Com veu el procés català a Podem i pot evitar l'independentisme Català que Podem arribi a la Generalitat ?. Podem (Pablo Iglesias té més en comú amb Alejandro Lerroux Garcíade el que a priori podria semblar.

Des de la seva estel·lar aparició en les eleccions europees, el fenomen Podem ha suposat un potent sunami que ha devastat el panorama polític espanyol. El seu pas ha deixat nombrosos damnificats no només entre els grans partits, que han vist com s'ensorrava el bipartidisme, sinó també entre els més petits, que des de llavors no han parat de retrocedir en les enquestes.

No obstant això, en arribar a Catalunya, Podem s'ha trobat amb un inesperat dic , amb un mur  que ha reduït els seus devastadors efectes: l'independentisme. Podem ha aconseguit trencar la lògica esquerra-dreta a la resta de l'Estat Espanyol i, amb això, imposar-se com a primera força en intenció directa en les enquestes. Però el partit liderat per el telepredicado Pablo Iglesias no està aconseguint desfer-se amb la mateixa habilitat de la lògica independentista que impregna la política catalana des de fa uns anys.

És ben sabut que l'èxit de Podem rau en la seva capacitat de marcar l'agenda política. Els seus líders han estat summament hàbils en relegar a un segon pla aquells temes divisoris en què el seu ideari està molt allunyat de la majoria dels votants catalans i substituir-los per temes de relatiu consens (per exemple el cansament amb els partits tradicionals i la classe política) en què la majoria de votants Espanyols veuen a Podem com el partit més competent. En realitat, aquesta estratègia no és nova al nostre país. El PP de José María Aznar va obtenir uns excel·lents rèdits electorals quan va aconseguir que el debat al voltant de l'economia ("Espanya va bé") s'imposés a la lògica esquerra-dreta. I és que tant PP com Podem es troben molt allunyats ideològicament de la majoria dels catalans , pel que no és del seu interès que la competició política es produeixi en clau esquerra-dreta,si no ... Independència SI Independència NO .

No obstant això, aquesta habilitat de Podem de marcar l'agenda política es dilueix a Catalunya. El motiu és que l'escenari polític d'aquesta comunitat autònoma es troba cada vegada més polaritzat. Des de les eleccions autonòmiques de 2012, la competició política a Catalunya s'està estructurant cada cop més al voltant de la dimensió nacionalista. Els partits estan radicalitzant les seves postures i els catalans cada vegada més voten en funció de la seva identitat nacional. El resultat: l'oferta partidista ha fracturat en dos. 

Qualsevol formació política amb vocació de presentar-se avui a Catalunya és ben conscient que ha de triar en quina comunitat nacional vol competir, doncs fer-ho en les dues es presenta com una missió gairebé impossible. De moment només ICV-Verds sembla escapar d'aquesta potent espiral de polarització, ja que és l'únic partit que aconsegueix recollir suports de manera equilibrada entre les diferents identitats nacionals , de moment . 

En l'actualitat, cada comunitat nacional té el seu propi menú de partits. D'una banda, l'electorat que se sent català s'acaba triant essencialment entre ERC, CiU i la CUP. Per l'altre costat, l'electorat que se sent espanyol o amb identitat mixta acaba escollint en la seva gran majoria entre Ciutadans, PP, PSC i ... Podem. Efectivament, la formació liderada per Pablo Iglesias també és víctima d'aquesta creixent polarització a Catalunya, ja que el seu atractiu electoral s'esvaeix quan toca atraure el votant catalanista.

El procés de polarització a què ha d'enfrontar-Podem a Catalunya queda molt ben reflectit en els següents dos gràfics:

1- El primer gràfic mostra com en unes hipotètiques eleccions autonòmiques els nacionalistes CiU, ERC i CUP aconseguirien el 86% dels vots entre els que se senten essencialment catalans (dades de GESOP). No obstant això aquestes tres formacions passarien a ser molt marginals (amb prou feines un 15% dels vots) entre l'electorat amb una identitat espanyola o mixta. El gràfic mostra també com Podem ha quedat atrapada al costat dels que tenen una identitat espanyola o mixta. Entre aquest col·lectiu, Podem seria la primera força en intenció directa de vot (30%). Però els seus resultats es reduirien estrepitosament entre els votants amb identitat catalana, ja que entre aquest col·lectiu tot just aconseguiria un 5% en intenció directa de vot.