Dels pols d'aquella sentència incomprensible del Tribunal Suprem Espanyol fa ara 2 anys, aquests llots d'avui del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest Tribunal ha anul·lat avui dos articles de l'ordenança de civisme de l'Ajuntament de Reus, que prohibia anar amb la cara coberta en els espais públics.
Aquesta ordenança va ser aprovada per una coalició municipal formada per Convergents i populars, i prohibia expressament vestir burca o qualsevol vel integral. Apel·lar a criteris de seguretat, probablement per esquinar altra sentència, la del Suprem, que fa 2 anys va apel·lar ni més ni menys que a la "llibertat religiosa" per desactivar una altra ordenança semblant de l'ajuntament de Lleida.
Ja vam dir llavors que el Suprem, es va permetre fins i tot esgrimir que Espanya, a diferència de França, no té el laïcisme entre els seus objectius constitucionals ". Es comença per no defensar la dignitat de les dones, convertides en embalums errants, i s'acaba per acceptar que un precepte de pura dominació que no té res a veure amb l'Islam, es consideri "llibertat religiosa".
Una vergonya. Una covardia.
Tribunal Europeu dóna suport llei francesa que prohibeix el burca en públic .La llei francesa de 2010 que prohibeix portar el burca o vel integral a l'espai públic és conforme al Conveni Europeu de Drets Humans, segons va dictaminar avui la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg.
El Tribunal Europeu de Drets Humans entén la necessitat de les autoritats "d'identificar els individus per prevenir atemptats contra la seguretat de les persones i els béns i lluitar contra el frau d'identitat".
Els jutges van rebutjar la demanda interposada per una jove, nascuda el 1990 i que assegura fer servir el burca, que cobreix tot el cos i té una reixeta per veure, i el nicab, un vel negre de cap a peus, amb una petita obertura a la altura dels ulls.
La demandant, que considerava contrària al conveni la llei, que va entrar en vigor a l'abril de 2011, sota presidència de Nicolas Sarkozy, afirmava portar aquestes peces per "la seva fe, la seva cultura i les seves conviccions personals".
El mateix dia de l'entrada en vigor, recolzada per un gabinet d'advocats britànic, la demandant, francesa d'origen pakistanès, va presentar una demanda davant la Cort, que va arribar a la Gran Sala, les resolucions no admeten apel·lació.
La sentència d'Estrasburg, adoptada amb 15 vots a favor i dos dissidents, reconeix que la llei pot tenir "efectes negatius específics sobre la situació de les dones musulmanes" que vulguin portar aquestes peces, però que hi ha "una justificació objectiva i raonable" per adoptar-la.
Una mesura desmesurada?
Els jutges accepten així els arguments de França, que assenyalava que la llei no perseguia la prohibició del burca i el nicab, sinó de qualsevol peça o accessori que ocultés la cara d'una persona, com un casc de moto o un passamuntanyes.
La decisió reconeix que la mesura "pot semblar desmesurada" donat el reduït nombre de persones que fan servir aquestes peces a França, menys de 2.000 dels 5 milions de musulmans que hi ha al país, i que l'adopció de la llei pot tenir "un impacte negatiu "de les dones que decideixin portar-lo.
Però assenyala que la decisió de prohibir aquesta peça entra dins del "ampli marge d'apreciació" del qual gaudeixen els Estats a l'hora d'imposar aquest tipus de mesures en benefici de la "convivència".
A més, van considerar que les sancions previstes en la llei, amb multes màximes de 150 euros, són "de les més lleugeres que el legislador podia plantejar".
Per això, els magistrats van rebutjar que la llei contravingui els articles del Conveni relatius al respecte de la vida privada i familiar, d'una banda, ia la llibertat de pensament, consciència i religió.
La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que poden portar amb llibertat al país a condició que no ocultin la cara.
La jutge alemanya Angelika Nussberger, i la sueca Helena Jäderblom, afirmen en la seva opinió dissident que "una prohibició tan general, que afecta el dret de tota persona a la seva pròpia identitat cultural i religiosa no és necessària en una societat democràtica".
França va explicar en la seva defensa amb el suport del Govern belga, que va aprovar una llei molt similar a la francesa al juny de 2011.
La llei que prohibeix el burca provocar polèmica a França, perquè molts col·lectius consideraven que estigmatitzava a part de la població quan molt poques dones el porten.
Però els conservadors francesos, recolzats de manera resolta per Sarkozy, la van tirar endavant amb el suport de la major part de l'arc parlamentari.
La llei va superar també el filtre del Consell Constitucional i, encara que la seva adopció definitiva va tenir lloc a finals de 2010, el Govern va donar un termini de sis mesos perquè entri en vigor, temps en el qual va iniciar una campanya d'informació, sense sanció, en els barris on més es veien aquest tipus de peces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS