El president català ha parlat clar, o es pacta un referèndum vinculant o es conovan eleccions plebiscitàries. La pregunta és, ¿en què consisteix aquesta modalitat de vot? ¿Són legals aquestes eleccions? En aquest practicograma coneixeràs les característiques d'aquest procediment que, fins al moment, mai s'havia produït a Espanya.

1 Les eleccions plebiscitàries no existeixen.
"Jurídicament no existeixen les eleccions plebiscitàries". La resposta d'Ana María Ovejero és molt clara. La professora de Dret Constitucional de la Universitat Europea assegura que aquesta figura no apareix a la Llei electoral ni en el nostre "context constitucional".

Aquest tipus de figures són més aviat un acte de campanya política. "Com no es pot dur a terme un referèndum s'intenta que els ciutadans votin en eleccions però motivats per una única pregunta", comenta l'experta.

2 Diferència entre referèndum i plebiscit.

Abans de prosseguir, la professora de la Universitat Europea prefereix deixar clara la diferència entre un referèndum i un plebiscit. A termes simples serien aquestes:
- Referèndum: Se sotmet a consulta un text sota la pregunta de 'Sí' o 'No'. Per exemple l'aprovació de la Constitució Europea.
- Plebiscit: Consulta sobre alguna cosa que encara no té forma jurídica. Es tracta més aviat d'una pregunta sobre una decisió política, molt utilitzada amb l'objectiu de legitimar el governant.

3 Són il·legals les eleccions plebiscitàries?

  Pel que sembla les eleccions plebiscitàries no són il·legals. Per exemple, en el cas que proposa el president Artur Mas es tractaria en realitat d'unes eleccions autonòmiques. Des de la Universitat Francisco de Vitòria, Santiago Thomàs de Carranza assegura que serien legals si es compleixen les "garanties necessàries". Taules electorals amb interventors, terminis de campanya i altres termes estan regulats en la Llei electoral.

A ulls d'aquest professor de Dret Administratiu, la proposta del president Artur Mas és un "frau" a nivell polític, però no és il·legal. "Estaria utilizándo l'instrument de les eleccions amb una finalitat diferent de la que hauria", argumenta.

4 pluralitat de partits a les eleccions autonòmiques.

Les eleccions autonòmiques tenen com a objectiu decidir el nou Parlament d'una comunitat autònoma. La professora Ana María Ovejero compte que una de les principals característiques d'unes eleccions és la "pluralitat de partits", cadascun amb el seu programa electoral.

La idea del president de la Generalitat consisteix a unir les formacions independentistes en un únic bloc perquè la gent voti a favor o en contra d'aquesta proposta de secessió -encara que, de moment, sembla que ni tan sols ERC estaria disposat a donar suport a aquesta unió -. L'experta de la Universitat Europea considera que, a més, la intenció de CiU és allunyar-se del sistema de programes polítics de 200 punts i limitar-se a un exclusiu: consulta si o consulta no.

D'aquesta manera i, de forma legal a través d'unes eleccions autonòmiques, la gent -en el fons- estaria votant la seva postura sobre la independència sense necessitat de recórrer al referèndum. Si es compleixen les garanties electorals, el resultat no tindria per què ser impugnat.

5 Què pot passar si els independentistes guanyen a Catalunya?

"La realitat jurídica és que s'està formant el Parlament de Catalunya, res més, sentencia el professor Santiago Thomás de Carranza. En el cas de produir-se aquestes eleccions autonòmiques les enquestes apunten que Esquerra venceria, però -malgrat aconseguir majoria- això no vol dir que el partit d'Oriol Junqueras podria "declarar unilateralment" la independència.

L'expert en Dret remarca una vegada més que, a nivell legal, la qual cosa podria tenir lloc són unes eleccions autonòmiques. "Una altra cosa és el missatge polític amb el qual es pretengui guanyar", matisa.

Seria il·legal la declaració de l'a independència, guanyi qui guanyi. Segons afegeix el professor, en aquest hipotètic cas seran l'Estat i la Justícia els que "hauran d'actuar" per fer complir la Llei.