar la contundència amb què va reaccionar el Parlament Europeu per unes declaracions de l'eurodiputat Alejo Vidal-Quadras demanant una repressió violenta de la voluntat independentista. Aquest fet explica que, realment, l'Estat espanyol no tingui marge de maniobra en l'ús de l'exèrcit contra la independència de Catalunya.

- Quants soldats calen per ocupar Catalunya?

Les necessitats operacionals per a l'ocupació d'un territori no es mesuren en quilòmetres quadrats. Si bé la superfície és un factor més a tenir en compte en el càlcul, hi ha molts més determinants. Per exemple, el grau de resistència -inicial i potencialment de la població i les institucions atacades, la durada de la intervenció, el nivell de desenvolupament tecnològic, la densitat poblacional i la distribució territorial dels nuclis habitats, la concentració de les infraestructures estratègiques ; la geografia i, especialment, l'orografia, etc.

En el cas de Catalunya, comptant un nivell inexistent o anecdòtic de resistència, es necessitarien entre tres i cinc milers de soldats per fer una demostració de força i garantir el control d'àrees bàsiques. No obstant això, aquesta seria la necessitat més bàsica. La resistència -també en el cas de ser pacífica- ja demanaria un increment substancial dels efectius desplaçats sobre el terreny. En qualsevol cas, els experts només admeten, i de manera molt improbable, la hipòtesi d'una intervenció 'suau' amb l'objectiu d'atemorir la població. Tal com una operació d'imatge.


- Quines conseqüències polítiques internacionals tindria?

El comunicat del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC) de la setmana passada considerava que una operació militar representaria un desprestigi per a l'exèrcit espanyol, per al cap de l'Estat -recordem que el rei és el comandant suprem de les forces armades- i per al govern espanyol. Un desprestigi a les organitzacions internacionals de defensa, però sobretot en la comunitat internacional. Aquest desprestigi sembla que ho veu clar el govern espanyol i, especialment, el ministre de Defensa, Pedro Morenés. A principis d'any, quan li van preguntar sobre la preocupació de l'exèrcit per la independència de Catalunya, va dir: 'Des del punt de vista operatiu, com a element de naturalesa militar, aquesta qüestió no està sobre la taula'.

- Tindria alguna repercussió en relació amb l'OTAN?

L'OTAN és una organització de dret internacional per prevenir agressions als membres de l'aliança. Oficialment, no té res a dir sobre assumptes interns dels estats que en formen part. Però la comunitat internacional es sentiria molt incòmoda si les forces armades d'un Estat membre intervinguessin una part del territori. És cert que en el cas de Turquia això ja ha passat qui sap quantes vegades en la lluita contra el PKK del Kurdistan. La intervenció seria un problema més polític que legal, des del punt de vista del dret internacional invocat en el Tractat de l'Atlàntic Nord. No hi ha cap clàusula a l'OTAN que prohibeixi la intervenció militar d'un Estat a 'assumptes domèstics'. Però els experts consultats consideren impossible que es fes una intervenció militar sense una acceptació tàcita dels organismes de defensa internacional. Cal tenir en compte que la major part de les unitats operatives de l'exèrcit espanyol depèn funcionalment de l'estructura de l'OTAN.

Conclusió.

La intervenció militar per frenar el procés d'independència de Catalunya és pràcticament impossible. Si més no, és improbable una intervenció com les que ens imaginem sempre que es tracta d'aquesta qüestió -Tancs, soldats armats fins a les dents, entrada al Palau de la Generalitat ... -. Les informacions no contrastades que donen per fet que aquesta intervenció succeirà haurien de tenir en compte aquests elements analitzats més amunt. En cas contrari, només faran de espantaocells i d'altaveu d'una estratègia de la por que l'unionisme vol imposar a Catalunya. Ningú diu que el camí cap a la independència sigui un camí fàcil, sense perills ni amenaces. Però els obstacles que no estan en ell, no cal que els posem nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS